Legislación municipal en materia animal de Cataluña para Barcelona

4.5/5 - (72 votos)

Seguidamente vamos a exponer la legislación municipal en materia animal de Cataluña para Barcelona: Ordenança de protecció, tinència i venta d’animals

Legislación municipal en materia animal de Cataluña para Barcelona

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, de 23 d’octubre de 1998, va aprovar la Declaració municipal per la convivència i els drets dels animals per tal de fomentar una millor comprensió i una bona convivència entre els humans i les espècies d’animals lliures, semidependents i en captivitat que viuen al terme municipal. A més, s’indicava que l’esperit d’aquesta declaració municipal s’havia de veure reflectit en aquelles ordenances que afectin els animals.

Aquests objectius es van tenir presents al títol VII, relatiu a la tinença d’animals de l’Ordenança general del medi ambient urbà, de 26 de març de 1999, i en l’Ordenança sobre la venda d’animals, de 26 d’abril de 2002.

D’altra banda, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, de 26 d’abril de 2002, també va aprovar, per unanimitat i amb caràcter urgent, una moció per tal d’augmentar la protecció dels animals i de millorar la convivència amb els humans. Així, entre altres mesures, es va acordar suprimir el sacrifici d’animals al Centre Municipal d’Acolliment d’Animals de Companyia, llevat d’aquells casos en què sigui dictaminat sota criteri veterinari, ateses unes conductes marcadament agressives envers les persones o altres animals o estats patològics que impliquin patiment per l’animal o que suposin un risc de transmissió de malalties contagioses greus, i també es va decidir incrementar les actuacions adreçades a sensibilitzar les persones propietàries d’animals domèstics de les seves obligacions i responsabilitats tant pel que fa als animals com en relació amb garantir les normes de convivència entre els ciutadans. Finalment, es va reconèixer la necessitat de dur a terme les modificacions necessàries de les ordenances per donar compliment a aquesta moció.

Per iniciativa del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals es va impulsar l’aprovació d’aquesta ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals, que va refondre en una sola ordenança la normativa municipal sobre animals i incorpora les modificacions normatives necessàries per donar compliment a l’acord del Consell Plenari esmentat anteriorment. Aquesta ordenança va atorgar una gran rellevància a la consideració dels animals com a bé jurídic que cal protegir i s’ajusta al marc constitucional actual d’un medi ambient adequat per a les persones i el deure dels poders públics de protegir el medi ambient, tal com defineix l’article 45 de la Constitució espanyola, la qual cosa té un reconeixement exprés en constitucions d’altres estats europeus, com la produïda en la modificació de 21 de juny de 2002 de l’apartat a) de l’art. 20 de la Constitució alemanya. L’ordenança es va aprovar per acord del Plenari del Consell Municipal el 22 de desembre de 2003.

Posteriorment, el 6 d’abril de 2004, per acord d’aquest mateix Consell Plenari, Barcelona va esdevenir ciutat antitaurina i contrària a la celebració de curses de braus.

El Pla d’actuació municipal 2012-2015, aprovat per acord del Consell Plenari de 5 d’octubre de 2012, estableix com un dels objectius estratègics de la ciutat, dins del Pla dels animals, la revisió de l’Ordenança municipal sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals.

El 14 de novembre de 2012, l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcalde de la ciutat al capdavant, va reiterar, en un acte solemne en el marc del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, el compromís de fomentar una millor comprensió i una bona convivència entre els humans i les espècies d’animals lliures, semidependents i en captivitat que viuen al terme municipal, recollit a la declaració municipal esmentada.

Deu anys després de l’aprovació d’aquesta ordenança, per iniciativa del Consell Municipal de Convivència, Defensa i

Protecció dels Animals es va procedir a adequar-la a l’evolució del context social i al marc normatiu, en especial al

Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

L’esperit que guia aquest treball és el mateix que el 1998 emmarcava la Declaració de Barcelona i que es pot il·lustrar amb dos articles d’aquesta declaració: «Tots els animals, sigui quina sigui la seva espècie, tenen el dret a ser respectats. No han de ser víctimes de maltractaments, d’esforços desmesurats, d’espectacles violents ni actes cruels que els comportin patiments físics o psíquics.» «Els drets dels animals es complementen necessàriament amb els deures dels seus propietaris, tant en relació amb els animals com amb el conjunt dels ciutadans i ciutadanes. És per això que és responsabilitat de les persones posseïdores d’un animal mantenir-lo d’acord amb les normes de la bona convivència, evitant comportaments incívics que puguin molestar la resta de la ciutadania. Per tal de facilitar la millora de la convivència mútua i del civisme cal adaptar i millorar les condicions de la ciutat.»

Tabla de contenido

TÍTOL PRELIMINAR Disposicions generals

Article 1º.- Objecte, àmbit d’aplicació i finalitats

1 Aquesta ordenança té per objecte regular la protecció, la tinença i la venda dels animals i, en especial, les interrelacions entre les persones i els animals domèstics que es troben de manera permanent o temporal a Barcelona, amb independència del lloc de residència de les persones propietàries o posseïdores o del lloc de registre de l’animal.

2 Les finalitats d’aquesta ordenança són assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, garantir una tinença responsable i la màxima reducció de les pèrdues i els abandonaments d’animals, fomentar la participació ciutadana en la defensa i protecció dels animals, així com la pedagogia sobre el respecte als animals i la importància de l’adopció, i preservar la salut, la tranquil·litat i la seguretat de les persones.

3 Aquesta ordenança s’aplica en el marc de la normativa internacional, europea, estatal i catalana de protecció dels animals, de tinença d’animals potencialment perillosos i d’experimentació amb animals i el seu ús per a altres finalitats científiques.

Article 2º.- Definicions

Als efectes d’aquesta ordenança, i d’acord amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, s’entén per:

1 Animal domèstic: el que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. També tenen aquesta consideració els animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura.

2 Animal de companyia: animal domèstic que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat d’obtenir-ne companyia, gaudeixen sempre d’aquesta consideració els gossos, els gats i les fures.

3 Fauna salvatge autòctona: fauna que comprèn les espècies animals originàries de Catalunya o de la resta de l’Estat espanyol i les que hi hibernen i hi són de pas. També comprèn les espècies de peixos i animals marins de les costes catalanes.

4 Fauna salvatge no autòctona: fauna que comprèn les espècies animals originàries de fora de l’Estat espanyol.

5 Animal de companyia exòtic: animal de la fauna salvatge no autòctona que de manera individual depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum de captiveri.

6 Animal ensalvatgit: animal de companyia que perd les condicions que el fan apte per a la convivència amb les persones.

7 Animal abandonat: animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària o posseïdora. També tenen consideració d’abandonats els casos establerts a l’article 19.1 d’aquesta ordenança.

8 Animal perdut: animal de companyia que duu identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària i que no va acompanyat de cap persona.

9 Gat feral: s’estableix la consideració diferenciada del gat feral davant del gat domèstic i se’n reconeix la idiosincràsia. Els gats ferals són membres de l’espècie de felí domèstic (Felis catus), però no estan socialitzats amb els éssers humans i per tant no són adoptables. Els gats ferals apareixen per l’abandonament o fugida de gats domèstics i es converteixen en gats silvestres després de viure un temps per si mateixos o són gats descendents d’altres gats ferals. Els gats ferals porten vides saludables i naturals en el seu propi espai, la seva llar és a l’aire lliure.

10 Animal salvatge urbà: animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de les ciutats i pobles i que pertany a les espècies següents: colom roquer (Columba livia), gavià argentat (Larus cachinnans), estornell (Sturnus unicolor i S. vulgaris), espècies de fauna salvatge no autòctona o d’altres que s’han de determinar per via reglamentària.

11 Nucli zoològic: són les agrupacions zoològiques per a l’exhibició d’animals, les instal·lacions per al manteniment dels animals de companyia, els centres de recollida d’animals, els establiments de venda i cria d’animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària. En queden excloses les instal·lacions que allotgen animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura.

12 Instal·lació per al manteniment d’animals de companyia: establiment en què es guarden els animals de companyia i se’n té cura, com ara les residències, les escoles d’ensinistrament, les gosseres esportives i de caça i els centres d’importació d’animals.

13 Centre de cria d’animals: instal·lació que destina les cries a la venda o cessió posterior amb independència del nombre, ja sigui directament al públic en general, a establiments de venda o a altres.

14 Animals de competició o cursa: animals que es destinen a competicions i curses en què es fan apostes sense distinció de les modalitats que assumeixin, principalment els gossos i els cavalls.

15 Patiment físic: estat en el qual hi ha dolor, entès com l’experiència sensorial aversiva que produeix accions motores protectores i que donen com a resultat l’aprenentatge per evitar-lo, cosa que pot modificar trets de conducta específics de l’espècie, com ara la conducta social.

16 Patiment psíquic: estat en el qual es produeixen signes d’ansietat i temor, com són vocalitzacions d’angoixa, lluita, intents de fuga, agressions defensives o redirigides, respostes de paralització o immobilització, salivació, panteix, micció, defecació, buidament dels sacs anals, dilatació de pupil·les, taquicàrdia o contraccions reflexes de la musculatura esquelètica que originen tremolor, tremor i altres espasmes musculars.

Article 3º.- El dret a gaudir dels animals i amb els animals i el deure de protegir-los

1 Amb el compromís de ciutat sostenible i en l’àmbit de les seves competències, l’Ajuntament té el deure de protegir els animals d’acord amb l’art. 45.2 de la Constitució espanyola, sens perjudici també de vetllar per la seguretat de les persones i dels seus béns.

2 Tothom té el dret a gaudir dels animals i amb els animals i el deure de protegir-los d’acord amb l’art. 45.2 de la Constitució espanyola. Tothom té el deure de complir les normes contingudes en aquesta ordenança i de denunciar els incompliments que presenciï o dels quals tingui coneixement cert. L’Ajuntament ha d’atendre les reclamacions, les denúncies o els suggeriments de les persones i exercir les accions que en cada cas s’escaiguin. Per garantir el dret a gaudir dels animals i amb els animals i el deure de protegir-los, qualsevol persona física tindrà la condició d’interessada en els procediments administratius municipals relatius a la protecció d’animals sempre que s’hi personi.

Article 4º.- Entitats de protecció i defensa dels animals

1 Als efectes d’aquesta ordenança són entitats de protecció i defensa dels animals les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre que tenen, entre altres, la finalitat de defensa i protecció dels animals.

2 La participació de les entitats de protecció i defensa dels animals serà la prevista en les Normes municipals reguladores de la participació ciutadana.

3 Les entitats de protecció i defensa dels animals poden exercir la gestió cívica de competències municipals sobre protecció i tinença d’animals i tindran la condició d’interessades en els procediments administratius municipals relatius a la protecció dels animals sempre que s’hi personin.

Article 5º.- Accés a la informació relativa als animals

1 Totes les persones, físiques o jurídiques, tenen dret a accedir a la informació relativa als animals de la qual, en relació amb l’aplicació d’aquesta ordenança, disposin l’Ajuntament i els organismes amb responsabilitats públiques en matèria de protecció i tinença d’animals que estiguin sota el control de l’Ajuntament.

2 El dret d’accés a aquesta informació ambiental s’exercirà en els termes que regula la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient i l’article 42.1 de la Carta municipal de Barcelona.

TÍTOL I Intervenció administrativa de la tinença i venda d’animals

Article 6º.- Disposicions generals

En l’àmbit de les seves competències, l’Ajuntament exerceix les funcions d’intervenció administrativa de la tinença i venda d’animals, sens perjudici de les competències de la Generalitat de Catalunya o altres administracions sobre les matèries esmentades.

Article 7º.- Establiments de venda, de cria i de manteniment d’animals

1 Aquests establiments estaran sotmesos al règim d’intervenció previst a l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona i en aquesta ordenança.

2 La comunicació s’ha de presentar acompanyada de la documentació exigida per l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona i la documentació addicional següent:

a) Memòria tècnica subscrita pel facultatiu veterinari amb les determinacions següents:

1 Condicions tècniques dels establiments.

2 Sistemes de recollida de residus i de cadàvers d’animals.

3 Serveis de desratització, desinsectació i desinfecció.

4 Programa definitori de les mesures higièniques i exigències profilàctiques dels animals a la venda i les mesures pel supòsit de malaltia.

5 Nombre màxim dels animals que poden ser a l’establiment en funció de l’espai disponible de les gàbies o habitacles que s’hi instal·lin. El nombre d’animals que cada gàbia o habitacle pot allotjar estarà determinat pels requeriments de manteniment de cada espècie establerts a l’annex. En el cas que una espècie no aparegui a l’annex, s’atendrà a criteris que en permetin garantir el benestar.

6 Pla d’alimentació per mantenir els animals en un estat de salut adequat.

7 Pla d’actuació en cas de malaltia d’un animal i en funció de la seva gravetat.

8 Dades identificatives del servei veterinari al qual queda adscrit l’establiment per a l’atenció dels animals que són objecte de la seva activitat.

9 Programes de socialització i d’exercici físic diari dels animals allotjats, segons l’espècie de què es tracti.

10 Comunicació de la farmaciola veterinària, en el cas que l’establiment disposi de medicaments veterinaris a les seves instal·lacions, així com acreditació que disposa de l’autorització per dispensar medicaments veterinaris atorgada per l’autoritat competent. La farmaciola ha de quedar sota control veterinari.

b) Document acreditatiu de la superació del curs de cuidador d’animals, d’acord amb la normativa que el reguli.

3 L’eficàcia del comunicat resta diferida a la inscripció efectiva en el Registre de Nuclis Zoològics i a l’acreditació d’aquesta inscripció davant de l’Ajuntament.

Article 8º.- Establiments de concurrència pública

1 Aquests establiments que tinguin per objecte la tinença d’animals estaran sotmesos al règim d’intervenció previst a l’Ordenança d’activitats i establiments de concurrència pública i a l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona.

2 La comunicació s’ha de presentar acompanyada de la documentació esmentada a l’article anterior.

3 L’eficàcia del comunicat resta diferida a la inscripció efectiva en el Registre de Nuclis Zoològics i a l’acreditació d’aquesta inscripció davant de l’Ajuntament.

Article 9º.- Animals salvatges en captivitat

1 La tinença d’animals salvatges en captivitat està sotmesa al règim d’intervenció que correspongui de conformitat amb allò previst a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, a l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona i en aquesta ordenança.

2 La comunicació per a la tinença d’animals salvatges en captivitat ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

a) Documentació tècnica, redactada i signada per un veterinari, relativa a la descripció dels animals, referida com a mínim a l’espècie, la raça, l’edat i el sexe, si són fàcilment determinables, el domicili habitual de l’animal i les condicions de manteniment.

b) Certificació tècnica, redactada i signada per un veterinari, relativa al compliment de les condicions higienicosanitàries, de seguretat i de benestar animal. Així com un informe indicant la idoneïtat de la seva tinença o no.

c) Autoritzacions previstes per la legislació sobre els animals salvatges.

3 L’eficàcia del comunicat resta diferida a la inscripció efectiva en el Registre de Nuclis Zoològics i a l’acreditació d’aquesta inscripció davant l’Ajuntament.

TÍTOL II Règim jurídic de la tinença d’animals

CAPÍTOL I Disposicions generals

Article 10º.- Prohibicions És prohibit:

a) Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi com a resultat patiment o danys físics o psicològics.

b) Abandonar els animals.

c) Mantenir els animals en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.

d) No facilitar l’alimentació i la hidratació suficient i equilibrada per mantenir els animals en bon estat de nutrició i salut.

e) Transportar els animals sense ajustar-se a la normativa sobre protecció i condicions de seguretat dels animals en el transport, d’acord amb el que preveu l’article 15. k) d’aquesta ordenança.

f) Utilitzar animals en espectacles, filmacions, activitats publicitàries, activitats culturals o religioses i qualsevulla altra activitat sempre que els pugui ocasionar dany o patiment, o bé per fer-ne degradació, paròdies, burles o tractaments antinaturals o que els causin estrès o que puguin ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.

g) Utilitzar animals en baralles, atraccions firals giratòries amb animals vius lligats i altres d’assimilables, així com les matances públiques d’animals i tir al colom i altres pràctiques assimilables.

h) Utilitzar animals salvatges en captivitat als circs.

i) Les corrides de toros i espectacles amb toros que incloguin la mort de l’animal i l’aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l’estoc i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros, així com la simulació d’espectacles taurins de qualsevol naturalesa sigui quina sigui la finalitat.

j) Molestar, capturar o comercialitzar els animals salvatges urbans, llevat dels controls de poblacions d’animals que es podran dur a terme, en cas que sigui possible, per part d’entitats de protecció dels animals, amb l’acord de col·laboració amb l’Administració previ.

k) Exhibir amb finalitats lucratives, vendre o intercanviar animals a la via i als espais públics llevat de la cessió, l’adopció o l’acolliment d’animals abandonats o perduts mitjançant l’Ajuntament, els centres d’acollida d’animals de companyia i les entitats de defensa i protecció dels animals.

l) Exhibir els animals de manera ambulant com a reclam.

m) Mantenir-los lligats en un lloc fix durant més de dues hores i, en el cas dels cadells, durant més d’una hora o limitarlos de manera duradora el moviment necessari per a ells. Mai podran estar lligats en espais reduïts.

n) Filmar animals per al cinema, la televisió o altres mitjans de difusió que reprodueixin escenes fictícies de crueltat, maltractament o patiment d’animals sense disposar de l’autorització prèvia de l’Administració competent per garantir que els danys siguin simulats i els productes i els mitjans emprats no provoquin cap perjudici a l’animal.

o) La circulació de gossos acompanyant vehicles rodants de qualsevol naturalesa.

p) Fer-ne donació com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent de la transacció onerosa d’animals.

q) Practicar-los mutilacions, extirpar-los ungles, cordes vocals o altres parts o òrgans, llevat de les intervencions fetes amb assistència veterinària en cas de necessitat terapèutica, per garantir-ne la salut o per limitar-ne o anul·lar-ne la capacitat reproductiva. Per motius científics, es podran fer aquestes intervencions amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent.

r) Subministrar-los substàncies que els puguin causar alteracions de la salut o del comportament, excepte en els casos emparats per la normativa vigent.

s) Vendre els animals a menors de 16 anys i a persones incapacitades sense l’autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.

t) Comerciar amb els animals fora dels certàmens o altres concentracions d’animals vius i d’establiments de venda i de cria autoritzats, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin als seus animals de companyia, no tinguin ànim de lucre i es garanteixi el benestar de l’animal.

u) Sotmetre’ls a treballs inadequats pel que fa a les característiques dels animals i a les condicions higienicosanitàries.

v) Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

w) Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

x) Respecte de les espècies de fauna salvatge autòctona protegides, es prohibeix la caça, la captura, la tinença, el tràfic o el comerç, la importació i l’exhibició pública tant dels exemplars adults com dels ous o les cries, i també de les parts o restes, llevat dels supòsits especificats per reglament. Aquesta prohibició afecta tant les espècies vives com les dissecades i tant l’espècie com els tàxons inferiors.

y) La criança d’animals de companyia en domicilis particulars. Només és permesa la criança d’animals de companyia en els casos que estigui legalitzada l’activitat com a tal.

