Legislación municipal en materia animal de Cataluña para Sabadell

Seguidamente vamos a exponer la legislación municipal en materia animal de Cataluña para Sabadell: Ordenança municipal sobre tinença animals

Tabla de contenidos

TÍTOL I OBJECTIU I ÀMBIT D’APLICACIÓ

Artícle 1.-

Aquesta ordenança regula les interrelacions entre les persones i els animals definits a l’article següent, dins el terme municipal de Sabadell. Amb aquesta intenció, l’ordenança té en consideració els drets dels animals, els beneficis que aporten a les persones i s’incideix en els aspectes relacionats amb la seguretat i la salut pública. Per altra banda, es regula la convivència entre els animals i les persones a l’objecte de reduir al màxim les molèsties i perills que puguin ocasionar Aquesta ordenança s’aplicarà sens perjudici de l’aplicació de les lleis i resta de normes reguladores vigents i les que puguin aprovar-se amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta ordenança.

Artícle 2.- Definicions:

1 Animal domèstic: aquell que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge.
També tenen aquesta consideració els animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els que proporcionen ajut laboral, els usats en pràctiques
esportives o els animals utilitzats en activitats d’esbargiment, espectacles, circs, etc.

2 Animal de companyia: aquells animals domèstics que es crien i reprodueixen amb la finalitat de conviure amb les persones i obtenir-ne companyia, especialment totes les subespècies i varietats de gats (Felis catus), totes les subespècies i varietats de gossos (Canis familiaris), fures (Mustela putorius).

3 Animals potencialment perillosos: amb caràcter genèric, es consideren potencialment perillosos aquells animals que, pertanyent a la fauna salvatge, essent utilitzats com a animals domèstics o de companyia, amb independència de la seva agressivitat, pertanyin a espècies o races que tinguin capacitat de causar la mort o lesions a les persones o a d’altres animals i danys materials.

4 Gat de colònia: Gat urbà, lliure, no socialitzat, que viu de manera habitual a les colònies establertes a tal efecte, que està esterilitzat o en vies de ser-ho i la és alimentat complint els requisits d’higiene necessaris.

5 Animal salvatge urbà: és l’animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà i que pertany a les espècies següents: colom roquer (Columba livia), gavià argentat (Larus cachinnans), estornell (Sturnus unicolor i S. Vulgaris), espècies de fauna exòtica i altres que s’han de determinar per via reglamentària.

TÍTOL II DE LA TINENÇA D’ANIMALS

CAPÍTOL I NORMES DE CARÀCTER GENERAL

Artícle 3.-

Està permesa la tinença d’animals de companyia domèstica als domicilis particulars, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

a. La custòdia de l’animal no ha de representar cap situació de perill sanitari, o d’incomoditat per als veïns, per altres persones o per al propi animal, que no siguin les derivades de la seva pròpia naturalesa.

b. Els animals de companyia mai no poden tenir com a allotjament habitual els celoberts o els balcons de les cases.

Artícle 4.-

Les persones propietàries o posseïdores d’animals de companyia tenen l’obligació de mantenir-los en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acord amb les característiques de cada espècie.

Artícle 5.-

La persona posseïdora d’un animal ha de donar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-ne la salut. En aquest sentit hauran d’estar correctament vacunats, desparasitats, allotjats, alimentats i controlats, d’acord amb la normativa vigent.

Artícle 6.-

Pel que fa al nombre màxim d’animals de companyia permesos, en cap cas es podrà posseir, en un mateix immoble residencial col·lectiu més de cinc (5), o vuit (8) en un immoble unifamiliar o residencial aïllat. La tinença de major nombre d’animals es considerarà sotmesa a risc sanitari i, en conseqüència, implicarà la sol·licitud de llicència de nucli zoològic.

Artícle 7.-

1 La criança domèstica, dins el casc urbà, d’aus de corral, conills, coloms i altres animals anàlegs en domicilis particulars, en terrasses, terrats o patis, queda condicionada al fet que les circumstàncies de l’allotjament, l’adequació de les instal·lacions i el nombre d’animals ho permetin, tant en l’aspecte higienicosanitari com per la no existència d’incomoditat ni de perill per als veïns, per a d’altres persones o per als animals.