Article 11º.- Sacrifici mitjançant mètodes d’eutanàsia i esterilització dels animals

1 El sacrifici d’animals s’ha de fer, en la mesura que sigui tècnicament possible, de manera instantània, indolora i amb atordiment previ de l’animal, d’acord amb les condicions i els mètodes que s’estableixin a la normativa vigent.

2 Es prohibeix el sacrifici de gats, gossos i fures a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que s’estableixin i, en concret, estan permesos els casos de sacrifici previstos a l’article 19.3.

3 Els animals de companyia que són objecte de comercialització, adopció o transacció han de ser esterilitzats o entregats amb prescripció contractual d’esterilització, excepte en els casos que estableixi la normativa vigent.

4 El sacrifici dels animals que es farà mitjançant l’acte de l’eutanàsia i l’esterilització dels animals de companyia l’ha de dur a terme un veterinari en exercici professional.

Article 12º.- Recollida d’animals a la via i als espais públics

L’Ajuntament oferirà un servei d’assistència permanent a la via i als espais públics dirigit al salvament i atenció sanitària urgent dels animals. L’establiment i la determinació de les funcions d’aquest servei es farà d’acord amb les condicions i els requeriments tècnics que dictaminin els òrgans municipals.

Article 13º.- Activitats que no es poden exercir a Barcelona

1 Dins del terme municipal de Barcelona, es prohibeix el manteniment de bovins i d’altra classe de bestiar destinat a la producció làctia (vaqueries) i d’animals per al consum.

2 Es prohibeix el comerç i qualsevol altre tipus de transacció de primats a particulars i, també, la seva tinença, llevat del cas d’institucions, centres de rescat, refugis i altres entitats expressament autoritzades, la finalitat de les quals sigui la preservació i la conservació d’aquests animals. L’Ajuntament pot convenir amb entitats que disposin d’instal·lacions adequades l’acolliment provisional d’un primat mentre se li busca una ubicació definitiva o trasllat. Així mateix, es prohibeixen els centres de cria d’animals salvatges en captivitat.

3 Es prohibeix la tinença de cavalls i altres animals de tracció en patis d’habitatges o solars urbans. Aquests animals han d’estar en quadres o estables adequats per a aquesta finalitat i que disposin del títol que els habiliti o la llicència corresponent.

Article 14º.- Responsabilitat de les persones posseïdores i propietàries dels animals

1 La persona posseïdora d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària de la propietària, és responsable dels danys, perjudicis i molèsties que ocasioni a les persones i altres animals, als béns, incloses les vies i els espais públics, i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix la legislació civil aplicable.

2 Les persones propietàries o posseïdores d’animals han d’acreditar un domicili per poder ser-ho.

3 La persona posseïdora d’animals està obligada a evitar-ne la fugida, tant dels exemplars com de les seves cries.

4 Les persones que, en virtut d’una autorització excepcional del departament competent en matèria de medi ambient, puguin capturar de la natura i ser posseïdores d’exemplars pertanyents a una espècie de fauna salvatge autòctona ho són en condició de dipositàries. Aquests animals poden ser tant confiscats com recuperats pel departament competent en matèria de medi ambient i, si escau, alliberats, sense que la persona posseïdora pugui reclamar cap mena de dret o d’indemnització. En cap cas aquests exemplars poden ser objecte de transacció.

CAPÍTOL II Animals domèstics

Article 15º.- Protecció dels animals domèstics

1 Les persones propietàries i posseïdores d’animals domèstics han de mantenir-los en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acord amb les necessitats pròpies de la seva espècie.

2 En particular, s’estableixen les condicions mínimes següents de manteniment dels animals:

a) Proveir d’aigua potable, neta i degudament protegida del fred i la calor, i alimentació suficient i equilibrada per mantenir uns bons estats de nutrició i salut. Els receptacles de l’aigua i del menjar han d’estar sempre nets.

b) Disposar d’un domicili que doni garantia del gaudiment de les condicions de tinença establertes en aquesta ordenança.

c) Disposar de l’espai, la ventilació, la humitat, la temperatura, la llum i l’aixopluc adequats i necessaris per evitar cap patiment i per satisfer-ne les necessitats vitals i el benestar físic i psíquic. L’aixopluc ha de ser impermeable i d’un material que aïlli de manera suficient i que a la vegada no pugui produir lesions a l’animal.

d) Mantenir els allotjaments nets, desinfectats i desinsectats tot retirant diàriament els excrements i els orins.

e) En el cas dels gossos, se’ls ha de facilitar la sortida diària a l’exterior almenys dos cops al dia, amb l’excepció dels cadells que encara no hagin estat degudament immunitzats.

f) Els animals de companyia només es podran mantenir lligats en un lloc fix per causes justificades i sempre que restin en condicions adients de ventilació i aixopluc. En tot cas, no poden estar lligats en un lloc fix durant més de 2 hores i, en el cas dels cadells, durant més d’1 hora.

g) El collar, l’arnès i la corretja o cadena que els lligui han de complir els requisits següents:

1r. Hi ha dues classes de collar, una que inclou els collars dissenyats per controlar el gos sense causar-li dolor i una altra que, al contrari, es basa en el dolor com a element de contenció.

2n. Es permet l’ús dels collars següents com a mètode de contenció dels gossos perquè estan inclosos en a primera classe de l’apartat 1r anterior: els collars tradicionals que donen la volta al coll, però que no canvien de diàmetre un cop fixat, entre els quals trobem els tipus halter, que subjecten el gos amb un llaç que dóna la volta a la boca, i els arnesos, en els seus diferents dissenys. Els collars i els arnesos han de ser proporcionals a la talla i la força de l’animal i no poden tenir un pes excessiu per a l’animal que el duu ni dificultar-ne o impedir-ne el moviment.

3r. Es prohibeix l’ús dels collars següents perquè estan inclosos en la segona classe de l’apartat 1r anterior: collars que funcionen provocant l’asfíxia del gos (nus escorredor) o fent pressió amb puntes al coll, ja sigui directament acabades en metall, protegides amb plàstic o amb altres materials.

4t. Les corretges, fixes o flexibles, i les cadenes han de tenir una extensió d’entre 1,5 i 2 metres per permetre el moviment del gos. Es prohibeix l’ús de corretges extensibles per a gossos de més de 15 kg. Els gossos han d’anar fixats a la corretja mentre passegen per les voreres de la ciutat i es poden estendre només en zones àmplies on no puguin fer caure ningú ni provocar lesions a altres animals.

5è. Els morrions han de ser de cistella, per tal de permetre al gos obrir la boca a dins, però tancats per davant amb reixa per impedir la mossegada. Es prohibeixen els morrions que impedeixen al gos obrir la boca al seu interior.

h) Un animal de més de 25 kg o dos animals el pes dels quals sumi més de 25 kg han de disposar d’un espai mínim de 20 m2, llevat dels centres veterinaris i dels centres d’acollida d’animals de companyia quan aquests animals estiguin en espera que la persona propietària els passi a recollir o en dipòsit per ordre judicial o administrativa. Tanmateix, els animals de les mateixes característiques que restin en espera d’adopció als centres d’acollida i d’adopció d’animals de companyia han de disposar d’un espai mínim de 10m2 si no està garantida l’activitat física diària fora del seu espai habitual.

i) No poden tenir com a allotjament habitual els vehicles, camarots de dimensions reduïdes, celoberts, balcons, galeries o terrats, ni patis de ventilació i en qualsevol cas, si es tracta de llocs adjacents i exteriors als habitatges, sempre hi han d’estar directament connectats i han de disposar d’unes dimensions que permetin el lliure moviment dels animals.

j) No es poden deixar sols al domicili durant més de tres dies consecutius. I en cap cas en l’espècie canina es pot superar un període de 12 hores.

k) El transport d’animals en vehicles particulars s’ha de dur a terme en un espai suficient que permeti, com a mínim, que puguin aixecar-se i jeure, protegit de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes, i sempre utilitzant els mitjans de subjecció o seguretat que s’estableixin a la normativa de trànsit. En la càrrega i descàrrega dels animals, s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o patiments i evitar-ne la fugida.

l) Els vehicles estacionats que alberguin en el seu interior algun animal no poden estar més de 20 minuts estacionats i sempre s’han d’ubicar en una zona d’ombra i facilitar en tot moment la ventilació; la temperatura del cotxe no haurà de superar els 28 graus.

m) El seguiment veterinari obligatori ha d’incloure almenys un control veterinari anual dels animals, el qual ha de quedar reflectit a la cartilla sanitària. Les cures mínimes necessàries han de ser les adequades tant pel que fa als tractaments preventius de malalties com als guariments i a l’aplicació de les mesures sanitàries preventives que l’autoritat municipal disposi. Les cures de tractaments preventius, curatius i pal·liatius de malalties han de ser garantides pel responsable de l’animal.

Article 16º.- Protecció de la salut pública i de la tranquil·litat i la seguretat de les persones

1 Les persones propietàries i posseïdores d’animals domèstics els han de mantenir en bones condicions de seguretat per tal que no es produeixi cap situació de perill o molèstia per als veïns o per a les persones que hi conviuen i per altres persones en general i han de donar compliment a allò que estableix al respecte aquesta ordenança i la resta de normativa d’aplicació.

2 En particular, s’estableixen les condicions mínimes següents de manteniment dels animals:

a) És prohibida l’entrada d’animals domèstics a tota mena de locals destinats a la fabricació, emmagatzematge, transport, manipulació o venda d’aliments i a les piscines públiques.

b) És prohibida l’entrada d’animals domèstics als establiments de concurrència pública recreatius, llevat dels animals emprats en els establiments esportius (hipòdroms o similars) i zoològics.

c) Les persones propietàries dels animals domèstics han de tenir especial cura que no pertorbin la vida dels veïns amb crits, cants, sons ni cap altre tipus de soroll, tant si es troben a l’interior de l’habitatge com a les terrasses, passadissos, escales o patis, en especial des de les 21.00 hores fins a les 8.00 hores. Les prohibicions a) i b) de l’apartat anterior no són aplicables als gossos d’assistència i als de seguretat, exceptuant aquells límits establerts a la normativa d’aplicació.

3 Les persones propietàries d’establiments recreatius de restauració, segons el seu criteri, poden prohibir l’entrada i la permanència d’animals domèstics en els seus establiments, llevat dels gossos d’assistència i dels de seguretat. Per aquest efecte, s’ha de col·locar a l’entrada de l’establiment i en un lloc visible una placa indicadora de la prohibició. En tot cas, per a l’entrada i permanència dels animals domèstics, s’exigeix que estiguin degudament identificats i que vagin fermats amb una corretja o cadena, llevat que es disposi d’un espai tancat i específic per a ells. No obstant això, els gossos potencialment perillosos sempre han d’anar fermats amb corretja o cadena i dur el morrió col·locat.

4 La recollida i la destinació dels animals domèstics morts s’ha de dur a terme d’acord amb el que preveu l’Ordenança del medi ambient de Barcelona i sempre s’ha de fer una comprovació dels microxips.

Article 17º.- Tinença d’animals domèstics als domicilis particulars

1 Amb caràcter general s’autoritza la tinença d’animals domèstics als domicilis particulars, sempre que es compleixin les condicions de manteniment higienicosanitàries, de benestar i de seguretat per a l’animal i per a les persones i, en especial, es doni compliment a les previsions de l’article 15 d’aquesta ordenança.

2 Amb la finalitat de protegir i defensar els animals davant de situacions que poguessin comportar riscos per a la seva salut i benestar, els centres d’acollida i els establiments dedicats a la venda han d’exigir tant en el procés d’adopció i el d’acollida com en el procés de compra d’un animal la presentació signada per part de la persona propietària o posseïdora de la declaració responsable conforme no ha estat sancionada per infraccions que impliquin maltractament o abandonament de l’animal, ni administrativament ni penalment, en els darrers cinc anys. La declaració contindrà el consentiment exprés a favor de l’Ajuntament per tal que verifiqui aquesta informació.

3 La nova persona propietària o posseïdora, abans d’adquirir l’animal, ja sigui per acollida, adopció o compra, ha d’haver emplenat i signat la declaració esmentada. Quant a la convivència amb els veïns, la tinença dels animals queda condicionada al fet que no es causin molèsties als veïns que no siguin les estrictament vinculades a la naturalesa mateixa de l’animal.

4 En balcons, terrasses i similars s’han de prendre les mesures necessàries per evitar que els animals puguin fugir, així com per evitar que les seves deposicions i orins puguin afectar les façanes i la via pública o puguin causar molèsties als pisos confrontants, ja siguin els superiors, els inferiors o els laterals.

Article 18º.- Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d’animals de companyia

1 Les persones propietàries o posseïdores d’animals de companyia estan obligades a:

a) Identificar-los electrònicament amb un microxip homologat de forma indeleble i a proveir-se d’una cartilla sanitària oficial, de manera prèvia a la seva inscripció en el Registre Censal Municipal.

b) Inscriure l’animal en el Registre Censal Municipal, dins del termini de tres mesos des del naixement o de trenta dies des de la data d’adquisició, canvi de residència de l’animal o trasllat temporal per un període superior a tres mesos al terme municipal de Barcelona. La persona propietària o posseïdora ha d’acreditar la identificació de l’animal, presentar el document acreditatiu lliurat per l’entitat responsable de la identificació i comunicar les dades de la persona propietària o posseïdora relatives al nom i cognoms, domicili, telèfon i DNI i les dades de l’animal relatives a l’espècie, raça, sexe, data de naixement, codi d’identificació i domicili habitual de l’animal, així com també altres dades que es puguin establir per decret d’Alcaldia o de la Comissió de Govern.

c) Notificar al Registre Censal Municipal, en el termini d’un mes, la baixa, la cessió o el canvi de residència de l’animal i qualsevol altra modificació de les dades que figurin en aquest cens. La baixa per defunció s’ha d’acreditar mitjançant l’aportació de fotocòpia del document d’identificació de persona propietària o posseïdora o mitjançant el corresponent certificat veterinari o autoritat competent.

d) Comunicar al Registre Censal Municipal i al Centre Municipal d’Acolliment d’Animals de Companyia, en el termini de 48 hores des que s’ha tingut coneixement dels fets, la sostracció o la pèrdua d’un animal de companyia amb la documentació identificativa pertinent a l’efecte d’afavorir-ne la recuperació.

2 La inscripció al Registre Censal Municipal s’ha de completar amb el lliurament a la persona propietària o posseïdora d’un document identificatiu que ha d’acreditar les dades de l’animal i de la persona propietària o posseïdora i la inscripció registral.

3 Per facilitar el control i fomentar la funció social dels animals de companyia envers la gent gran i els discapacitats, l’Ajuntament pot atorgar subvencions en funció de la capacitat econòmica d’aquestes persones, per tal de garantir el compliment de les obligacions dels apartats primer i segon anteriors i de l’esterilització d’aquests animals. Aquestes subvencions es poden ampliar a persones amb risc d’exclusió social o greus problemes econòmics.

4 A petició de la persona propietària i sota el criteri i el control sanitari municipal, l’observació veterinària de malalties transmissibles dels animals es pot fer al domicili de la persona propietària, sempre que l’animal estigui inscrit en el Cens Municipal i al corrent de les taxes corresponents.

5 Les persones propietàries o posseïdores d’animals han de facilitar a les autoritats competents (agents municipals o l’inspector sanitari) les visites domiciliàries pertinents per a la inspecció, i en tots els casos s’han d’aplicar les mesures higienicosanitàries que l’autoritat determini.

Article 19º.- Animals de companyia abandonats i perduts

1 Es considerarà abandonat un animal de companyia quan no dugui la identificació establerta legalment per localitzar la persona propietària i no vagi acompanyat per cap altra persona o tot i que porti microxip sigui impossible la localització de la persona propietària. Es considerarà perdut un animal de companyia quan dugui identificació per localitzar la persona propietària i no vagi acompanyat de cap altra persona.

2 Els animals de companyia abandonats i els que, sense ser-ho, circulin sense la identificació establerta legalment han de ser recollits pels serveis municipals i mantinguts en observació durant un període de vint dies naturals. Els animals de companyia perduts han de recollits pels serveis municipals; la recollida es comunicarà a les persones propietàries i els animals estaran en observació durant deu dies naturals des de la comunicació, en cas que el propietari no el reculli abans. Un cop transcorregut aquest termini, si la persona propietària no ha recollit l’animal, se li comunicarà un nou avís i restarà en observació durant 10 dies naturals addicionals. En el cas que l’animal sigui recuperat per la persona propietària, es lliurarà amb la identificació corresponent previ pagament de totes les despeses originades.

3 Una vegada hagin transcorregut els terminis anteriors, si els animals de companyia no han estat retirats per la persona propietària, es procedirà a promoure’n la cessió, a donar-los en adopció o a qualsevol altra alternativa adient. Estarà prohibit el sacrifici, llevat d’aquells casos en què sigui dictaminat sota criteri veterinari atenent a conductes marcadament agressives envers les persones o altres animals i que hagi estat valorat com a irrecuperable per part d’un veterinari amb coneixements acreditables de comportament animal o en els casos d’estats patològics sense possibilitat de tractament que impliquin patiment per a l’animal o que suposin un risc de transmissió de malalties contagioses greus. En tots aquests casos és obligatori utilitzar els mètodes d’eutanàsia autoritzats.

4 En qualsevol moment, la custòdia dels animals de companyia pot ser delegada provisionalment a altres persones físiques o jurídiques.

5 Qualsevol persona que s’adoni de l’existència d’animals de companyia sols per les vies o espais públics ha de comunicar-ho als serveis municipals corresponents.

Article 20º.- Centres d’acollida d’animals de companyia

1 L’Ajuntament ha de disposar de centres d’acollida d’animals de companyia en condicions de benestar i seguretat adequades per a l’allotjament dels animals recollits, mentre no siguin reclamats per la persona propietària o estiguin mantinguts en període d’observació.

2 Els mitjans emprats en la captura i transport dels animals de companyia han de tenir les condicions higienicosanitàries adients i els animals han de ser atesos adequadament per personal capacitat. El servei s’ha de dur a terme en vehicles adequats per a aquesta funció.

3 L’Ajuntament pot concertar la recollida dels animals de companyia i la gestió del centre d’acollida d’animals de companyia, preferentment, a entitats de protecció i defensa dels animals. D’acord amb el que s’estableixi en el corresponent contracte, l’Ajuntament ha de facilitar a aquestes entitats el finançament necessari per la realització de l’activitat concertada.

4 Els centres d’acollida d’animals de companyia han de complir els requisits establerts per la seva normativa específica i per la de nuclis zoològics.

5 El personal destinat a la recollida i el manteniment dels animals de companyia ha d’haver superat el curs de cuidador d’animals.

6 Els centres d’acollida han de disposar de programes per a la promoció de la cessió, adopció o altres alternatives per a tots els animals allotjats al centre que hagin superat els períodes d’estada establerts, excepte en els casos que, pel seu estat sanitari o comportamental, els serveis veterinaris considerin el contrari. En aquests programes també s’ha de promoure la reubicació en una llar adequada i l’escurçament de l’estada al centre. Mentre estigui sota la responsabilitat del centre, els animals han de gaudir de les condicions físiques i etològiques adients i d’atenció veterinària. Aquests animals s’han de lliurar amb els requisits següents:

a) Han d’ésser identificats.

b) Han d’ésser desparasitats, vacunats i esterilitzats o entregats amb prescripció contractual d’esterilització.

c) S’han de lliurar amb un document en què constin les característiques i les necessitats higienicosanitàries, etològiques i de benestar animal.

Article 21º.- Gossos potencialment perillosos

1 Són gossos potencialment perillosos els que compleixin algun dels requisits següents:

a) Els que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments: Akita Inu, terrier de Staffordshire americà, bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasiler, mastí napolità, pit bull terrier, presa canari, rottweiler, Staffordshire pit bull terrier, Tosa Inu o japonès.

b) Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.

c) Gossos que reuneixin algun dels requisits següents: que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin agredit persones o altres animals o que les seves característiques es corresponguin amb totes o la majoria de les que s’esmenten a l’annex II del Reial decret 287/2002, de 22 de març, que desenvolupa la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos. Aquesta perillositat potencial ha d’haver estat apreciada mitjançant una resolució de l’autoritat municipal competent d’acord amb criteris objectius, bé d’ofici o després d’una notificació o denúncia, previ informe d’un veterinari, oficial o col·legiat designat o habilitat per l’autoritat competent municipal.

d) No tenen la consideració legal de gossos potencialment perillosos els que pertanyen a les forces armades, a les forces i cossos de seguretat de l’estat, als cossos de policia de les comunitats autònomes, a la policia local i a empreses de seguretat amb autorització oficial.

2 Als efectes del que disposa l’epígraf c) de l’apartat anterior, les persones propietàries o posseïdores de gossos que hagin causat lesions a persones o altres animals estan obligats a:

a) Facilitar les dades de l’animal agressor i les seves pròpies a la persona agredida, a les persones propietàries de l’animal agredit i als agents de l’autoritat que ho sol·licitin. Així mateix, la persona agredida ha d’acreditar la gravetat de les lesions mitjançant un certificat mèdic o un informe del servei sanitari que l’ha atesa.

b) Comunicar l’agressió i presentar la documentació sanitària de l’animal, en un termini màxim de 24 hores posteriors als fets, a les autoritats sanitàries municipals i posar-se a la seva disposició.

c) Sotmetre l’animal agressor a observació veterinària i presentar el corresponent certificat veterinari amb les especificacions de l’apartat següent a les autoritats sanitàries municipals en el termini de 15 dies d’haver iniciat l’observació veterinària. Quan les circumstàncies ho aconsellin i l’autoritat municipal ho consideri necessari, es pot obligar a recloure l’animal agressor en un centre autoritzat per sotmetre’l a observació veterinària, de manera que les despeses ocasionades han de ser a càrrec de la persona propietària o posseïdora.

3 També els veterinaris clínics de la ciutat tenen l’obligació de notificar a l’Administració municipal els casos que hagin atès consistents en lesions produïdes per agressions entre gossos. Aquesta obligació s’ha de comunicar d’acord amb el sistema de notificacions que estableixi l’Administració municipal i ha d’especificar la potencial perillositat dels gossos a l’efecte de considerar-los potencialment perillosos.

Article 22º.- Obligacions i prohibicions sobre gossos potencialment perillosos

1 Les persones propietàries o posseïdores dels gossos potencialment perillosos han de prendre les mesures necessàries per evitar possibles molèsties i perjudicis a les persones, animals i béns i han de complir tots els requeriments previstos en la legislació vigent de gossos potencialment perillosos.

2 En particular, les condicions d’allotjament han de complir els requisits següents:

a) Les parets i les tanques han d’ésser suficientment altes i consistents i han d’estar ben fixades per tal de suportar el pes i la pressió de l’animal.

b) Les portes de les instal·lacions han d’ésser resistents i efectives com la resta del contorn i el disseny ha d’evitar que els animals puguin desencaixar o obrir per si mateixos els mecanismes de seguretat.

c) El recinte ha d’estar convenientment senyalitzat amb l’advertiment que hi ha un gos d’aquest tipus.

3 En la base de dades del Registre Censal Municipal, hi ha d’haver un apartat específic per als gossos potencialment perillosos en el qual s’ha d’especificar la raça i les altres circumstàncies determinants de la potencial perillositat dels gossos, així com la referència de l’assegurança que s’exigeix en el paràgraf següent.

4 Les persones propietàries o posseïdores de gossos potencialment perillosos han de complir les obligacions següents:

a) Ser majors d’edat.

b) No haver estat condemnades per cap dels delictes previstos a la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic d’animals potencialment perillosos, així com no estar privades per resolució judicial del dret a la tinença d’animals potencialment perillosos.

c) No haver estat sancionades per infraccions greus o molt greus amb alguna de les sancions accessòries de les previstes a l’apartat 3 de l’art. 13 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic d’animals potencialment perillosos. No obstant això, no ha de ser impediment per a l’obtenció o, si escau, la renovació de la llicència, haver estat sancionat amb la suspensió temporal d’aquesta llicència, sempre que, en el moment de la sol·licitud, la sanció de suspensió anteriorment imposada hagi estat complerta íntegrament.

d) Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

e) Contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pels danys i lesions que aquests animals puguin provocar a les persones i a altres animals i, en tot cas, no inferior a 150,253 EUR i que inclogui les dades d’identificació de l’animal.

f) Disposar de llicència municipal per a la tinença de gossos potencialment perillosos que resideixin habitualment a Barcelona. Els requisits per a l’atorgament d’aquesta llicència són els establerts per la legislació específica de gossos potencialment perillosos i aquesta llicència té un període de validesa de cinc anys que es pot anar renovant successivament. Qualsevol variació de les dades que hi figuren ha de ser comunicada pel seu titular en el termini de 15 dies des de la data en què es produeixi.

g) Identificar electrònicament els animals amb un microxip homologat de forma indeleble i proveir-se d’una cartilla sanitària oficial, de manera prèvia a la seva inscripció en el Registre Censal Municipal.

h) Inscriure els animals en el Registre Municipal, dins del termini de quinze dies des de l’obtenció de la llicència o del trasllat temporal per un període superior a tres mesos al terme municipal de Barcelona. La persona propietària o posseïdora ha d’acreditar la identificació de l’animal, presentar el document acreditatiu lliurat per l’entitat responsable de la identificació i comunicar les dades de la persona propietària o posseïdora relatives al nom i cognoms, domicili, telèfon i DNI i les dades de l’animal relatives a l’espècie, raça, sexe, data de naixement, codi d’identificació i domicili habitual de l’animal, així com també altres dades que es puguin establir per decret d’Alcaldia o de la Comissió de Govern.

i) Notificar al Registre Censal Municipal, en el termini de quinze dies, els incidents produïts al llarg de la seva vida coneguts per les autoritats administratives o judicials, la baixa per mort certificada per veterinari o autoritat competent, la venda, la cessió, el trasllat permanent o temporal per un període superior a tres mesos a un altre municipi o el canvi del codi d’identificació, així com qualsevol altra modificació de les dades que figurin en el Registre. La sostracció o la pèrdua s’ha de notificar al registre esmentat en el termini de 48 hores des que es tingui coneixement dels fets. El compliment dels requisits establerts als paràgrafs b) i c) d’aquest apartat s’ha d’acreditar mitjançant els certificats negatius expedits pels registres corresponents. La capacitat física i l’aptitud psicològica s’acreditaran mitjançant els certificats obtinguts de conformitat amb el que estableix el Reial decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos.

5 La inscripció en el Registre Municipal s’ha de completar amb el lliurament a la persona propietària o posseïdora d’un document identificatiu que ha d’acreditar les dades de l’animal i de la persona propietària o posseïdora, la llicència municipal i la inscripció registral.

6 En els casos concrets de gossos que presentin comportaments agressius patològics que no es puguin solucionar amb les tècniques de modificació de conducta i terapèutiques existents, es pot considerar sota criteri facultatiu el sacrifici de l’animal mitjançant mètodes d’eutanàsia.

Article 23º.- Presència d’animals domèstics a la via i als espais públics

1 Les persones propietàries o posseïdores dels animals domèstics han d’evitar en tot moment que aquests causin danys o embrutin els espais públics i les façanes dels edificis confrontants. En especial, s’han de complir les conductes següents:

a) Són prohibides les deposicions i les miccions d’animals domèstics als parcs infantils o jardins d’ús per part dels infants.

b) Són prohibides les miccions a les façanes dels edificis i al mobiliari urbà.

c) S’han de recollir les deposicions immediatament, prioritàriament amb sistemes impermeables i estancs, i col·locar-les de manera higiènicament acceptable dins les bosses adients i als contenidors o dipòsits d’escombraries.

d) S’ha de procedir immediatament a la neteja dels elements afectats.

2 En cas d’incompliment del que disposa l’apartat anterior, els agents de l’Autoritat municipal poden requerir a la persona propietària o posseïdora de l’animal domèstic perquè procedeixi a la neteja del elements afectats.

3 És prohibida la circulació o l’estada d’animals domèstics a les platges, llevat de les hores i els punts que l’alcalde assenyali, i als altres espais públics que l’alcalde determini. Resten fora d’aquesta prohibició els gossos d’assistència.

4 La circulació i conducció dels animals i els vehicles de tracció animal per la via pública s’ha d’ajustar a allò que disposa l’Ordenança de circulació de vianants i de vehicles de 27 de novembre de 1998, pel que preveu aquesta ordenança així com la resta de normativa municipal que sigui d’aplicació.

5 Als conductors de cavalleries i vehicles de càrrega de tracció animal els està prohibit portar animals corrent per la via a prop d’altres espècimens de la mateixa espècie o de les persones que van a peu, així com abandonar la seva conducció, deixant-los marxar lliurement pel camí. En tot cas, el nombre de rodes que tingui un carro determina el nombre de persones que hi poden pujar. Els conductors i cotxers han de portar en tot moment la targeta sanitària equina, el document d’identificació i el rebut original o còpia de l’assegurança de responsabilitat civil.

6 L’Ajuntament ha de promoure sistemes de control de colònies d’ocells en espais públics a càrrec, preferentment, d’organitzacions i entitats cíviques sense ànim de lucre.

Article 24º.- Condicions dels animals de companyia a la via i als espais públics

1 És prohibit:

a) L’estada d’animals de companyia en els parcs infantils o jardins d’ús per part dels infants i el seu entorn per tal d’evitar les deposicions i miccions dins d’aquests espais, llevat dels gossos d’assistència.

b) L’ensinistrament a la via pública de gossos per a les activitats d’atac, defensa, guarda i similars.

2 A la via i als espais públics, tot incloent-hi també les parts comunes dels immobles col·lectius, als transports públics i als llocs i als espais d’ús públic en general, els animals de companyia han de complir els requisits següents:

a) Estar proveïts de la identificació amb microxip. En el cas que es requereixi la documentació d’identificació de l’animal per part d’un agent de l’autoritat, s’ha d’oferir a la persona propietària o posseïdora un termini de quinze dies per presentar-la a les dependències de l’autoritat competent.

b) Anar lligats per mitjà d’un collar o arnès i una corretja o cadena que no ocasionin lesions a l’animal, llevat de les zones especialment indicades per al lleure dels animals de companyia, així com en aquelles vies i zones, en horaris determinats, que siguin establertes per decret d’Alcaldia. A les zones especialment indicades per al lleure dels animals de companyia, poden anar sense lligar. A les zones establertes per decret d’Alcaldia en horaris determinats, els animals poden anar sense lligar sempre i quan restin al costat de la persona propietària o conductora i sota el seu control visual i estiguin educats per respondre a les seves ordres verbals i es disposi del carnet de tinença cívica responsable.

c) El collar, l’arnès i la corretja o cadena que els lligui ha de complir els requisits establerts a l’article 15.2 g).

d) Portar una placa identificativa o qualsevol altre mitjà adaptat al collar de l’animal en què consti el nom de l’animal i les dades de la persona propietària o posseïdora.

3 Els gossos potencialment perillosos han de complir les condicions addicionals següents quan circulin per la via i els espais públics:

a) Dur un morrió de cistella apropiat per a la tipologia racial i morfològica de cada animal.

b) Anar lligats per mitjà d’un collar i una corretja o cadena que no sigui extensible i de longitud inferior a 2 metres, sense que ocasionin lesions a l’animal.

c) No poden ésser conduïts per menors de 18 anys.

d) No es pot dur més d’un gos potencialment perillós per persona.

e) La persona que el condueix ha de dur la llicència municipal, el document identificatiu i la certificació del cens.

Article 25º.- Espais reservats als animals de companyia

1 L’Ajuntament ha de determinar per als animals de companyia espais reservats suficients per a l’esbarjo, la seva socialització i la realització de les necessitats fisiològiques en correctes condicions d’higiene. Cal diferenciar correctament l’espai reservat per a la higiene, tancat i d’ús especial per als animals de companyia, de la resta de la zona d’esbarjo, compartida amb les persones. Les zones d’esbarjo compartides amb les persones han de tenir una superfície suficient per a la seva funció i hi ha d’haver arbres, terra o gespa, brosses, aigua i desnivells o obstacles visuals. Aquests espais han de garantir la seguretat dels animals de companyia i de les persones, així com també evitar la fugida o les pèrdues dels animals de companyia. Les persones posseïdores han de vigilar els seus animals de companyia i evitar molèsties a les persones i a altres animals que comparteixin l’espai.

2 La gestió d’aquests espais reservats s’ha de fer prioritàriament mitjançant la gestió cívica d’entitats de protecció i defensa dels animals.

3 Les característiques i el règim d’ús d’aquests espais s’han de regular mitjançant decret d’Alcaldia.

Article 26º.- Trasllat d’animals domèstics en transport públic

1 Cal fomentar l’accés d’animals de companyia i petits animals domèstics al transport públic, en especial l’accés dels animals al metro, com a principal mitjà de transport de la ciutat. Es poden traslladar animals domèstics per mitjà del transport públic sempre que el volum en permeti el trasllat a l’interior de cistelles de transport, en les condicions d’higiene i seguretat oportunes i amb la documentació que correspongui. No obstant això, també es poden traslladar d’acord amb les altres condicions que s’estableixin en les reglamentacions dels serveis de transport.

2 El trasllat d’animals domèstics el volum dels quals no permeti l’ús del transport públic s’ha de dur a terme d’acord amb les disposicions vigents i les que dictin l’Administració de la Generalitat de Catalunya o les autoritats competents en cadascun dels casos.

3 Els gossos d’assistència i els de seguretat poden circular lliurement en els transports públics urbans, sempre que vagin acompanyats de la persona propietària o l’agent de seguretat i gaudeixin de les condicions higienicosanitàries, de seguretat i de benestar que preveuen les ordenances i la resta de normativa vigent.

4 L’Ajuntament s’ha de mostrar especialment curós en la contractació d’empreses que utilitzin gossos de seguretat per tal que aquestes els ofereixin totes les garanties exigibles de benestar i verificar periòdicament el compliment de les prescripcions per part d’aquestes empreses. Igualment, vetllarà perquè els animals tinguin temps de descans durant el seu servei, especialment si és en llocs interiors.