2 Quan la tinença d’animals representi una activitat econòmica, aquesta haurà de sotmetre’s a la normativa corresponent

Artícle 8.-

La persona posseïdora d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari o la propietària, és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a les persones, a les coses, a les vies, als espais públics i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix l’article 1.905 del Codi Civil.

Artícle 9.-

La persona posseïdora d’animals està obligada a evitar-ne la fugida, tant dels exemplars com de les seves cries.

Artícle 10.-

Les persones posseïdores d’animals estan obligades a adoptar les mesures necessàries per impedir que la tranquil·litat dels seus veïns sigui alterada pel comportament d’aquells i evitar les molèsties o incomoditats constatades, derivades del seu manteniment i allotjament.

Artícle 11.-

De conformitat amb la legislació aplicable vigent resten expressament prohibides les actuacions següents respecte als animals:

a. Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics.

b. Subministrar-los substàncies que puguin causar-los alteracions de la salut o del comportament, excepte en els casos emparats per la normativa vigent o per prescripció veterinària.

c. Abandonar-los.

d. Mantenir-los ens instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat animal, i que en cap cas provoquin molèsties als veïns.

e. Practicar-los mutilacions, llevat de les intervencions fetes amb assistència per personal veterinari en cas de necessitat terapèutica, per garantir-ne la salut o per a limitar-ne o anul·lar-ne la capacitat reproductiva.

f. No facilitar l’alimentació necessària per subsistir l’animal.

g. Fer-ne donació com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d’animals.

h. Vendre’ls als menors de setze anys i a incapacitats sense autorització dels qui tenen la pàtria potestat o la custòdia.

i. Comerciar-hi fora dels certàmens o d’altres concentracions d’animals vius i d’establiments de venda i de cria autoritzats, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin als seus animals de companyia, no tinguin afany de lucre i es garanteixi el benestar de l’animal.

j. Exhibir-los de manera ambulant com a reclam.

k. Exhibir animals als aparadors dels establiments de venda d’animals.

l. Mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari.

m. Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll fums i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

n. Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

o. En particular es prohibeix la utilització d’animals en teatres, sales de festes, filmacions o activitats de propaganda que suposin un dany, sofriment o degradació de l’animal.

p. Es prohibeix l’ús d’animals en baralles i en espectacles o d’altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ser objectes de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen, com ara: · Baralles de gossos · Baralles de galls · Matances públiques d’animals · Atraccions firals giratòries amb animals vius lligats i altres assimilables

CAPÍTOL II NORMES SANITÀRIES

Artícle 12.-

1 Les administracions competents poden ordenar, per raons de sanitat animal o de salut pública, la vacunació o el tractament obligatori de malalties dels animals.

2 Cada persona propietària d’un animal de companyia haurà de disposar de la corresponent cartilla sanitària, en la qual s’especificaran les característiques i la identitat de l’animal, el seu estat sanitari i les dades precises de la identitat del propietari, així com la referència del veterinari col·legiat que en porta el control.

3 Els veterinaris que portin a terme vacunacions i tractaments de caràcter obligatori han de dur un arxiu amb la fitxa clínica dels animals atesos el qual ha d’estar a disposició de l’autoritat competent. Els veterinaris han d’informar la persona propietària o posseïdora d’animals de companyia (gos, gat o fura) de l’obligatorietat d’identificar el seu animal en el cas que no estigui identificat, i també de l’obligatorietat de registrar-lo en el cens del municipi on resideix habitualment l’animal. L’Ajuntament només podrà utilitzar aquestes dades amb finalitat estadística, de promoció i prevenció sanitària, i de control dels animals domèstics del municipi segons el que disposa la legislació de protecció de dades. En cap cas podran ser cedides per interessos privats o comercials.

4 Qualsevol professional veterinari està obligat a comunicar a les autoritats sanitàries tota malaltia animal transmissible perquè, independentment de les mesures zoosanitàries individuals, es posin en marxa, les corresponents mesures higienicosanitàries.

5 En cas que fos necessari el sacrifici de l’animal, s’haurà de fer sota control i responsabilitat d’un veterinari, utilitzant mètodes que impliquin el mínim sofriment, i que provoquin una pèrdua de consciència immediata.

Artícle 13.-

1 Les persones propietàries d’animals que hagin causat lesions a persones o a altres animals tenen l’obligació de facilitar les dades de l’animal agressor i les seves pròpies a la persona agredida o al propietari o la propietària de l’animal agredit, als seus representants legals i a les autoritats competents que ho sol·licitin.

2 Sotmetre l’animal agressor a observació veterinària obligatòria a qualsevol consulta veterinària d’exercici lliure i seguir les disposicions que determini el veterinari o la veterinària.

3 Quan les autoritats sanitàries municipals ho creguin convenient podran obligar a recloure l’animal agressor en un lloc adequat perquè s’hi estiguin durant un període d’observació veterinària.

4 Si l’animal té propietari o propietària conegut, les despeses de manteniment són a càrrec seu.

CAPÍTOL III NORMES ESPECÍFIQUES RELATIVES A LA TINENÇA DE GOSSOS, GATS i FURES

Artícle 14.-

Són aplicables als gossos, gats i fures totes les normes de caràcter general establertes per a tots els animals.

Artícle 15.-

Els posseïdors d’animals domèstics de companyia (gossos, gats o fures), que ho són per qualsevol títol, tenen l’obligació de:

a. Complir els requisits recollits al Decret 6/99, de 26 de gener de 1999, que estableix les condicions de manteniment dels animals de companyia, com són, entre altres: -No es podran mantenir lligats de forma permanent ni desprotegits de les inclemències del temps -Es prohibeix tenir-los en balcons o celoberts o en vehicles com a allotjament habitual. -Es prohibeix mantenir-los en vehicles estacionats més de 4 hores. -Es prohibeix mantenir-los en vehicles estacionats al sol o sense ventilació. -Els animals de més de 25 kg hauran de disposar d’un espai de més de 6m2.

b. Inscriure’ls en el registre censal del municipi de residència habitual dins del termini màxim de 3 mesos a partir de la data de naixement de l’animal, i de 30 dies, comptats a partir de l’adquisició.

c. Identificar-los obligatòriament, prèviament a la inscripció en el cens municipal, de forma indeleble, mitjançant identificació electrònica mitjançant la implantació d’un microxip homologat o amb altres sistemes que es puguin establir per via reglamentària

d. Comunicar les baixes per mort dels animals a les oficines del cens en el termini de 2 mesos a partir del fet, portant la targeta sanitària de l’animal.

e. Comunicar els canvis de domicili del propietari/ària o del responsable de l’animal com també la transferència de la seva possessió, a l’oficina del cens caní en un termini de 2 mesos.

f. Comunicar la desaparició de l’animal a l’Ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.

CAPÍTOL IV SOBRE LA TINENÇA DE GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS

Artícle 16.-

1 D’acord amb l’ establert per l’article 1 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, i per l’article 2 del Reial Decret 287/2002, de 22 de març, s’entendrà per gossos potencialment perillosos, els que presentin una o més d’una de les circumstàncies següents:

a. Gossos que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o a d’altres animals. La potencial perillositat haurà de ser reconeguda per l’autoritat competent atenent a criteris objectius, bé d’ofici o després d’una notificació o denúncia, amb l’informe previ d’un/una veterinari/veterinària habilitat/ada per aquesta tasca.

b. Gossos que hagin estat ensinistrats per a la defensa i l’atac.

c. Gossos que pertanyin a una de les races següents o a llurs encreuaments: – Akita Inu – American Staffordshire Terrier – Bullmastiff – Dòberman – Dog Argentí – Dog de Bordeus – Fila Brasileiro – Gos de Presa canari – Mastí Napolità – Pit Bull Terrier – Rottweiler – Staffordshire Bull Terrier – Tosa Japonès o Tosa Inu

d. Aquells altres que per norma de rang superior mereixin aquesta consideració.

e. No tenen la consideració legal de gossos potencialment perillosos els que pertanyen a les Forces Armades, Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, Cossos de la Policia de la Comunitat Autònoma, Policia Local i empreses de seguretat amb autorització oficial.