Article 27º.- Alimentació dels animals a la via i als espais públics

1 D’acord amb les necessitats sanitàries, l’equilibri zoològic i la variació dels factors que afectin la dinàmica poblacional, sempre que no es posi en perill el seu benestar i s’estableixin plans d’actuació per a la gestió proteccionista de les seves poblacions, l’alcalde, una vegada consultat el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, ha d’establir quins animals i en quines circumstàncies no poden ser alimentats pels ciutadans a l’espai públic. En tot cas sempre s’ha de complir amb l’obligació d’evitar embrutar els espais públics.

2 Prevaldran els criteris de bones pràctiques per fomentar una convivència respectuosa entre la ciutadania i els animals.

Article 28º.- Les colònies de gats ferals

1 Les colònies de gats ferals consisteixen en l’agrupació controlada de gats sense persona propietària o posseïdora coneguda, degudament esterilitzats, que conviuen en un espai públic o privat, a càrrec d’organitzacions i entitats cíviques sense ànim de lucre, amb l’objectiu de vetllar per llur benestar i on reben atenció, vigilància sanitària i alimentació. L’Ajuntament de Barcelona promou l’existència de les colònies controlades de gats ferals i dóna suport a les entitats que en tenen cura.

2 Els gats ferals pertanyents a les colònies seran alimentats amb pinso sec diàriament i disposaran sempre d’aigua neta i fresca. S’acostumarà els gats a alimentar-se al mateix lloc i a la mateixa hora per facilitar la captura i l’observació de la colònia. Els recipients de menjar han de tenir un disseny estèticament acceptable i s’han de col·locar, sempre que sigui possible, amagats a les àrees de vegetació. Mai s’ha de deixar l’aliment a terra. Les restes d’aliment s’han de netejar diàriament per evitar riscos sanitaris. En tot cas, sempre s’ha de complir l’obligació de prevenir i evitar embrutar la via i els espais públics. S’entén per embrutar la via i els espais públics l’abandonament de qualsevol tipus de residu a qualsevol tipus d’espai públic (inclou tot tipus de residus, tant orgànics com inorgànics, sòlids o líquids i de qualsevol mida).

3 Tots els gats amb identificació que siguin capturats s’han de retornar a les persones propietàries per procedir a la seva esterilització. Quan no sigui possible el retorn del gat al propietari s’ha de seguir el procediment previst a l’article 19 d’animals de companyia abandonats i perduts.

CAPÍTOL III Fauna salvatge

Article 29º.- Animals salvatges en captivitat potencialment perillosos

1 Està prohibida la tinença d’animals salvatges en captivitat potencialment perillosos.

2 Es considera que reuneixen aquestes característiques els animals següents:

a) Els rèptils consistents en cocodrils, caimans i ofidis verinosos i la resta de tots els que superin els 2 kg de pes actual o adult; els artròpodes i peixos la inoculació de verí dels quals requereixi l’hospitalització de l’agredit, i tots els primats, així com els mamífers, que superin els 10 kg en l’estat adult.

b) Els animals que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin agredit persones o altres animals i que aquesta potencial perillositat hagi estat apreciada mitjançant una resolució de l’autoritat municipal competent d’acord amb criteris objectius, bé d’ofici o després d’una notificació o denúncia, previ informe d’un veterinari, oficial o col·legiat designat o habilitat per l’autoritat competent municipal o certificat per part d’un metge forense.

3 Els supòsits esmentats d’animals salvatges en captivitat potencialment perillosos poden ser revisats mitjançant decret d’Alcaldia o de la Comissió de Govern.

4 En tot moment cal donar compliment a la normativa d’animals potencialment perillosos vigent.

Article 30º.- Animals salvatges en captivitat

1 La tinença permesa d’animals salvatges en captivitat fora dels establiments zoològics de fauna salvatge requereix que les persones propietàries o posseïdores els tinguin en condicions de manteniment adequades per tal de proporcionar-los l’aliment, l’aigua, l’allotjament, les condicions ambientals i les cures necessàries per evitar que l’animal pateixi cap patiment i per satisfer la seva salut i benestar, d’acord amb les necessitats pròpies de l’espècie. En particular, s’han de complir les condicions establertes a l’annex d’aquesta ordenança.

2 Així mateix, també les persones propietàries o posseïdores d’aquests animals han de mantenir-los en condicions de seguretat i d’higiene, amb total absència de molèsties i perills per a les persones, altres animals, les coses, les vies, els espais públics i el medi natural. En particular, és prohibit:

a) L’entrada d’animals salvatges en captivitat en tota mena de locals destinats a la fabricació, l’emmagatzematge, el transport, la manipulació o la venda d’aliments, a les piscines públiques i als establiments de concurrència pública recreatius i de restauració.

b) Exhibir i passejar animals salvatges en captivitat a la via pública, als espais públics i als passadissos interiors dels establiments comercials col·lectius.

c) El trasllat d’animals salvatges en captivitat per mitjà del transport públic.

3 La persona posseïdora d’un animal salvatge o animal exòtic de companyia ha de tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil i l’ha de mantenir en captivitat, de manera que es garanteixin les mesures de seguretat necessàries.

4 Els animals salvatges en captivitat s’han d’inscriure en el Registre Censal Municipal d’animals salvatges en captivitat que ha de contenir, com a mínim, les dades de la persona propietària o posseïdora relatives al nom i cognoms, domicili, telèfon i DNI i les dades de l’animal relatives a l’espècie, la raça i l’edat i el sexe, si és determinable fàcilment, i el domicili habitual de l’animal.

Article 31º.- Centres d’acollida d’animals salvatges en captivitat

L’Ajuntament promourà les actuacions necessàries per a la creació de centres d’acollida d’animals salvatges en captivitat abandonats, perduts o decomissats en el marc de les relacions de cooperació i coordinació amb altres administracions públiques i de la col·laboració, preferentment, amb entitats de protecció i defensa dels animals.

Article 32º.- Establiments zoològics de fauna salvatge

1 Els establiments zoològics de fauna salvatge, permanents o itinerants, han de complir, com a mínim, per ser autoritzats, els requisits establerts legalment i els requisits addicionals següents:

a) L’objecte d’aquests establiments ha de consistir a gestionar i mantenir un centre de recursos mediambientals per a la conservació d’espècies d’animals silvestres i dels seus ecosistemes naturals; promoure i desenvolupar la recerca científica i biològica que pugui contribuir a la conservació de la biodiversitat, així com promoure l’educació pública sobre la necessitat de la conservació del valor de la natura.

b) L’emplaçament precís que tingui en compte l’allunyament suficient del nucli urbà, en els casos que es consideri necessari, i que les instal·lacions no ocasionin molèsties als habitatges pròxims.

c) Construccions, instal·lacions i equips que facilitin i proporcionin un ambient higiènic i les necessàries accions zoosanitàries.

d) Facilitat per a l’eliminació d’excrements i d’aigües residuals de manera que no comportin perill per a la salubritat pública ni cap mena de molèsties.

e) Recintes, locals o gàbies per a l’aïllament, el segrest i l’observació d’animals malalts o sospitosos de malaltia, de fàcil neteja i desinfecció.

f) Mitjans per a la neteja i desinfecció dels locals, materials i utensilis que puguin estar en contacte amb els animals i, si escau, els vehicles utilitzats per al seu transport, quan sigui necessari.

g) Mitjans per a la destrucció i l’eliminació higiènica de cadàvers d’animals i matèries contumaces.

h) Manipulació adequada dels animals perquè es mantinguin en bon estat de salut i minimització dels possibles nivells d’estrès derivats d’aquesta manipulació.

i) Instal·lacions que permetin expressar les conductes típiques de l’espècie i les necessitats de comportament.

2 Aquestes activitats resten sotmeses als controls que estableixi el règim d’intervenció de l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona.

3 El personal dels establiments zoològics ha de tenir coneixement i ha de disposar d’un exemplar de la normativa legal vigent en matèria de protecció dels animals i de la documentació internacional sobre comerç i protecció d’animals, com també ha d’haver superat el curs de cuidador dels animals.

4 Els establiments zoològics amb fauna salvatge no poden iniciar la seva activitat fins que no estiguin inscrits en el Registre de Nuclis Zoològics i acreditin aquesta inscripció davant l’Ajuntament.

Article 33º.- Porcs senglars i animals salvatges a la via i als espais públics

1 Es prohibeix donar menjar o proporcionar alimentació de qualsevol tipus i manera, sense l’autorització administrativa corresponent, als porcs senglars o qualsevol altre animal salvatge que es trobin a les vies o espais públics o que hagin accedit a una propietat privada, inclosos els espais forestals públics i privats del terme municipal de Barcelona.

2 Es prohibeix apropar-se als porcs senglars i a qualsevol altre animal salvatge en qualsevol circumstància susceptible de comportar perill per a les persones.

TÍTOL III Règim jurídic de la venda d’animals

CAPÍTOL I Condicions dels locals comercials

Article 34º.- Superfície dels locals

Tots els establiments destinats a la venda d’animals objecte d’aquesta ordenança han de complir els requisits següents:

a) La superfície mínima neta de venda ha de ser de 40 m2.

b) L’extensió cal que sigui suficient per tal que tots els animals puguin fer exercici físic diàriament respectant les mesures higienicosanitàries adients i els requeriments comportamentals de les diferents espècies animals allotjades.

c) La zona ocupada per la caixa ha de ser independent de l’anterior.

d) La seva capacitat ha de ser en relació amb el tipus d’animal a la venda.

e) Els animals s’han de treure de les caixes almenys dos cops al dia, festius inclosos.

Article 35º.- Condicionament dels locals

Tots els locals comercials han de disposar dels condicionaments següents:

a) Sistemes d’aireig natural o artificial que assegurin la ventilació adequada del local.

b) Safareigs, estris per a la gestió dels residus i tot allò que sigui necessari tant per mantenir netes les instal·lacions com per preparar en condicions l’alimentació dels animals. Les caixes s’han de netejar almenys dos cops al dia, festius inclosos.

c) Revestiments de materials que assegurin una neteja i una desinfecció perfectes i fàcils. Les unions entre el sòl i les parets han de ser de perfil còncau.

d) Il·luminació natural o artificial suficient (festius inclosos) per permetre dur a terme les operacions pròpies de l’activitat en perfectes condicions. Les hores mínimes diàries d’il·luminació per a cada tipus d’animal han de ser les que es regulen a l’annex.

e) Mesures d’insonorització adequades al tipus d’animals de l’establiment.

f) Control ambiental de plagues.

g) Sala de cures en aquells establiments per a la venda d’animals en els quals s’allotgin habitualment més de deu gats o gossos o a partir de quinze a vint exemplars d’altres espècies. Aquesta sala ha de disposar com a mínim del material següent: una taula d’exploració, un focus de llum, una nevera, aigua corrent i material mínim de cures.

Article 36º.- Documentació i identificació

1 Tots els locals comercials han de disposar d’un llibre de registre on constin les dades exigides per la normativa reguladora del Registre de Nuclis Zoològics relatives a l’origen, la identificació i la destinació dels animals.

2 A tots els establiments s’ha de col·locar, en un lloc visible des del carrer, un cartell indicador del número de Registre de Nucli Zoològic i el telèfon d’emergències per a supòsits de sinistre o emergència. Aquest últim requisit no és obligatori quan l’establiment tingui un servei permanent de vigilància o control.

3 Tots els establiments comercials han de disposar del contracte o contractes amb les dades identificatives del servei veterinari, intern o extern, encarregat de l’atenció dels animals objecte de la seva activitat i ha de tenir constància documental dels canvis que es produeixin. Així mateix, els serveis veterinaris han d’anotar en un llibre de visites totes i cadascuna de les actuacions professionals que facin, així com les deficiències que percebin a cada visita respecte al compliment del programa d’higiene i profilaxi.

CAPÍTOL II Condicions relatives als animals

Article 37º.- Animals objecte de l’activitat comercial

1 A l’establiment comercial només hi pot haver animals destinats a la venda, llevat dels animals de companyia propis que no poden romandre al recinte fora de l’horari comercial.

2 Només es poden vendre animals salvatges en captivitat que hagin estat criats en captivitat i que no siguin potencialment perillosos. Els animals salvatges només poden ser venuts si el nucli zoològic del titular està sota el control del Comitè de Fauna Salvatge i Perillosa de la Generalitat de Catalunya i el destinatari de l’animal reuneix els requisits especificats en la legislació de la comunitat de residència. A aquest efecte, és necessària l’exhibició d’un certificat acreditatiu expedit per l’administració competent.

3 La importació d’animals per a la venda és permesa només a aquelles empreses que disposin de les instal·lacions exigides per a l’aclimatació i ha de constar en el llibre de registre que es tracta d’animals criats en captivitat.

4 Els animals s’han de vendre seguint les condicions establertes a l’article 48.

5 Els animals només es poden oferir i vendre en establiments de venda d’animals, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin a llurs animals de companyia, no tinguin ànim de lucre i garanteixin el benestar de l’animal. Aquesta excepció no és d’aplicació als animals de criança en domicilis particulars quan tinguin la consideració de centre de cria.

6 La venda d’animals està prohibida als menors de 16 anys i a incapacitats sense l’autorització dels qui en tenen la pàtria potestat o la custòdia.

7 Qualsevol transacció d’animals mitjançant revistes, publicacions o altres sistemes de difusió ha d’incloure el número de Registre de Nucli Zoològic i de la data d’entrada al Registre Municipal de la comunicació.

8 Els establiments de venda que tinguin animals salvatges en captivitat han de col·locar un rètol en un lloc visible on consti que no se n’aconsella la tinença a causa dels riscos per a la salut i per a la seguretat de les persones i que el manteniment en condicions no naturals per a la seva espècie els pot suposar patiment.

9 Es prohibeix l’entrada i la venda de cadells de gat i de gos de menys de vuit setmanes de vida als establiments comercials per a la venda d’animals, ja que no es poden separar de la mare abans d’aquesta edat. En cap cas s’han de separar de la mare abans del moment de deslletament recomanat per a cada espècie.

Article 38º.- Venda d’articles complementaris

1 A més dels animals, els locals comercials sotmesos a aquesta ordenança poden vendre articles relacionats amb els animals inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta ordenança, com ara gàbies, aquàriums, joguines, sorra i altres objectes similars.

2 Aquests articles han de ser exposats per grups d’animals i han de portar cartells identificatius, junt amb la informació relativa a la seva finalitat i forma d’utilització.

Article 39º.- Venda de productes per a l’alimentació dels animals

1 Als establiments regulats per aquesta ordenança, també es poden posar a la venda productes per a l’alimentació dels animals que s’hi comercialitzen. Aquests productes s’han d’ubicar separadament dels que s’enuncien a l’article anterior.

2 Els productes destinats a l’alimentació dels animals han de portar data de caducitat i s’han de renovar periòdicament per evitar que es malmetin o esdevinguin impropis per a l’alimentació animal. El responsable de l’establiment ha de disposar de la documentació comercial d’aquests productes per poder-ne garantir l’origen i la traçabilitat comercial.

3 En el supòsit que s’ofereixin a la venda productes alimentaris vius envasats, s’ha de fer constar la data d’envasament i la de caducitat.

Article 40º.- Prohibició de regalar animals

Els animals no poden ser objecte de regal o sorteig, rifa o promoció, ni poden ser lliurats com a cap tipus de premi, obsequi o recompensa.

Article 41º.- Manteniment dels animals als establiments

1 Els animals s’han de mantenir en condicions higienicosanitàries i de benestar adequades i sota la responsabilitat i la cura d’un servei veterinari. Les dades i la signatura del servei veterinari responsable i les actuacions desenvolupades en els animals en la seva entrada, manteniment i sortida de les instal·lacions han de constar al llibre de registre.

2 Els animals s’han de col·locar a una distància no inferior a 1 metre de l’accés a l’establiment, en zones en què no puguin ser molestats ni visibles des de la via pública o des dels passadissos interiors dels establiments comercials col·lectius.

3 Fora de l’horari comercial, els establiments han de tenir les persianes abaixades.

4 La manipulació dels animals s’ha de dur a terme en zones de l’establiment adequades a tal efecte i per part de personal que disposi del curs de cuidador d’animals. Cal que tinguin uns coneixements actualitzats segons els progressos científics, legislatius i de benestar animal.

5 Els establiments han de disposar de productes alimentaris en perfecte estat de conservació per atendre les necessitats de les espècies animals que tenen a la venda.

6 La durada màxima de l’estada dels gats i dels gossos als establiments comercials per a la seva venda no pot superar en cap cas les tres setmanes.

Article 42º.- Condicions dels habitacles

1 Els habitacles s’han de situar de manera que els animals que hi hagi a cadascun d’ells no puguin ser molestats pels que es troben als altres. Si uns habitacles estan situats damunt dels altres, s’han de prendre mesures per impedir que es comuniquin els residus orgànics sòlids o líquids que s’hi generin.

2 El nombre d’animals de cada habitacle s’ha de determinar en funció dels requeriments de manteniment de cada espècie que s’estableixen a l’annex. En el cas que una espècie no aparegui a l’annex, cal tenir en compte criteris que en permetin garantir el benestar.

3 Dins de cada habitacle, hi ha d’haver un lloc adequat per tal que els animals es puguin amagar quan ho necessitin o vulguin.

4 Tots els habitacles han de disposar d’un recipient per al subministrament d’aigua potable. Així mateix, el menjar s’ha de dipositar sempre en menjadores i l’aigua en abeuradors situats de manera que no puguin es puguin embrutar fàcilment. Els recipients han de ser de material de fàcil neteja.

Article 43º.- Neteja dels habitacles

1 Els habitacles i els animals s’han de netejar amb una freqüència mínima de dos cops al dia, festius inclosos.

2 Les deixalles s’han de situar en contenidors de tancament hermètic que impedeixin l’accés d’insectes o rates. Quan es tracti de cadàvers d’animals, s’han de dipositar en un recipient o contenidor de tancament hermètic per al seu trasllat als centres d’eliminació autoritzats.

Article 44º.- Dades identificatives dels animals

1 A cada un dels habitacles hi ha de figurar una fitxa en la qual consti el nom comú i el científic de l’animal i l’origen de cada individu, amb la finalitat de facilitar que els possibles compradors disposin d’àmplia informació sobre els animals que adquiriran.