2 Els seus propietaris o propietàries tenen l’obligació de complir, a més de totes les normes específiques per a gossos i les establertes amb caràcter general per a tots els animals, específicament, les següents prescripcions:

a. Dur-los lligats amb corretja curta i amb morrió a la via pública, a les parts comunes dels immobles col·lectius, als transports públics i els llocs i espais d’ús públic.

b. La presència de gossos potencialment perillosos en llocs o espais públics exigirà que la persona que els condueixi i controli porti amb ella la llicència administrativa.

c. No es pot dur més d’un d’aquests gossos per persona.

d. En cap cas no poden ser conduïts per menors de 16 anys.

e. Disposar d’unes instal·lacions per al manteniment dels animals que evitin que en puguin sortir i causar danys a tercers.

f. La zona ha d’estar convenientment senyalitzada amb l’avís de la presència d’un animal potencialment perillós.

g. No poden adquirir aquests tipus d’animals les persones menors d’edat ni les que hagin estat privades de la seva tinença judicialment o governativa.

h. Disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització dels danys que aquests animals puguin provocar a persones o als altres animals.

i. Es prohibeix l’ensinistrament d’aquests animals per a atac i defensa, llevat dels animals destinats a Cossos de Seguretat i empreses de seguretat i sempre en centres autoritzats i per personal qualificat amb titulació oficial.

3 Els criadors han de realitzar tests de comportament dels gossos progenitors als centres de cria.

4 Els professionals veterinaris han d’informar l’autoritat competent si constaten, pel caràcter de les lesions, que l’animal ha estat utilitzat per a baralles o maltractat.

Artícle 17.-

Les persones que vulguin tenir en propietat o conduir un gos potencialment perillós, hauran de ser obligatòriament majors d’edat i hauran de disposar de llicència administrativa emesa per l’Ajuntament de Sabadell.

Per a l’obtenció i la renovació de la llicència administrativa per a la tinença i la conducció d’animals potencialment perillosos es requeriran els següents requisits:

a. Ser major d’edat.

b. Inscriure el gos al Cens Municipal d’Animals de Companyia.

c. Acreditar que el gos està identificat mitjançant un microxip.

d. Presentar una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a 150,253€, la qual ha de fer referència a les dades d’identificació de l’animal. Aquesta pòlissa ha de tenir una vigència mínima d’un any.

e. No haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus, d’acord amb l’article 3 del decret 170/2002, d’11 de juny

f. Certificació de capacitat física i aptitud psicològica d’acord amb l’article 3 del decret 170/2002, d’11 de juny

g. Certificat negatiu d’antecedents penals, d’acord amb l’article 3 del Decret 170/2002, d’11 de juny i en relació amb els delictes que s’hi esmenten

Artícle 18.-

Vigència de la llicència La llicència tindrà una validesa de cinc anys, podent ser renovada per períodes successius de la mateixa durada. No obstant, la llicència perdrà la seva vigència en el moment en què el seu titular deixi de complir qualsevol dels requisits exigits, sens perjudici de les sancions que aquests fets puguin comportar.

Artícle 19.-

En el supòsit que preveu l’article 16.1a., la persona posseïdora del gos potencialment perillós disposarà del termini d’un mes des que l’autoritat municipal li comuniqui la potencial perillossitat de l’animal per sol·licitar la corresponent llicència administrativa.

Artícle 20.-

La sostracció o pèrdua de l’animal haurà de ser comunicada pel seu titular a l’autoritat responsable del Registre Municipal d’animals potencialment perillosos en un termini màxim de 48 hores.

TÍTOL III PRESÈNCIA D’ANIMALS A LA CIUTAT SOBRE ELS ANIMALS PELS CARRERS

Artícle 21.-

A les zones urbanes els gossos han d’anar proveïts de corretja o cadena i collar i les persones portadores dels gossos tenen l’obligació de seguir les indicacions presents a la zona. És prohibida la presència dels animals als parcs infantils i a l’interior de zones enjardinades quan així s’especifiqui. L’ús del morrió pot ser ordenat pels agents de l’autoritat municipal quan les circumstàncies així ho aconsellin i mentre aquestes durin.

Artícle 22.-

Com a norma general, es prohibeix alimentar els animals a la via pública i als terrats.

Únicament en el cas de gats rodamóns i sempre i quan això no impliqui un risc sanitari a criteri de les autoritats sanitàries, podrà permetre’s que s’alimentin complint els requisits següents:

a. Es procurarà un lloc adient i discret que no representi cap perill per l’animal ni molèstia pels vianants i es tindrà molta cura que el lloc on s’alimenta els animals quedi sempre perfectament net.

b. Els animals estaran esterilitzats i controlats sanitàriament.

c. Es mantindrà una vigilància periòdica per detectar i controlar l’aparició de nous gats a la zona.

Artícle 23.- SOBRE LES DEPOSICIONS A LA VIA PÚBLICA

1 Els posseïdors/res d’animals han d’adoptar mesures per no embrutar amb les deposicions fecals, voravies, zones de vianants, parcs infantils i, en general, qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants.

2 Els posseïdors/res d’animals són responsables de recollir immediatament i de forma convenient els excrements. Les deposicions recollides s’han de posar de forma higiènicament acceptable als llocs que l’autoritat municipal destini expressament a aquesta finalitat.

Artícle 24.- SOBRE ELS ANIMALS ABANDONATS

1 Es considera que un animal està abandonat si no porta cap identificació de la persona propietària ni va acompanyat de cap persona. En aquest supòsit l’Ajuntament es farà càrrec de l’animal i el retindrà fins que sigui recuperat o cedit.

2 El termini per recuperar un animal sense identificació és de vint dies. L’animal s’ha de lliurar amb la identificació corresponent.

3 Si l’animal porta identificació s’ha de notificar a la persona propietària que té un termini de 20 dies per recuperar-lo i abonar prèviament totes les despeses originades. Transcorregut aquest termini, si la persona propietària no ha recollit l’animal, aquest es considera abandonat i pot ser cedit, acollit temporalment o adoptat, efectes que han d’haver estat advertits en la notificació esmentada.

4 En tots els casos les persones propietàries que vulguin recuperar els seus animals s’hauran de fer càrrec de les despeses ocasionades per aquests, independentment de les sancions pertinents que els puguin ser aplicades.

Artícle 25.- SOBRE LA PRESÈNCIA DELS ANIMALS EN ESPAIS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA

1 L’entrada de gossos, gats o altres animals a tota mena de locals destinats a la fabricació, emmagatzematge, transport, venda o qualsevol tipus de manipulació d’aliments queda expressament prohibida.
És obligatori que les persones titulars d’aquests establiments senyalitzin de forma visible a l’exterior aquesta prohibició.

2 A les piscines públiques i altres llocs públics de bany, tant en zones d’ús general com en les zones d’ús privat d’establiments turístics, queda prohibida la circulació o permanència de gossos o altres animals durant la temporada de banys.

3 Els propietaris i les propietàries d’establiments públics de tota mena, com ara hotels, pensions, restaurants, bars, cafeteries i similars, segons el seu criteri poden permetre l’entrada i l’estada d’animals en llurs establiments, Tot i comptar amb la seva autorització, s’exigirà que vagin subjectes per corretja o cadena i/o es mantinguin controlats en tot moment.

4 Es prohibeix a les persones propietàries d’animals portar-los a les àrees de joc dels parcs infantils.

5 El trasllat d’animals domèstics de companyia per mitjà del transport públic, es realitzarà d’acord a les disposicions vigents.

6 Les anteriors limitacions i prohibicions no seran aplicables ni als gossos pigalls, ni als gossos d’assistència i ni als d’utilitat pública quan estiguin en l’exercici de les seves funcions.