2 Sens perjudici del que disposa l’apartat anterior d’aquest article, cada establiment ha de disposar de fitxes, agrupades per famílies, en les quals constin les característiques dels animals que s’hi allotgin i, en particular, les següents:

a) Mida màxima que pot assolir l’animal adult.

b) País i zona d’origen de l’animal i àrea de distribució de l’espècie.

c) Particularitats alimentàries.

d) Tipus i dimensions de la instal·lació adequada, amb indicació dels elements accessoris recomanables.

e) Particularitats i incompatibilitats de les espècies.

f) Condicions de manteniment, sanitàries i de benestar necessàries.

g) Consells d’educació.

h) Procedència de l’animal, tot fent constar que s’ha criat en captivitat.

3 Aquestes fitxes han de ser signades per un veterinari.

Article 45º.- Espais reservats per a animals en procés d’adaptació i malalts

1 Els establiments han de tenir un espai reservat per als animals que estiguin en procés d’adaptació i un altre per als animals malalts, fora de la vista del públic.

2 Els animals que pateixin alguna malaltia s’han de posar en quarantena a l’espai habilitat a tal efecte i sotmesos a l’oportú control del servei veterinari al qual l’establiment estigui adscrit. En aquests casos, els seus habitacles s’han de netejar i desinfectar diàriament.

Article 46º.- Personal dels establiments

1 El titular i el personal que presti serveis en els establiments destinats a la venda d’animals objecte d’aquesta ordenança han de mantenir les condicions d’higiene i neteja personals adients.

2 Aquestes persones també han d’acreditar la capacitació per tractar els animals mitjançant la superació del curs de cuidador d’animals.

Article 47º.- Comprovants de compra

1 Amb caràcter previ a la formalització de la compra i venda de l’animal, el comprador ha de signar per duplicat una còpia de la fitxa a la qual fa referència l’apartat segon de l’article 44, com a document acreditatiu que coneix, entén i accepta les condicions de manteniment que requereix l’animal; se n’ha de lliurar una còpia al comprador i l’altra ha de romandre a mans del venedor.

2 Així mateix, quan es formalitzi una compravenda, el venedor ha de lliurar un document acreditatiu de la transacció i n’ha de conservar una còpia firmada per al comprador, en el qual hi han de constar els extrems següents relatius a l’animal objecte de l’operació:

a) Espècie.

b) Raça i varietat.

c) Edat i sexe, si és fàcilment determinable.

d) Codi d’identificació requerit per la legislació vigent i senyals somàtiques d’identificació.

e) Procedència de l’animal, amb indicació del domicili d’on provingui.

f) Nom de l’anterior persona propietària, si escau.

g) Número de l’animal en el llibre de registre del comerciant.

h) Número de nucli zoològic del venedor i, si escau, del comprador.

i) Controls veterinaris als quals s’ha de sotmetre l’animal venut i periodicitat.

j) Responsabilitat civil del venedor en cas d’evicció i obligació de sanejament de conformitat amb la normativa vigent en aquesta matèria. L’existència d’un servei veterinari dependent de l’establiment que atorga certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat davant de malalties d’incubació no detectades en el moment de la venda.

3 En el cas de les vendes a particulars, també s’ha de lliurar un document d’informació sobre les característiques de cada animal, les seves necessitats, els consells d’educació i les condicions de manteniment, sanitàries i de benestar necessàries, avalades per un col·legi de veterinaris o de biòlegs.

4 En el supòsit que es vengui un animal pertanyent a una de les espècies compreses en algun apartat del Reglament CE/338/97 del Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d’espècies de la fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç, o norma que el substitueixi, el document a què fa referència l’apartat anterior ha de detallar el número i les dades exigides per la normativa reguladora del comerç d’aquests animals.

5 El comprador i el venedor dels animals estan obligats a conservar el document acreditatiu de la procedència de l’animal.

6 Amb l’animal s’ha de lliurar la cartilla sanitària oficial, en la qual han de constar les actuacions veterinàries dutes a terme, entre les quals hi ha d’haver les pràctiques profilàctiques a què hagi estat sotmès, que poden variar en funció del tipus d’animal de què es tracti. Aquest document ha de ser subscrit pel facultatiu veterinari que les hagi practicades. A més, en el cas dels animals provinents d’altres països de la Unió Europea, s’ha de lliurar el passaport previst a la normativa europea reguladora dels desplaçaments d’animals.

7 En les compravendes de gossos, gats i fures, el venedor ha de lliurar al comprador el document acreditatiu de la seva identificació.

8 Quan els animals es comercialitzin en lots, al número de lot cal afegir un altre número corresponent a cada un dels animals que el componen.

Article 48º.- Condicions de lliurament dels animals

1 Els animals han de ser lliurats als compradors en les condicions que garanteixin més bé la seva seguretat, higiene i comoditat i en perfecte estat de salut. En concret, s’han de vendre desparasitats, amb les vacunes obligatòries, sense símptomes aparents de patologies psíquiques o físiques i sense que pateixin, ni els animals que es venen ni els seus progenitors, malalties hereditàries diagnosticables. A més, s’han de vendre esterilitzats o, si escau, entregats amb prescripció contractual d’esterilització i identificats.

2 Els cadells importats o criats per ser venuts com a animals de companyia no es poden vendre abans de les vuit setmanes de vida en el cas del gos i del gat, i en cap cas s’han de separar de la mare abans del moment de deslletament recomanat per a cada espècie. Així mateix, en cas d’importació o d’animals provinents d’altres estats de la Unió Europea que siguin gats, gossos i fures, s’han de complir les condicions previstes a la normativa de la Unió Europea sobre desplaçaments d’animals de companyia. En tot cas, el lliurament dels animals s’ha de fer en les condiciones fixades a l’annex d’aquesta ordenança.

3 Tots els establiments han de complir tots els requisits sectorials o d’altra naturalesa que siguin aplicables a l’activitat comercial en virtut de la legislació de comerç i de defensa dels consumidors i dels usuaris o d’altres disposicions legals o reglamentàries.

TÍTOL IV Disciplina de la protecció, la tinença i la venda d’animals

CAPÍTOL I Inspecció, control i revisió

Article 49º.- Inspecció, control i revisió

1 Totes les activitats regulades en aquesta ordenança queden subjectes a l’acció inspectora de l’Ajuntament, la qual s’ha de dur a terme, en qualsevol moment, sens perjudici de les accions específiques de control de les activitats i de revisió de les autoritzacions i de les llicències municipals.

2 L’actuació inspectora, el control i la revisió s’han de regir pel que disposa la normativa aplicable i, en especial, per l’Ordenança d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona i l’Ordenança d’activitats i establiments de concurrència pública, així com per aquesta ordenança en relació amb les activitats que s’hi sotmetin. I ha de disposar de personal tècnicament qualificat.

3 Els nuclis zoològics no podran iniciar l’activitat fins que no estiguin inscrits al Registre de Nuclis Zoològics i ho hagin acreditat davant l’Ajuntament. La inscripció del nucli zoològic al Registre no pressuposa la concessió d’altres llicències o autoritzacions necessàries per al desenvolupament de l’activitat.

4 El control periòdic de la tinença d’animals salvatges en captivitat s’ha de fer anualment mitjançant la presentació d’una certificació tècnica, redactada i signada per un veterinari, relativa al compliment de les condicions higienicosanitàries, de seguretat i de benestar animal.

CAPÍTOL II Règim sancionador Secció 1a. Disposicions generals

Article 50º.- Infraccions i sancions

1 Constitueixen infraccions administratives les accions i omissions tipificades com a tals al Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals; la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, de règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos; la Llei 10/1999, de 30 de juliol, de tinença de gossos considerats potencialment perillosos; l’article 129 de la Carta municipal de Barcelona; la Llei 1/1990, de 8 de gener, de disciplina de mercat i de la defensa dels consumidors i dels usuaris; la Llei estatal 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat; la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives; l’Ordenança d’activitats i establiments de concurrència pública; la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats; el Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general que desenvolupa la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i s’adapten els seus annexos; l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental, i aquesta ordenança, sens perjudici de les especificacions d’aquesta ordenança per contribuir a una identificació més correcta de les conductes.

2 Les infraccions administratives s’han de sancionar segons el que disposa la normativa esmentada en l’apartat anterior d’aquest article, sens perjudici de les especificacions de les infraccions i de les graduacions de les sancions d’aquesta ordenança per a una identificació més correcta de les infraccions i una determinació més precisa de les sancions. Secció 2a. Protecció d’animals

Article 51º.- Infraccions

1 D’acord amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, constitueixen infraccions administratives en matèria de protecció d’animals les tipificades en aquesta llei i, en particular, les especificades en els apartats següents.

2 Són infraccions molt greus:

a) Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi com a resultat patiment o danys físics o psicològics si els comporten conseqüències molt greus per a la seva salut.

b) Abandonar animals si els pot comportar un risc de danys greus.

c) No evitar la fugida d’animals salvatges no autòctons, d’animals de companyia exòtics o d’híbrids en captivitat amb risc d’alteració ecològica greu.

d) Esterilitzar, mutilar i sacrificar animals sense control veterinari o en contra de les condicions i els requisits establerts per la legislació de protecció dels animals.

e) Organitzar baralles d’animals i participar-hi.

f) Mantenir els animals sense l’alimentació i la hidratació suficient i equilibrada o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari, de benestar animal i de seguretat, si els riscos per als animals són molt greus.

g) Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç o l’exhibició pública d’animals, o dels ous i les cries d’aquests o de qualsevol part o producte obtingut de les espècies de la fauna autòctona o no autòctona declarades altament protegides o en perill d’extinció per tractats i convenis internacionals vigents.

h) La caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l’exhibició pública i la taxidèrmia d’animals, o dels ous i les cries d’aquests o de qualsevol part o producte obtingut de les espècies, incloses a les categories A i B a l’annex del Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

i) Capturar gossos i gats ensalvatgits amb l’ús d’armes de foc sense l’autorització corresponent del Departament de Medi Ambient.

j) Reincidir en la comissió d’infraccions greus durant l’últim any.

3 Són infraccions greus:

a) Mantenir els animals sense l’alimentació i la hidratació suficients i equilibrades o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari, de benestar animal i de seguretat, si el risc per als animals és greu.

b) Incomplir les condicions i els requisits dels nuclis zoològics establerts al Text refós de la Llei de protecció dels animals.

c) No vacunar o no fer els tractaments obligatoris als animals de companyia.

d) Fer venda ambulant d’animals fora de mercats, fires i qualsevol altre esdeveniment autoritzat.

e) Incomplir l’obligació de vendre els animals desparasitats i lliures de tota malaltia i vacunats per a totes les malalties que l’autoritat municipal estableixi i qualsevol altra condició a què fa referència l’article 48.1.

f) No lliurar la documentació exigida en tota transacció d’animals.

g) Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi com a resultat patiment o danys físics o psicològics, si els comporten conseqüències greus per a la seva salut.

h) Utilitzar animals en atraccions firals giratòries amb animals vius lligats i altres assimilables.

i) Fer matances públiques d’animals.

j) Fer corrides de toros i espectacles amb toros que impliquin la mort de l’animal i l’aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l’estoc i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros, així com la simulació d’espectacles taurins de qualsevol naturalesa sigui quina sigui la finalitat.

k) Fer tir al colom o altres pràctiques assimilables.

l) Fer un ús no autoritzat d’animals en espectacles, com ara la utilització d’animals en espectacles, filmacions, activitats publicitàries, activitats culturals o religioses i qualsevulla altra activitat, sempre que els pugui ocasionar dany o patiment o bé per fer-ne degradació, paròdies, burles o tractaments antinaturals o que els causi estrès o bé pugui ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.

m) Utilitzar animals salvatges en captivitat als circs.

n) Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç o l’exhibició pública d’animals, o dels ous i les cries d’aquests o de qualsevol part o producte obtingut de les espècies de la fauna autòctona o no autòctona declarades protegides per tractats i convenis internacionals vigents.

o) Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l’exhibició pública i la taxidèrmia d’animals, o dels ous i les cries d’aquests o de qualsevol part o producte obtingut de les espècies, incloses a la categoria C a l’annex del Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

p) Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l’exhibició pública i la taxidèrmia d’animals, o dels ous i les cries d’aquests o de qualsevol part o producte obtingut de les espècies, incloses a la categoria D a l’annex del Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

q) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut.

r) Abandonar animals si no els pot comportar cap risc.

s) Subministrar als animals substàncies que els causin alteracions greus de la salut o del comportament, llevat dels casos emparats per la normativa vigent.

t) Incomplir l’obligatorietat d’esterilitzar els animals de companyia en els supòsits determinats legalment.

u) Anul·lar el sistema d’identificació dels animals sense prescripció ni control veterinari.

v) La criança d’animals de companyia en domicilis particulars, si els comporta riscos per a la salut.

w) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus durant l’últim any.

4 Són infraccions lleus:

a) Incomplir les obligacions d’identificació mitjançant microxip dels animals de companyia.

b) Incomplir les obligacions d’inscripció al Registre Censal Municipal d’animals de companyia i les posteriors comunicacions preceptives.

c) Portar els animals a la via i als espais públics sense una placa identificativa o qualsevol altre mitjà adaptat al collar de l’animal en què consti el nom de l’animal i les dades de la persona propietària o posseïdora.

d) No portar els veterinaris un arxiu amb les fitxes clíniques dels animals que s’han de vacunar o tractar obligatòriament.

e) Vendre animals als menors de 16 anys i a incapacitats sense l’autorització dels qui en tenen la pàtria potestat o la custòdia.

f) Fer donació d’un animal com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent de la transacció onerosa d’animals.

g) Transportar animals vulnerant els requisits establerts pel Text refós de la Llei de protecció dels animals i per aquesta ordenança.

h) No posseir, el personal dels nuclis zoològics que manipulen animals, el certificat del curs de cuidador d’animals, reconegut oficialment.

i) Filmar escenes fictícies de crueltat, maltractament o patiment d’animals sense disposar de l’autorització prèvia de l’Administració competent.

j) No tenir en un lloc visible l’acreditació de la inscripció al Registre de Nuclis Zoològics.

k) No tenir actualitzat o diligenciat el llibre de Registre de Nuclis Zoològics i per a les institucions, els tallers i les persones que practiquen activitats de taxidèrmia.

l) Exhibir animals als aparadors dels establiments de venda d’animals.

m) Fer exhibició ambulant d’animals com a reclam.

n) Mantenir els animals sense l’alimentació i la hidratació suficients i equilibrades o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari, de benestar animal i de seguretat, si no els comporta un risc greu.

o) No evitar la fugida d’animals.

p) Maltractar els animals si els produeix com a resultat patiment o danys físics o psicològics, sense que els ocasioni resultats lesius.

q) Subministrar als animals substàncies que els causin alteracions lleus de la salut o del comportament, llevat dels casos emparats per la normativa vigent.

r) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.

s) Vendre o fer donació d’animals mitjançant revistes, publicacions o altres sistemes de difusió sense incloure el número de Registre de Nucli Zoològic.

t) Molestar, capturar o comercialitzar els animals salvatges urbans llevat dels controls de poblacions d’animals, sempre que no estigui tipificat com a infracció greu o molt greu.

u) Mantenir els animals lligats més de dues hores i, en el cas dels cadells, durant més d’una hora o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells o incomplint les condicions de l’article 15 d’aquesta ordenança.

v) Posseir un animal salvatge o animal de companyia exòtic sense tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil.

w) La criança d’animals de companyia en domicilis particulars, si no els comporta riscos per a la seva salut, llevat dels casos previstos a la disposició transitòria segona d’aquesta ordenança.

x) Qualsevol altra infracció del Text refós de la Llei de protecció dels animals i de la normativa que la desenvolupi que no hagi estat tipificada de greu o molt greu.

Article 52º.- Sancions

1 D’acord amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, les infraccions en matèria de protecció dels animals se sancionaran amb multes de les quanties següents:

a) Les infraccions molt greus, des de 2.001 EUR fins a 20.000 EUR.

b) Les infraccions greus, des de 401 EUR fins a 2.000 EUR.

c) Les infraccions lleus, des de 100 EUR fins a 400 EUR.

2 La comissió de les infraccions lleus consistents en l’incompliment de les obligacions d’identificació o d’inscripció registral dels animals de companyia comporta la imposició de la sanció establerta en el seu grau màxim de 300 a 400 EUR.

3 La imposició de la sanció de multa pot comportar el comís dels animals objecte de la infracció, sens perjudici del comís preventiu, a criteri de l’agent de l’autoritat en el moment de l’aixecament de l’acta d’inspecció o la denúncia.

4 La imposició d’una sanció a les persones posseïdores de fauna autòctona per l’incompliment de les condicions de l’autorització excepcional o de les normatives reguladores comporta la inhabilitació per a la tinença d’animals per un període entre un i cinc anys. Secció 3a. Gossos potencialment perillosos

Article 53º.- Infraccions

1 D’acord amb la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals perillosos; la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, i l’article 129 c) de la Carta municipal de Barcelona, constitueixen infraccions administratives en matèria d’animals potencialment perillosos les tipificades en aquestes lleis i, en particular, les especificades en els apartats següents.

2 Són infraccions molt greus:

a) Abandonar un gos potencialment perillós, la qual cosa succeeix quan l’animal no va acompanyat de cap persona amb independència que dugui la identificació o no.

b) Tenir gossos potencialment perillosos sense disposar de la llicència.

c) Vendre o transmetre per qualsevol títol un gos potencialment perillós a qui no tingui llicència.

d) Fer activitats d’ensinistrament d’atac no autoritzades.