TÍTOL IV DE LES INFRACCIONS I DE LES SANCIONS

CAPÍTOL I INFRACCIONS I SANCIONS DE CARÀCTER GENERAL EN MATÈRIA DE TINENÇA D’ANIMALS

Artícle 26.-

Constitueixen infraccions administratives les assenyalades al Títol IV, Capítol I del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals i totes aquelles que contravenen la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos Serà responsable de les infraccions administratives qualsevol persona física o jurídica que per acció u omissió hagi comès la infracció.

Artícle 27.-

Tipificació de les infraccions Les conductes tipificades com a infracció en aquesta ordenança es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Artícle 28.-

Infraccions lleus, que podran ser sancionades amb multes de 100 a 400 €:

a. No dur identificats els gats, els gossos i les fures i els altres animals que s’hagin d’identificar d’acord amb el reglament, o incomplir els requisits establerts per la Llei i la normativa que la desplega en relació amb aquesta identificació.

b. No comunicar a l’Ajuntament la mort i la transferència de l’animal.

c. No comunicar, la persona propietària o posseïdora, la desaparició d’un animal de companyia en el termini previst.

d. Embrutar les vies públiques i qualsevol lloc destinat al trànsit o a l’esbarjo dels ciutadans, amb dejeccions fecals dels gossos, dipositar els excrements fora dels llocs destinats a aquest i deixar-los miccionar en les façanes d’edificis i/o en el mobiliari urbà.

e. Tenir en possessió un gos, un gat, una fura o altres animals que s’han de registrar obligatòriament no inscrits en el Registre censal d’animals de companyia.

f. Vendre animals de companyia a persones menors de setze anys i a persones incapacitades sense l’autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.

g. Fer donació d’un animal com a premi o recompensa.

h. Exhibir animals als aparadors dels establiments de venda d’animals.

i. Fer exhibició ambulant d’animals com a reclam.

j. Mantenir els animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista del seu benestar, si no els comporta un risc greu per a la salut.

k. Maltractar animals, si no els produeix resultats lesius.

l. Alimentar els animals a la via pública, als espais públics i a les portalades, finestres, terrasses i balcons, excepte en els casos previstos l’article 22 d’aquesta ordenança.

m. No evitar la fugida d’animals.

n. No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.

o. Qualsevol altra acció o omissió contrària a la normativa vigent que no estigui expressament prevista i que no s’hagi tipificat com a greu o molt greu.

Artícle 29.-

Infraccions greus, que podran ser sancionades amb multes d’entre 401 i 2.000 €:

a. No disposar de la targeta sanitària de l’animal.

b. No vacunar els animals domèstics de companyia o no aplicar-los els tractaments obligatoris.

c. La circulació de gossos pel carrer sense corretja o cadena i collar.

d. La presència d’animals a les zones d’ús públic on l’Ajuntament hagi col·locat el pertinent senyal de prohibició.

e. La presència d’animals en zones de joc infantil, encara que no estigui senyalitzada la prohibició d’accés.

f. Permetre l’entrada d’animals de companyia on és prohibit expressament, excepte els gossos pigall, d’assistència o d’utilitat pública.

g. No presentar la documentació sanitària ni els certificats veterinaris de l’animal agressor quan siguin requerits pels agents de l’autoritat municipal.

h. No sotmetre un animal agressor a l’observació veterinària obligatòria.

i. No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut.

j. Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènicosanitari, de benestar i de seguretat, si els comporta risc greu per a la salut.

k. Maltractar o agredir físicament els animals si els comporta conseqüències greus per a la salut.

l. Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que no comporten cap risc per a l’animal.

m. Practicar el comerç d’animals fora dels establiments autoritzats.

n. Fer venda ambulant d’animals fora de mercats, fires i qualsevol altre certamen autoritzat.

o. Reincidir en la comissió d’infraccions lleus durant l’últim any.