3 Són infraccions greus:

a) Deixar solt un animal potencialment perillós o no haver adoptat les mesures necessàries per evitar-ne l’escapada o la pèrdua.

b) Incomplir les obligacions d’identificació o d’inscripció al Registre Censal Municipal d’un gos potencialment perillós.

c) Tenir un gos potencialment perillós en llocs públics sense morrió o sense estar subjecte amb una cadena.

d) Transportar animals potencialment perillosos incomplint els requisits normatius de seguretat.

e) Negar-se o resistir-se a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats competents o els seus agents, així com també el subministrament d’informació inexacta o documentació falsa.

f) No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos.

g) No contractar l’assegurança de responsabilitat civil.

h) Adquirir un gos potencialment perillós persones menors d’edat o privades judicialment o governativament de tenir-ne.

4 Són infraccions lleus:

a) Tenir gossos potencialment perillosos a les vies i als espais públics sense que la persona que els condueixi i controli dugui el document identificatiu o la llicència municipal o la certificació acreditativa de la inscripció registral.

b) Tenir gossos potencialment perillosos a les vies i als espais públics els menors de 18 anys.

c) Tenir més d’un gos potencialment perillós per persona a les vies i als espais públics.

d) Tenir gossos potencialment perillosos a les vies i als espais públics amb una corretja o cadena extensible o de longitud superior a 2 metres.

e) Incomplir qualsevulla de les obligacions sobre gossos potencialment perillosos previstes en aquesta ordenança.

Article 54º.- Sancions

1 D’acord amb la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, les infraccions tipificades a l’article 53 número 2 apartat d), número 3 apartats f), g) i h), són sancionades amb multes de les quanties següents:

a) Les infraccions molt greus, entre 1.502,53 i 30.050,60 EUR.

b) Les infraccions greus, entre 150,25 i 1.502,53 EUR.

c) Les infraccions lleus, entre 60,10 i 150,25 EUR.

2 D’acord amb la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos, la resta d’infraccions tipificades a l’article 53 se sancionaran amb multes de les quanties següents:

a) Les infraccions molt greus, entre 2.404,06 i 15.025,30 EUR.

b) Les infraccions greus, entre 300,52 i 2.404,05 EUR.

c) Les infraccions lleus, entre 150,25 i 300,51 EUR.

3 La reiteració en la comissió de les infraccions greus consistents en l’incompliment de les obligacions d’identificació o d’inscripció registral d’un gos potencialment perillós comporta la imposició de la sanció establerta en el seu grau màxim.

4 Les infraccions administratives molt greus i greus en matèria d’animals potencialment perillosos es podran sancionar amb les sancions accessòries de confiscació, decomís, esterilització o sacrifici dels animals potencialment perillosos, de clausura de l’establiment i de suspensió temporal o definitiva de la llicència per tinença d’animals potencialment perillosos, d’acord amb la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos, i la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos. Secció 4a. Sanitat

Article 55º.- Infraccions

1 D’acord amb la Llei estatal 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, constitueixen infraccions administratives en matèria de sanitat les tipificades en aquesta llei i, en particular, les especificades en els apartats següents.

2 Són infraccions greus:

a) La presència d’animals en el locals destinats a la fabricació, emmagatzematge, transport, manipulació o venda d’aliments, llevat dels supòsits de presència dels gossos d’assistència i dels de seguretat admesos de conformitat amb la normativa vigent aplicable.

3 Són infraccions lleus:

a) La presència d’animals a les piscines públiques, llevat dels supòsits de presència dels gossos d’assistència i dels de seguretat admesos de conformitat amb la normativa vigent aplicable.

b) Permetre l’entrada d’animals als establiments de concurrència pública quan estigui prohibit per aquesta ordenança.

c) Incomplir les obligacions de les persones propietàries o posseïdores d’animals domèstics que hagin causat lesions a persones o altres animals.

d) No notificar els veterinaris clínics de la ciutat a l’Administració municipal els casos que hagin atès consistents en lesions produïdes per agressions entre gossos.

Article 56º.- Sancions D’acord amb la Llei estatal 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, les infraccions en matèria de sanitat se sancionaran amb multes de les quanties següents:

a) Les infraccions greus, entre 3.005,07 i 15.025, 30 EUR.

b) Les infraccions lleus, fins a 3.005,06 EUR. Secció 5a. Disciplina de mercat

Article 57º.- Infraccions

1 D’acord amb la Llei 1/1990, de 8 de gener, de disciplina de mercat i defensa dels consumidors i usuaris, així com la Llei 22/2010, de 20 de juliol, Codi de consum de Catalunya, constitueixen infraccions administratives en matèria de comerç interior, disciplina de mercat i de la defensa dels consumidors i dels usuaris les conductes tipificades en aquesta llei i, en particular, les especificades en els apartats següents.

2 Són infraccions lleus:

a) L’incompliment de les condicions dels locals comercials de venda d’animals que no estiguin tipificades com a infraccions administratives per una altra normativa sectorial o per aquesta ordenança.

b) L’incompliment de les condicions relatives als animals en els locals comercials de venda d’animals que no estiguin tipificades com a infraccions administratives per una altra normativa sectorial o per aquesta ordenança.

Article 58º.- Sancions

1 D’acord amb la Llei 1/1990, de 8 de gener, de disciplina de mercat i de la defensa dels consumidors i dels usuaris, les infraccions administratives lleus en matèria de comerç interior, disciplina de mercat i de la defensa dels consumidors i dels usuaris se sancionaran amb multes de fins a 3.005,06 EUR. I d’acord amb el Codi de consum de Catalunya, les infraccions lleus se sancionaran amb una multa de fins a 10.000 EUR.

2 L’Ajuntament també pot acordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia dels establiments de venda d’animals quan sigui adulterada, falsificada, fraudulenta o no identificada o que pugui implicar risc per al consumidor. La destinació final de la mercaderia l’ha de determinar l’Ajuntament i cal destruir-la si llur utilització o consum constitueix un perill per a la salut pública. Les despeses originades per les operacions d’intervenció, dipòsit, comís, transport i destrucció de la mercaderia són a compte de l’infractor. Així com aquelles sancions accessòries que es puguin acordar d’acord amb la normativa d’aplicació. Secció 6a. Infraccions i sancions d’ordenança

Article 59º.- Infraccions

1 D’acord amb aquesta ordenança, són infraccions en matèria de protecció, tinença i venda d’animals les que es tipifiquen en els apartats següents.

2 Són infraccions molt greus:

a) Permetre als animals domèstics dipositar les seves deposicions i les seves miccions als parcs i jardins d’ús per als infants.

b) Tenir gossos als parcs infantils o jardins d’ús per part dels infants i el seu entorn.

c) Tenir i vendre animals salvatges en captivitat potencialment perillosos.

d) Tenir animals salvatges en captivitat sense sotmetre’s al règim d’intervenció que correspongui.

e) Instal·lar centres de cria d’animals salvatges en captivitat.

f) Exhibir i passejar animals salvatges en captivitat a la via i als espais públics, als passadissos interiors dels establiments comercials col·lectius i el seu trasllat per mitjà del transport públic.

g) Vendre animals salvatges en captivitat que no hagin estat criats en captivitat.

h) Oferir o vendre els animals fora dels establiments de venda d’animals, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin a llurs animals de companyia, no tinguin ànim de lucre i garanteixin el benestar de l’animal.

i) Vendre, donar en acollida o en adopció un animal de companyia sense que la nova persona propietària o posseïdora hagi emplenat i signat la declaració responsable prevista en l’art. 17.2 d’aquesta ordenança.

j) Adquirir en compra, acollida o adopció un animal de companyia quan, contràriament a allò declarat, es comprovi que la nova persona propietària o posseïdora en els darrers cinc anys ha estat sancionada per infraccions que impliquin maltractament o abandonament d’un animal.

k) Reincidir en la comissió d’infraccions greus durant l’últim any.

3 Són infraccions greus:

a) Tenir animals domèstics als espais públics quan és prohibit o quan suposi un perill per a la seva seguretat o la del seu entorn.

b) No recollir immediatament les deposicions fecals dels animals domèstics a les vies i als espais públics ni dipositar-los de forma higiènicament acceptable als contenidors o dipòsits d’escombraries o no procedir a la neteja dels elements afectats per les deposicions o afectar amb les deposicions, especialment de gossos i gats, els pisos confrontants, ja siguin els superiors, els inferiors o els laterals, les façanes o la via pública per no haver pres les mesures necessàries per evitar-ho.

c) Ensinistrar a la via pública animals de companyia per activitats d’atac, defensa, guarda i similars.

d) Mantenir bovins i altra classe de bestiar destinat a la producció làctica i d’animals per al consum.

e) Exhibir amb finalitats lucratives, vendre o intercanviar animals a la via pública, llevat de la cessió, l’adopció o l’acolliment d’animals abandonats o perduts mitjançant l’Ajuntament, els centres d’acolliment d’animals de companyia i les entitats de defensa i protecció dels animals.

f) No comunicar al Registre Censal Municipal i al Centre Municipal d’Acolliment d’Animals de Companyia la desaparició d’un animal de companyia amb la documentació identificativa pertinent a l’efecte d’afavorir-ne la recuperació.

g) Mantenir els animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista de seguretat.

h) Tenir animals de companyia a la via i als espais públics contravenint allò que disposa l’article 24.2 b) quan suposi un perill per a la seguretat del mateix animal, de les persones o de l’entorn.

i) Oposar resistència a la funció inspectora o posar entrebancs a la inspecció d’instal·lacions que allotgin animals.

j) La negativa o resistència a subministrar dades o a facilitar la informació o documentació requerida per les autoritats competents o pels seus agents, per al compliment de les seves funcions establertes en aquesta ordenança, així com el subministrament d’informació inexacta o documentació falsa.

k) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus durant l’últim any.

4 Són infraccions lleus:

a) Donar menjar als animals contravenint allò que disposen els articles 27 i 28 d’aquesta ordenança.

b) Permetre als animals domèstics efectuar les seves miccions a les façanes dels edificis i al mobiliari urbà o afectar amb les miccions, especialment de gossos i gats, els pisos confrontants, ja siguin els superiors, els inferiors o els laterals, les façanes o la via pública per no haver pres les mesures necessàries per evitar-ho.

c) Tenir animals domèstics a les platges, llevat de les hores i els punts que l’alcalde assenyali.

d) Tenir animals domèstics als espais públics quan és prohibit, sempre que no suposi un perill per a la seva seguretat o la del seu entorn.

e) Tenir animals de companyia a la via i als espais públics contravenint allò que disposa l’article 24.2 b), sempre que no es posi en perill la seguretat del mateix animal, de les persones o de l’entorn.

f) Incomplir les condicions de la tinença d’animals a la via i als espais públics sempre que no estiguin tipificades com una altra infracció administrativa.

g) Donar menjar o proporcionar alimentació de qualsevol tipus i manera, sense l’autorització administrativa corresponent, als porcs senglars o qualsevol altre animal salvatge que es trobin en les vies o espais públics o que hagin accedit a una propietat privada.

h) Apropar-se als porcs senglars i a qualsevol altre animal salvatge en qualsevol circumstància susceptible de comportar perill per a les persones.

Article 60º.- Sancions

1 D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, les infraccions en matèria de protecció, tinença i venda d’animals de l’article 59 tipificades en aquesta ordenança se sancionaran per l’Ajuntament amb multes de les quanties següents:

A) Les infraccions tipificades a l’article 59 que siguin susceptibles d’afectar els espais i la via pública o comportar perjudicis per als usuaris o perillositat per a les persones se sancionaran amb els imports màxims següents:

a) Les infraccions molt greus tipificades al número 2, apartats a) i b), se sancionaran amb multes de fins a 900 EUR.

b) Les infraccions greus tipificades al número 3, apartats a), b) i h), se sancionaran amb multes de fins a 300 EUR.

c) Les infraccions lleus tipificades al número 4, apartats a), b), c), d), e), f), g), h), se sancionaran amb multes de fins a 150 EUR.

B) La resta d’infraccions de l’article 59 tipificades en aquesta ordenança se sancionaran per l’Ajuntament amb multes de les quanties següents:

a) Les infraccions lleus se sancionaran amb multes de fins a 750 EUR.

b) Les infraccions greus se sancionaran amb multes de fins a 1.500 EUR.

c) Les infraccions molt greus se sancionaran amb multes de fins a 3.000 EUR.

2 L’Ajuntament pot substituir, en la resolució o posteriorment, la sanció de multa per sessions formatives, participació en activitats cíviques o altres tipus de treballs per a la comunitat, consistents especialment en treballs de suport al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, sempre que hi hagi consentiment previ dels interessats i que es doni compliment al decret d’Alcaldia que té per objecte el desplegament de l’article 28 de l’Ordenança del procediment sancionador, publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 10 de febrer de 2014, relatiu a l’adopció de mesures alternatives a les sancions econòmiques, el procediment per acordar-les i els criteris determinats per a la seva adopció. Secció 7a. Disposicions comunes

Article 61º.- Procediment sancionador i òrgans competents

1 Sens perjudici de les especificitats establertes per la legislació sectorial aplicable per raó de matèria és d’aplicació el procediment sancionador aprovat per l’Ajuntament.

2 Correspon a l’alcalde sancionar les infraccions de competència municipal, tot i les delegacions o desconcentracions que es puguin dur a terme d’acord amb l’article 13.2 de la Carta municipal.

Article 62º.- Destinació de les multes

L’import dels ingressos de l’Ajuntament en virtut de les sancions imposades s’ha de destinar a les finalitats d’aquesta ordenança.

CAPÍTOL III Altres mesures de disciplina

Article 63º.- Clausura i mesures provisionals

1 En els casos de manca de llicència municipal per tal de poder exercir l’activitat o d’incompliment de les condicions de la llicència o de qualsevol altre requisit normatiu necessari per tal de poder posar en marxa o mantenir en funcionament l’activitat de què es tracti, l’alcalde ha de dictar resolució de clausura de l’activitat, la qual s’ha de portar a terme i mantenir fins que els interessats no hagin legalitzat la situació, si això és possible. Aquesta mesura específica es pot acordar conjuntament o no en la resolució sancionadora i no té caràcter sancionador, ja que és la conseqüència necessària del restabliment de la prohibició legal d’exercir activitats sense títol habilitant idoni o sense subjectar-se als requisits determinats per la llei.

2 També es podran adoptar mesures provisionals per garantir l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure.

3 Aquestes mesures s’han d’acordar d’acord amb el que estableix l’Ordenança d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental.

Article 64º.- Mesures de policia administrativa de protecció de la salut pública i de la defensa dels consumidors i usuaris

1 D’acord amb la Llei estatal 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, en el cas de risc imminent i extraordinari per a la salut, l’Ajuntament ha d’adoptar les mesures preventives pertinents, com ara la incautació o la immobilització de productes, la suspensió de l’exercici d’activitats, el tancament d’instal·lacions, la intervenció de mitjans materials i qualsevulla altra que consideri sanitàriament justificada. La durada d’aquestes mesures ha de ser la que es fixi en cada cas, sens perjudici de les pròrrogues successives acordades per a resolucions motivades, sense que excedeixi del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les va justificar.

2 D’acord amb la Llei estatal 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, l’Ajuntament pot adoptar la clausura o el tancament dels establiments, instal·lacions o serveis que no disposin de les autoritzacions prèvies o dels registres sanitaris preceptius o bé la suspensió del seu funcionament fins que es rectifiquin els defectes o es compleixin els requisits exigits per motius de sanitat, higiene o seguretat.

3 D’acord amb la Llei 1/1990, de 8 de gener, de disciplina de mercat i defensa dels consumidors i usuaris, l’Ajuntament ha d’adoptar, en el procediment administratiu iniciat, el tancament de les instal·lacions o els establiments que no disposin de les autoritzacions o els registres preceptius o bé la suspensió del seu funcionament fins que es rectifiquin els defectes o es compleixin els requisits exigits. També es pot suspendre la venda quan es donin en el seu exercici les mateixes irregularitats.

Article 65º.- Mesures de policia administrativa de prohibició i suspensió d’espectacles i tancament d’establiments de concurrència pública

Sens perjudici d’allò que disposa l’article 64, d’acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, l’Administració municipal ha de procedir al tancament dels establiments oberts al públic o a prohibir o suspendre les activitats recreatives o els espectacles públics que no tinguin llicència o l’autorització corresponents, fins que no es restableixi la legalitat.

Article 66º.- Ordres d’execució de conservació de terrenys, construccions i instal·lacions

Quan l’incompliment de les condicions de manteniment dels animals domèstics afecti les condicions objectives d’habitabilitat dels habitatges, l’Ajuntament podrà dictar ordres d’execució a la persona propietària o a l’administració per conservar les condicions objectives d’habitabilitat dels habitatges, d’acord amb el que disposa la legislació urbanística.

Article 67º.- Comís dels animals

1 Les administracions poden comissar immediatament els animals quan hi hagi indicis racionals d’infracció del que disposa el Text refós de la Llei de protecció dels animals, les normatives que la despleguin o aquesta ordenança.

2 Un cop fineixin les circumstàncies que han determinat el comís, l’animal pot ser retornat a la persona propietària. Tanmateix, si aquesta ha estat sancionada, l’Administració ha de determinar la destinació final de l’animal i, si escau, pot acordar cedir-lo a institucions zoològiques o de caràcter científic, entitats de protecció dels animals, retornar-lo al país d’origen, dipositar-lo en centres de recuperació o alliberar-lo al medi natural, si es tracta d’una espècie autòctona.

3 Els exemplars de fauna salvatge autòctona capturats in situ que hagin estat comissats poden ser alliberats immediatament, sempre que es tingui la seguretat que estan en perfectes condicions.

4 Si el dipòsit perllongat dels animals comissats pot ésser perillós per a llur supervivència o els pot comportar patiments o, en el cas d’animals salvatges, en fes perillar la readaptació a la vida salvatge, el departament competent en matèria de medi ambient pot decidir la destinació final de l’animal.

5 Per garantir l’efectivitat de les mesures de policia administrativa de prohibició i suspensió d’espectacles i tancament d’establiments sotmesos a la legislació en matèria d’espectacles i activitats recreatives, l’òrgan municipal competent pot comissar pel temps que calgui els béns relacionats amb l’activitat objecte de prohibició.