Artícle 30.-

Infraccions molt greus que podran ser sancionades amb multes d’entre 2.001 i 20.000 €:

a. Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus.

b. Maltractar o agredir físicament els animals, si els comporta conseqüències molt greus per a la salut.

c. Sacrificar gats, gossos o fures fora dels casos esmentats per l’article 11.2 del Decret legislatiu, 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

d. L’ús d’animals en espectacles, si l’espectacle els pot ocasionar sofriment, pot fer que siguin objecte de burles o tractaments antinaturals o pot ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.

e. Organitzar baralles de gossos, de galls o d’altres animals, i també participar en aquest tipus d’actes.

f. Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus.

g. L’esterilització, la pràctica de mutilacions i el sacrifici d’animals sense el control veterinari o en contra de les condicions i requisits establerts pel Decret Legislatiu 2/2008.

h. Reincidir en la comissió d’infraccions greus durant l’últim any.

Artícle 31.-

En la imposició de les sancions s’han de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:

a. La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa, tant a persones com animals.

b. L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

c. La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions.

d. La irreparabilitat dels danys causats al medi ambient o l’elevat cost de la reparació.

e. El volum de negoci de l’establiment.

f. La capacitat econòmica de la persona infractora.

g. El grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció.

h. El fet que hi hagi requeriment previ.

CAPÍTOL II INFRACCIONS I SANCIONS APLICABLES LA TINENÇA DE GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS

Artícle 32.-

Les infraccions es tipifiquen classificant-se en lleus, greus i molt greus.

Artícle 33.-

Infraccions de caràcter lleu, que podran ser sancionades amb multes entre 60 i 150 €:

a. No senyalitzar convenientment les instal·lacions que gossos potencialment perillosos.

b. No dur la llicència administrativa al damunt la persona propietària o conductora que passegi per la via pública o en qualsevol espai comú d’ús col·lectiu un gos potencialment perillós.

c. Qualsevol altra acció o omissió contrària a la normativa vigent en matèria de gossos potencialment perillosos, que no estigui expressament prevista i que no s’hagi tipificat com a greu o molt greu.

Artícle 34.-

Infraccions de caràcter greu, que podran ser sancionades amb multes d’entre 151 i 1.500 €

a. No inscriure el gos al Registre censal específic del municipi.

b. No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que acullin gossos potencialment perillosos.

c. No contractar l’assegurança de responsabilitat civil.

d. Realitzar activitats d’ensinistrament sense acreditació professional oficial.

e. No realitzar els tests de comportament dels gossos progenitors als centres de cria.

f. Dur l’animal deslligat i sense morrió per la via pública, a les parts comunes dels immobles col·lectius i als espais públics en general.

g. Adquirir un animal potencialment perillós, persones menors d’edat o privades judicialment o governativa de la seva tinença.

h. Conduir més d’un gos d’aquests tipus per persona.

Artícle 35.-

Infraccions de caràcter molt greu, que poden ser sancionades amb multes d’entre 1.501 a 30.

a. Fer activitats d’ensinistrament d’atac no autoritzades.

b. Abandonar un gos potencialment perillós, entenent per animal abandonat tant aquell que vagi preceptivament identificat, com el que no dugui cap identificació sobre el seu origen o propietari, sempre que no vagin acompanyats de cap persona.

c. Tenir o conduir un gos potencialment perillós sense llicència.

Artícle 36.-

En la imposició de les sancions s’han de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:

i. La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa, tant a persones com animals.

j. L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

k. La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions.

l. La irreparabilitat dels danys causats al medi ambient o l’elevat cost de la reparació.

m. El volum de negoci de l’establiment.

n. La capacitat econòmica de la personal infractora.

o. El grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció.

p. El fet que hi hagi requeriment previ.

Hi ha reincidència, per la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarat per resolució ferma.

DISPOSICIÓNS FINALS

Primera.- Aquesta ordenança s’entendrà modificada automàticament davant la promulgació de normes de rang superior.

Segona.- Aquesta ordenança entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació Al Butlletí Oficial de la Província i romandrà vigent mentre no s’acordi la seva derogació.

Encuentra toda la legislación animal de España a través de este enlace.

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.