6 Les despeses ocasionades pel comís, les actuacions relacionades amb aquest i, en el cas d’animals salvatges, la rehabilitació de l’animal per alliberar-lo seran a càrrec del causant de les circumstàncies que l’han determinat.

Article 68º.- Responsabilitat civil i reparació de danys als animals

La responsabilitat civil i la reparació de danys als animals estan subjectes a allò que estableix el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

Article 69º.- Multes coercitives

Per fer efectiu el compliment dels actes dictats en aplicació d’aquesta ordenança, a més dels altres mitjans d’execució forçosa que s’hi estableixen, l’Ajuntament pot imposar multes coercitives amb la quantia màxima establerta per la legislació sectorial aplicable a cada cas concret.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Desplaçaments sense ànim comercial d’animals de companyia

Les persones que viatgin a Barcelona amb els seus animals de companyia restaran subjectes a les condicions establertes al Reglament (UE) 576/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de juny de 2013, relatiu als desplaçaments sense ànim comercial d’animals de companyia i pel qual es deroga el Reglament (CE) 998/2003 i a la resta de normes sanitàries comunitàries o nacionals aplicables. Si el nombre d’animals de companyia que transporta una persona o el seu representant és superior a cinc, es considerarà partida comercial i se’ls aplicaran les normes d’importació. Així mateix, han d’acreditar un domicili o residència durant la seva estada i garantir les condicions de tinença establertes en aquesta ordenança.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Règim transitori dels expedients sancionadors

Els expedients sancionadors oberts abans de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança es regeixen per la normativa vigent en el moment de l’obertura, llevat dels supòsits en què els preceptes d’aquesta llei siguin més favorables per als expedientats.

Segona. Sobre la criança d’animals de companyia en domicilis particulars

1. Amb l’entrada en vigor del Decret 2/2008, de 15 d’abril de 2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, i d’acord amb el contingut de l’article 11.3, els animals de companyia que són objecte de comercialització o transacció han de ser esterilitzats, excepte en els casos que s’estableixin per reglament; conseqüentment no es podrà dur a terme la criança d’animals de companyia en domicilis particulars, de manera que només estarà permesa la criança d’animals de companyia en els casos que estigui legalitzada l’activitat com a tal.

2. No obstant això, quan els animals de companyia provinguin d’una venda o d’una transacció prèvia a l’entrada en vigor del Decret 2/2008, de 15 d’abril de 2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, resulta admesa la criança d’animals domèstics en domicilis particulars però resta condicionada al fet que es compleixin les condicions de manteniment higienicosanitàries, de benestar i de seguretat per a l’animal i les persones. Si aquesta criança es fa en més d’una ocasió, serà considerada centre de cria i, per tant, sotmesa als requisits d’aquests centres.

Tercera. Curs de cuidador d’animals

Fins que no s’aprovi la normativa reguladora del curs de cuidador d’animals, n’hi haurà prou amb haver superat els cursos organitzats per universitats, corporacions públiques, centres docents públics o privats i empreses o entitats privades amb capacitació reconeguda.

Quarta. Obligació de mantenir lligats els animals de companyia en espais públics

1. Mentre no entri en vigor el decret d’Alcaldia que esmenta la disposició final cinquena, no resulta d’aplicació l’obligació regulada a l’article 24.2 b), tant als espais que s’hi esmenten com als espais verds, sempre que els animals de companyia restin al costat del seu amo o conductor, sota el seu control visual i estiguin educats per respondre a les seves ordres verbals i, en conseqüència, aquests supòsits excepcionats no seran sancionables.

2. Durant aquest mateix període, en els parcs urbans és d’aplicació l’article 24.2 b) d’aquesta ordenança i es consideren espais reservats per als animals de companyia aquelles àrees actualment senyalitzades.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

1. A l’entrada en vigor d’aquesta ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals, queda derogada l’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals, aprovada per acord del Consell Plenari de data 22 de desembre de 2003.

2. També resta derogada qualsevol altra disposició municipal en matèria de tinença, protecció i venda d’animals que s’oposi a aquesta ordenança o la contradigui i, en particular, les següents:

a) L’epígraf 1.1.6. de l’annex I de l’Ordenança municipal d’activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona, aprovada l’11 d’abril de 2003.

b) Els articles 13 i 63.1 f) de l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics, aprovada el 27 de novembre de 1998.

c) Els articles següents de l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, aprovada el 25 de febrer de 2011:

Article 45-5.2.

Article 73-3.3 a), c) pel que fa exclusivament a l’expressió «o l’abandonament expressos», i d).

Article 73-6.2.

Article 76-1.5 b) pel que fa exclusivament a l’apartat:

– «Molestar o pertorbar la fauna existent».

Article 76-1.5 c):

– Pel que fa exclusivament a les expressions: «Conduir els gossos sense corretja als parcs urbans» i «jocs infantils».

– Pel que fa exclusivament a l’apartat: «No recollir els excrements dels gossos o altres animals de companyia a càrrec de la persona».

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació dels annexos.

1. Els annexos d’aquesta ordenança poden ser modificats per decret d’Alcaldia o de la Comissió de Govern.

2. El procediment de modificació dels annexos ha de ser objecte d’aprovació inicial, d’informació pública per un període mínim de trenta dies, d’aprovació definitiva i de publicació al Butlletí Oficial de la Província, en el benentès que, si durant el període d’informació al públic, no es formulen al·legacions ni suggeriments, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà automàticament definitiu.

Segona. Modificació de l’Ordenança municipal d’activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona.

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 33 de l’Ordenança municipal d’activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona, aprovada l’11 d’abril de 2003, amb la redacció següent:

En els autocinemes (1.1.1) i espectacles esportius (1.1.6 i 1.2.6) és permesa la distribució ambulant de begudes i aliments a la mateixa sala o a les grades, sempre que aquesta activitat reuneixi les condicions higienicosanitàries que siguin exigibles.

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 47 de l’Ordenança municipal d’activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona, aprovada l’11 d’abril de 2003, amb la redacció següent:

Els serveis de vigilància de les activitats de jocs d’atzar i atraccions (2.4), els espectacles esportius (1.1.6 i 1.2.6) i les activitats esportives recreatives (2.1.1 i 2.1.2) es regeixen per la seva normativa específica.

Tercera. Modificació de l’Ordenança de l’ús de les vies i els espais públics

Es modifiquen els articles 14, 28.1 c) i 38 de l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics, aprovada el 27 de novembre de 1998, la redacció dels quals passa a ser la següent:

Article 14. Circulació dels animals a la via pública

Les prohibicions i les condicions per a la circulació o estada dels animals a la via pública resten regulades a l’Ordenança de protecció, tinença i venda d’animals, sens perjudici de l’obtenció de la preceptiva autorització demanial en aquells supòsits regulats per aquesta ordenança.

Article 28. Supòsits d’ús comú especial

1 c) Les activitats que impedeixin o limitin els usos generals a què està destinada la via pública, com la celebració de proves esportives, la celebració de cavalcades o d’altre tipus d’activitats que comportin una concentració d’animals, la instal·lació de parades o casetes per a tot tipus d’activitats quan no tinguin una durada superior a un dia.

Article 38. Activitats d’interès pel que fa a l’autorització de l’ús privatiu Hom considera les activitats següents d’interès públic a l’efecte d’autoritzar l’ocupació privativa i temporal dels espais d’ús públic: – Activitats d’interès cultural. – Envelats, closos i instal·lacions pròpies per a la celebració de balls, espectacles o activitats de lleure. – Fires. – Activitats esportives. – Qualsevol tipus d’activitat que comporti una concentració d’animals.

Quarta. Sobre els antecedents de maltractament o abandonament d’un animal

El requeriment establert a l’art. 17 de l’Ordenança és d’obligat compliment per a totes les transaccions (venda, adopció i acollida) dutes a terme a la ciutat de Barcelona a partir dels dos mesos de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança.

Cinquena. Llista d’espais reservats per als animals de companyia

En el termini de divuit mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança, l’Alcaldia ha d’aprovar un decret per determinar quins espais de la ciutat són reservats per als animals de companyia, amb un espai mínim a cada barri per al lleure i bon desenvolupament social, on podran anar solts, així com en quines vies i zones, en horaris determinats, els animals de companyia podran anar sense lligar.

Sisena. Carnet de tinença cívica responsable

En el termini de divuit mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança, l’Alcaldia ha d’aprovar els continguts i la sistemàtica d’accés de la ciutadania al carnet de tinença cívica així com l’acte administratiu d’acreditació.

Setena. Manual operatiu

L’Alcaldia ha d’aprovar un manual operatiu per fixar els criteris d’aplicació d’aquesta ordenança.

Vuitena. Entrada en vigor

Aquesta ordenança entrarà en vigor transcorreguts cinc dies des de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de la

Província de Barcelona.

Annex

Condicions de tinença i venda d’animals

1. – Secció de peixos d’aquari

1. Aquestes botigues han de tenir en un lloc destacat un aquari que serveixi de model d’instal·lació correcta en funció del biòtop dels peixos que alberga. Els aquàriums a la venda podran estar proveïts de sorra, plantes i roques. Així mateix, podran estar desproveïts d’aquests materials i tenir el fons opac, sempre que mantinguin els paràmetres fisicoquímics que necessiti cada espècie.

2. El canvi de l’aigua de l’aquari s’ha de determinar en funció de la necessitat de manteniment dels paràmetres fisicoquímics que necessiti cada espècie.

3. Els peixos s’han d’alimentar amb la periodicitat que requereixi cada espècie i de la manera més variada possible.

4. S’estableixen les prohibicions següents: a) No es poden oferir peixos injectats artificialment ni mutilats amb finalitats comercials. b) No és permesa la venda de peixos d’aquari que s’hagin capturat amb verí o material explosiu.

5. Només es poden ajuntar diferents espècies amb altres de similars exigències pel que fa a la composició de l’aigua, les mides i el comportament.

6. S’ha de col·locar en un lloc ben visible i en caràcters fàcilment llegibles, un taulell amb la llista dels paràmetres més importants de l’aigua. (Valors bàsics d’aigua dolça i aigua salada.)

7. S’ha de vigilar constantment l’estat de salut dels peixos. S’han de conèixer les principals malalties dels peixos, així com els seus símptomes visibles. El peixos morts s’han de separar de les instal·lacions de venda. Els peixos malalts s’han d’excloure de la venda i se’ls ha de buscar un altre emplaçament. Els peixos que quedin a l’aquari de venda han de tenir senyalitzades les seves conques respectives.

8. A cada aquari s’ha d’instal·lar un sistema segur de tapa amb la finalitat d’evitar que cap peix pugui saltar fora del recipient.

9. Cada aquari ha d’estar connectat amb un filtre que faciliti els valors de l’aigua convenientment per a cada espècie. Es recomana els filtres individuals abans que no els de blocs. Els filtres centrals només són acceptables amb la condició que s’ofereixin a peixos amb les mateixes necessitats excepcionals de paràmetres de l’aigua, com ara només al llac de Tanganika o de Malawi.

10. Tots els aquaris han de reproduir les temperatures d’acord amb les necessitats de cada espècie en el seu hàbitat natural, regularment entre 24 i 26 °C. S’han d’ajustar les temperatures de manera que divergeixin d’aquestes, com ara 25 °C per als Diskus, escalars i Bettas i 25 °C en el cas de Badis badis i de diferents tipus de Corydoras, entre d’altres. Si la temperatura de la sala és superior als 25 °C s’ha de poder abaixar la temperatura de l’aigua, en especial la dels peixos d’aigua freda o de proveir-los d’oxigen. La temperatura de l’aigua s’ha de poder llegir constantment en tots els recipients.

11. Tots els aquaris han d’estar il·luminats com a mínim deu hores, tant els dies feiners com els festius. La il·luminació no ha d’enlluernar. En el cas que hi hagi diverses espècies, la llum ha de ser suau mitjançant mesures adequades, com el filtre de turba o plantes aquàtiques.

12. S’ha de canviar l’aigua de cada aquari amb la freqüència necessària per tal que els paràmetres siguin els adequats als biòtops d’origen de les espècies que continguin. També s’ha de disposar d’instal·lacions, mitjans i coneixements que possibilitin la preparació de l’aigua i l’ajustament dels paràmetres indicats.

13. Només és permesa la importació directa de peixos quan es pugui exhibir a la clientela el comprovant de tenir unes instal·lacions de quarantena aïllades i els corresponents coneixements sobre l’aclimatació de les espècies singulars.

14. Les densitats que s’especifiquen no s’han d’ultrapassar a les instal·lacions de venda: a) Peixos petits fins a una llargada total de 3 cm: màxim 5 cm peix per litre d’aigua. b) Peixos mitjans fins a una llargada de 10 cm: màxim 2 cm peix per litre d’aigua. c) Peixos grans d’una llargada superior als 10 cm: màxim 1 cm peix per litre d’aigua.

15. Particularment, en el cas dels peixos grans, cal que l’aquari sigui com a mínim el doble d’ample i faci de llarg cinc vegades la llargada total del peix més gran que hi hagi a dins (llargada total des de la boca fins al final de les aletes caudals). En el cas de peixos d’esquena elevada, com ara els escalars i els Diskus, cal que la peixera tingui una alçada suplementària de com a mínim tres vegades l’alçada corporal (des del final de les aletes dorsals fins al final de les aletes abdominals).

16. Com a màxim es poden mantenir tres espècies de peixos per aquari, si es que poden utilitzar diferents espais per nedar (superficial, central, prefons, fons). En cadascuna de les zones de permanència esmentades es poden presentar com a màxim dues espècies.

17. Els peixos només s’han de lliurar en un nombre que correspongui a la seva naturalesa social, o sigui que, ja de l’assessorament, s’ha de deduir que cal facilitar un acompanyament adient a l’espècie; per això, caldrà fer una compra addicional.

18. Els peixos només es poden despatxar en bosses de plàstic enfosquides, aïllades tèrmicament, ben oxigenades i amb informacions del transvasament detallades i escrites al paquet. En el cas dels peixos laberint (Anabantoidei) cal tenir en compte que tinguin suficients reserves d’aire atmosfèric.

19. Cal considerar les peculiaritats específiques de l’espècie que exigeixin un empaquetatge individual, com ara la incomunicació dels silurs cuirassats o l’agressivitat d’alguns peixos de lluita.

20. En la compra de peixos de bassa, especialment quan es puguin preveure forts canvis de temperatura entre les instal·lacions de l’establiment de venda i la bassa del comprador, cal advertir aquest últim de la necessitat de dur a terme un ajustament progressiu de temperatura. Aquest advertiment es pot facilitar a través d’un fullet que es lliurarà a cada comprador.

21. Només és permesa la importació de peixos globus (família Tetraodontidae) i de peixos eriçons d’una llargada corporal màxima de 15 cm (d’espècies d’aigua dolça i d’aigua marina).

2.- Secció d’amfibis

1. Els receptacles han de complir els requisits generals següents:

a) Han d’estar assegurats perquè cap animal no els pugui tombar.

b) Només ha de ser transparent la part frontal, la resta de costats i el sostre han de ser opacs.

c) Es durà a terme una neteja general sempre que es vulgui canviar l’espècie allotjada i una neteja i desinfecció integrals cada tres mesos.

d) Han de tenir refugis per tal que els animals allotjats s’hi puguin amagar. Contindran animals de la mateixa espècie o d’espècies compatibles, de mides similars (30% màxim de diferència) i no agressius entre ells.

e) Han d’estar proveïts de tanca de seguretat per impedir qualsevol manipulació.

f) La il·luminació ha de ser amb sistemes d’ampli espectre i amb banys d’UVA per als animals que ho requereixin.

2. Els receptacles han de complir els requisits següents d’aigua, aire i calefacció.

a) Aquàriums: S’ha de canviar, com a mínim, 1/2 volum d’aigua setmanalment, per a la ventilació cal que tinguin una reixeta a la tapa i difusor d’aire i, com a calefacció, han de disposar d’un escalfador intern aïllat de qualsevol contacte amb els animals.

b) Aquaterraris: S’ha de canviar, com a mínim, 1/2 volum d’aigua setmanalment i per a la ventilació han de disposar de reixeta a la tapa o al lateral i d’un difusor d’aire a la part aquàtica. Com a calefacció han de disposar d’un escalfador d’aigua i d’una estora tèrmica per a la part terrestre, segons la mida del recipient.

c) Terràriums: Han de disposar d’un o dos cubells de material no plàstic per a l’aigua; de dues reixetes situades de forma oposada en les parts davantera i posterior, i d’estora tèrmica situada fora del terràrium o de cable escalfador del terra situat sota el substrat o qualsevol altre sistema de calefacció d’eficàcia provada.

3. L’alimentació ha de ser variada. Les proteïnes, vitamines, glúcids i els complements de vitamines, oligoelements, minerals i calci s’han de subministrar d’acord amb les necessitats de cada espècie. La introducció de l’aliment al receptacle s’ha de fer al matí per a les espècies diürnes i al vespre per a les nocturnes i crepusculars. No s’han d’alimentar els animals amb presa viva en presència de públic.

4. Aigua:

a) Tots els terraris han de disposar d’una cubeta amb aigua neta (preferiblement dues i si és possible que no siguin de plàstic). El recipient ha de permetre que l’animal més gran pugui introduir-se completament a l’aigua i que no per això se’n dificulti la sortida.

b) La cubeta s’ha de netejar diàriament i l’aigua del seu interior no ha de tenir clor i ha d’estar plena tot el dia.

c) En els aquaris i aquaterraris s’ha de canviar 1/2 volum d’aigua setmanalment.

5. Aireig:

a) Tots els receptacles han de tenir una bona ventilació i s’han d’evitar corrents d’aire.

b) Els terraris han de disposar de dues reixetes col·locades de manera oposada, que poden estar situades a la part inferior davantera i a la part superior posterior; mai als laterals.

c) Els aquaterraris han de disposar d’una reixeta en un lateral o a la tapa i d’un difusor d’aire a la part aquàtica.

6. Calefacció:

a) Els aquaris que requereixin calefacció han de disposar d’un escalfador intern, aïllant-lo de manera que cap animal no el pugui tocar.

b) Els aquaterraris que requereixin calefacció poden escalfar-se mitjançant un escalfador d’aigua. Si, per les mides del receptacle o per altres condicions que així ho requereixin, la part terrestre també necessita una estoreta tèrmica, aquesta s’ha de situar fora de l’aquaterrari.

c) Els terraris que requereixin calefacció, poden utilitzar una estoreta tèrmica o un cable escalfador del terra. Aquests sistemes provoquen la pèrdua d’humitat en el substrat, per la qual cosa els terraris amb calefacció s’han d’humidificar d’una manera més continuada.

d) Si s’utilitza estoreta, aquesta s’ha de situar fora del terrari.

e) Si s’utilitzen cables, aquests s’han de situar a sota del substrat tot col·locant una tela aïllant o un material similar entre el cable i el substrat, de manera que, si l’animal s’enterra, no tingui contacte directe amb el cable.

f) Tots els sistemes de calefacció es poden combinar amb illes de llum càlides que s’han de situar ben protegides dels animals (com a protecció es pot fer servir mosquitera metàl·lica), de manera que aquests no les puguin tocar directament.

g) La calefacció s’ha de controlar mitjançant termòstats.

7. Humitat:

a) El grau d’humitat sempre s’ha de determinar en concordança amb els diferents tipus de terraris.

b) Als aquaterraris, la utilització d’un difusor a la part aquàtica mantindrà uns nivells adequats d’humitat.

c) Els terraris, a més de disposar d’una cubeta d’aigua, s’han de polvoritzar diàriament tantes vegades com sigui necessari per mantenir el grau d’humitat adequat a cada tipus de terrari i evitar així la formació de bassals.

d) L’ús dels típics higròmetres pot portar a errors; només els digitals són suficientment precisos. S’ha de disposar d’un d’aquests higròmetres digitals per poder verificar periòdicament la humitat dels terraris.

8. Il·luminació:

a) La il·luminació no és tan important en els amfibis com en els rèptils, encara que pot estar indicada una il·luminació proporcionada pels tubs fluorescents, adequats a les seves necessitats.

b) Els receptacles que allotgin exemplars albins o amb falta de pigmentació no s’han d’il·luminar de manera directa.

9. Refugis:

S’aconsella la utilització de suro natural, ja que, gràcies al seu pes lleuger, en cas de caiguda és més improbable que s’aixafi algun animal.

10. Substrat:

a) Es recomana l’ús de substrats d’argila o de turba i, sobre aquesta base, una capa de molsa o fullam de mida petita. També s’hi poden introduir plantes vives amb test.

b) L’ús de grava, així com la gespa artificial i altres plàstics o materials abrasius, són totalment desaconsellats per als amfibis.

11. Higiene:

a) És molt important el control periòdic de l’aspecte extern de l’animal per detectar prematurament possibles malalties, sobretot epidèmiques, com ara abscessos, males mudes, etcètera. En aquest cas s’ha de separar l’animal afectat del grup i tractar-lo convenientment, assessorats per un especialista.

b) L’alta temperatura i la humitat poden afavorir l’aparició de floridures o altres fongs, orígens de nombroses malalties, per la qual cosa la higiene ha de ser òptima.

c) Els receptacles s’han de revisar diàriament i s’han de retirar les possibles restes de menjar, plantes mortes, etcètera.

d) Cal dur a terme una neteja general del receptacle cada vegada que s’hi introdueixi una espècie diferent de la que hi havia anteriorment. No poden passar més de tres mesos entre cadascuna de les neteges integrals i desinfeccions del receptacle.

e) Els animals han d’estar en un bon estat de nutrició i lliures de símptomes indicadors de malalties.

12. Quarantena:

a) Els animals suposadament malalts s’han de separar i mantenir en quarantena, i cal netejar i desinfectar els receptacles on eren allotjats.

b) Hi ha d’haver receptacles destinats a la quarantena, situats fora de les instal·lacions destinades a la venda, per poder aïllar-hi els animals malalts i observar els que acaben d’arribar.

c) S’han d’instal·lar de manera que la seva neteja i desinfecció es pugui fer amb facilitat i efectivitat.

13. Receptacle:

a) Són apropiats com a material de construcció d’un receptacle per a amfibis: vidre, matèries sintètiques i materials recoberts de plàstic, que s’han de poder netejar i desinfectar fàcilment.

b) Tots els receptacles, per raons de seguretat, han de ser independents.

14. Transport postvenda:

a) Els transport sempre depèn del tipus d’animal i de la quantitat d’animals.

b) Els amfibis no aquàtics s’han de transportar en capses o recipients destinats a tal efecte i que disposin d’orificis d’aireig suficients (si els orificis es fan manualment, sempre es faran des de la part interior del recipient cap a fora per evitar que els vorells puguin ferir els animals).

c) S’ha d’assegurar un grau d’humitat suficient (un mètode eficaç pot ser agregar un tros d’esponja mullada, encara que altres mètodes poden ser vàlids sempre que siguin d’eficàcia provada).

d) Els amfibis únicament aquàtics s’han de transportar sempre dins de l’aigua, preferentment en una bossa de plàstic gruixut, de grandària suficient, amb 1/3 part d’aigua i 2/3 parts d’aire, i tancada convenientment per tal que no disminueixi la cambra d’aire, però, en cas de necessitat, el client la pot obrir i tornar a tancar per renovar-ne l’aire. El comerciant ha de tancar la bossa a certa pressió perquè aquesta tingui consistència, però sense que sigui excessiva, ja que podria perjudicar l’animal. Aquesta bossa es pot introduir a l’interior d’un recipient de plàstic impermeable d’una mida semblant a la bossa. En el cas que no s’inclogui recipient de plàstic, s’ha d’introduir en una segona bossa de plàstic (són vàlides les típiques bosses de nanses).

e) Per a amfibis aquàtics amb respiració branquial, pot ser vàlida la introducció de pastilles d’oxigen.

f) No és aconsellable introduir animals de diferents espècies en un mateix recipient, ni tampoc els que tinguin una diferència de grandària superior al 30% o que siguin agressius.

g) Després d’una compra, el comerciant ha d’advertir els clients de la limitació que hi ha en el temps de transport, que no ha d’excedir les 3 hores per tal que els animals no pateixin cap contratemps (calor o fred excessiu, manca d’oxigen, lesions, fugues, etcètera) tot recordant-los que mai se’ls pot deixar exposats al sol. A l’estiu, la calor pot posar fi a la vida dels amfibis en molt pocs minuts.

15. Aquari temperat:

a) Per a amfibis no tropicals i totalment aquàtics i alguns urodels com ara Ambystoma mexicanum, Siren sp., Amphiuma sp., Necturus sp., etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Filtre adequat en funció dels litres continguts.

– Difusor d’aire.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura ideal 18-20 °C).

– Reixeta d’aireig.

c) Mides mínimes per a un aquari temperat d’urodels: 50 cm de llarg, 30 cm d’ample, 30 cm d’alçada i 20 cm d’alçada a nivell de l’aigua. Independentment del nombre o grandària dels animals, l’aquari no ha de ser inferior a aquestes mides i ha d’allotjar un màxim de 6 exemplars de fins a 14 cm el més gran o un màxim de 3 exemplars de fins a 28 cm el més gran. Per a 6 exemplars de 28 cm el més gran, les mides de les superfícies han de ser el doble de les exposades anteriorment.

16. Aquari tropical:

a) Per a amfibis totalment aquàtics i alguns anurs (pípids) com ara: Pipa sp., Xenopus sp., Hymenochirus sp., Pseudhymenochirus sp. i també algunes espècies de cecílids (Gymnophiones) d’hàbits aquàtics com Typhlonectes sp..

b) Han de disposar dels elements següents:

– Filtre adequat en funció dels litres continguts.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri.

– Temperatura regulada entre 23 i 27 °C, sense variacions diürnes o nocturnes.

– Reixeta d’aireig.

c) Mides mínimes per a un aquari tropical d’anurs: 50 cm de llarg, 30 cm d’ample, 30 cm d’alçada de l’aquari i 20 cm d’alçada del nivell de l’aigua (independentment de la grandària o el nombre d’animals, l’aquari no ha de ser inferior a aquestes mides). Pot allotjar un màxim de 4 exemplars de fins a 8 cm el més gran o 8 exemplars de fins a 4 cm el més gran o 2 exemplars de fins a 16 cm el més gran. Per allotjar 8 exemplars de fins a 8 cm el més gran, les mides de les superfícies han de ser el doble de les exposades anteriorment.

17. Aquaterrari temperat:

a) Per a les espècies d’amfibis no tropicals, la vida dels quals transcorre entre els mitjans aquàtics i terrestres i alguns anurs com ara: Bombina sp. o algunes espècies del gènere Rana. Alguns urodels com ara Cynops sp., Paramesotriton sp., Pachytriton sp., Taricha sp., Notophtalmus sp., etcètera.

b) A la part aquàtica han de disposar dels elements següents:

– Un espai entre el 50 i el 75% del total de la superfície de l’aquaterrari.

– Filtre adequat en funció dels litres continguts.

– Difusor d’aire.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura recomanada de 17-19 °C).

– Elements que permetin l’accés fàcil a terra (pedres, rampa, etcètera).

c) A la part terrestre han de disposar dels elements següents:

– Un espai entre el 25 i el 50% del total de la superfície de l’aquaterrari.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura recomanada de 17-19 °C).

– Suficients elements de refugi.

– Reixeta d’aireig.

– Alt grau d’humitat.

d) Mides mínimes de la part aquàtica: 30 cm de llarg, 30 cm d’ample, 30 cm d’alçada de l’aquaterrari i 12 cm d’alçada del nivell de l’aigua. Independentment del nombre o grandària dels animals, la part aquàtica de l’aquaterrari no pot ser inferior a aquestes mides i ha d’allotjar un màxim de 8 anurs de fins a 6 cm el més gran o de 4 anurs de fins a 8 cm el més gran o un màxim de 8 urodels de fins a 12 cm el més gran o de 6 urodels de fins a 15 cm el més gran.

18. Aquaterrari tropical:

a) Per a espècies d’amfibis tropicals, la vida dels quals transcorre entre els medis aquàtic i terrestre. Alguns anurs com ara: Pseudis paradoxa, Pyxicephalus sp., etcètera. També alguns cecílids (Gymnophiones) d’hàbits amfibis com ara: Ichthyophis sp., etcètera.

b) A la part aquàtica han de disposar dels elements següents:

– Un espai entre el 50 i el 75% del total de la superfície de l’aquaterrari.

– Filtre adequat en funció dels litres continguts.

– Difusor d’aire.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada dia i nit entre 24 i 27 °C).

– Elements que permetin l’accés fàcil a terra (pedres, rampa, etcètera).

c) A la part terrestre han de disposar dels elements següents:

– Un espai entre el 25 i el 50% del total de la superfície de l’aquaterrari.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura recomanada 23-26 °C).

– Suficients elements de refugi.

– Reixeta d’aireig.

– Alt grau d’humitat.

d) Mides mínimes de la part aquàtica: 30 cm de llarg, 30 cm d’ample, 30 cm d’alçada de l’aquaterrari i 12 cm d’alçada del nivell de l’aigua. Independentment del nombre o grandària dels animals, la part aquàtica de l’aquaterrari no ha de ser inferior a aquestes mides i pot allotjar un màxim de 8 anurs de fins a 6 cm el més gran o de 4 anurs de fins a 8 cm el més gran o un màxim de 8 urodels de fins a 12 cm el més gran o de 6 urodels de fins a 15 cm el més gran.

a) Terrari humit temperat:

b) Per a espècies d’amfibis no tropicals, la vida dels quals transcorre en el medi terrestre. Alguns urodels com: Pseudotriton sp., Ambystoma sp. (fase adulta), Aneides sp., Plethodon sp., Tylototriton sp., etcètera. També alguns anurs com ara algunes espècies nord-americanes del gènere Bufo.

c) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura recomanada de 15-18 °C).

– Suficients elements de refugi.

– Reixeta d’aireig. – Alt grau d’humitat. – Cubeta d’aigua.

c) Mides mínimes: 50 cm de llarg, 30 cm d’ample, 30 cm d’alçada. Independentment del nombre o la grandària dels animals, el terrari no ha de ser inferior a aquestes mides i pot allotjar un màxim de 8 urodels de fins a 12 cm el més gran o de 6 urodels de fins a 15 cm el més gran o un màxim de 8 anurs de fins a 6 cm el més gran o de 4 anurs de fins a 8 cm el més gran.

20. Terrari humit tropical horitzontal:

a) Per a espècies d’amfibis tropicals la vida adulta dels quals transcorre en el medi terrestre. Alguns anurs com ara: Bufo sp. (espècies no protegides), Dendrobates sp., Mantella sp., Ceratophys sp., Kaloula sp., Megophrys sp., etcètera. També per a algunes espècies de cecílids (Gymnophionas) d’hàbits subterranis com ara Dermophis sp., etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada dia i nit entre 23 i 26 °C).

– Suficients elements de refugi.

– Reixeta d’aireig.

– Alt grau d’humitat.

– Cubeta d’aigua.

– Terra tova o fullaraca.

c) Mides mínimes: 50 cm de llarg, 30 cm d’ample, 30 cm d’alçada. Independentment del nombre o la grandària dels animals, el terrari no ha de ser inferior a aquestes mides i pot allotjar un màxim de 14 anurs de fins a 2,5 cm el més gran o de 2 anurs de fins a 12 cm el més gran.

21. Terrari humit tropical vertical:

a) Per a espècies d’amfibis tropicals la vida adulta dels quals transcorre en el medi arbori. Alguns anurs com ara Phyllomedusa sp., Litoria sp., Agalychnis sp., Hyla sp. (espècies exòtiques), Rhacophorus sp., Centrolenella sp., etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada dia i nit entre 22 i 27 °C).

– Suficients elements per enfilar-s’hi (plantes tropicals amb test o sense, branques, etcètera).

– Reixeta d’aireig.

– Alt grau d’humitat.

– Cubeta d’aigua.

c) Mides mínimes: 30 cm de llarg, 30 cm d’ample i 50 cm d’alçada. Independentment del nombre o la grandària dels animals, el terrari no ha de ser inferior a aquestes mides i pot allotjar un màxim de 18 exemplars d’anurs de fins a 4 cm el més gran o de 9 exemplars de fins a 8 cm el més gran.

3.- Secció de rèptils

1. Aigua:

a) Tots els terraris han de disposar d’una cubeta amb aigua neta. El recipient ha de permetre que l’animal més gran pugui introduir-se completament a l’aigua i que no per això se’n dificulti la sortida.

b) La cubeta s’ha de netejar diàriament i l’aigua del seu interior no ha de tenir clor i ha d’estar plena tot el dia.

c) Als terraris amb animals arboris s’ha de col·locar a les zones altes algun recipient amb aigua per a aquests animals i un dispositiu de degoteig per a camaleons i altres animals que només beguin així. Cal polvoritzar la instal·lació diàriament.

d) Tots els recipients han d’estar assegurats de manera que cap animal els pugui tombar. En els aquaris i aquaterraris s’ha de canviar 1/2 volum d’aigua cada 2-3 dies.

2. Aireig:

a) Tots els receptacles han de tenir una bona ventilació però evitar sempre corrents d’aire.

b) Els terraris han de disposar de dues reixetes col·locades de manera oposada. Poden estar situades a la part inferior davantera i a la part superior posterior. Mai als laterals.

c) Els aquaterraris han de disposar d’una reixeta en un lateral o a la tapa i d’un difusor d’aire a la part aquàtica.

d) Els aquaris han de disposar de reixeta a la tapa i d’un difusor d’aire.

3. Calefacció:

a) Els aquaterraris que requereixin calefacció poden escalfar-se mitjançant un escalfador d’aigua. Si per la mida del receptacle o altres condicions es requerís una estoreta tèrmica a la part terrestre, aquesta s’ha de situar fora de l’aquaterrari.

b) Els terraris que requereixin calefacció, poden utilitzar una estoreta tèrmica o cable escalfador del terra. Aquests sistemes provoquen la pèrdua d’humitat del substrat, per la qual cosa els terraris amb calefacció s’han d’humidificar d’una manera més continuada.

c) Si s’utilitza estoreta, aquesta s’ha de situar fora del terrari.

d) Si s’utilitzen cables, aquests s’han de situar a sota del substrat tot col·locant una tela aïllant o un material similar entre

el cable i el substrat, de manera que, si l’animal s’enterra, no tingui contacte directe amb el cable.

e) Tots el sistemes de calefacció es poden combinar amb illes de llum càlides que s’han de situar ben protegides dels animals (com a protecció es pot fer servir mosquitera metàl·lica), de manera que aquests no les puguin tocar directament.

4. Humitat:

a) El grau d’humitat s’ha de determinar sempre en concordança amb els diferents tipus de terraris.

b) En els aquaterraris, l’ús d’un difusor a la part aquàtica o d’un altre sistema que sigui tan efectiu mantindrà un nivell adequat d’humitat.

c) Els terraris, a més de disposar d’una cubeta d’aigua, s’han de polvoritzar diàriament tantes vegades com sigui necessari per mantenir el grau d’humitat adequat a cada tipus de terrari.

d) La utilització dels típics higròmetres pot portar a errors; només els digitals són suficientment precisos. S’ha de disposar d’un d’aquests higròmetres digitals per poder verificar periòdicament la humitat dels terraris.

5. Il·luminació:

a) La il·luminació s’ha de proporcionar per tubs fluorescents d’ampli espectre, encara que, en el cas dels rèptils, es poden proporcionar suplements de radiació ultraviolada segons les necessitats de cada espècie.

b) A causa del continu avenç dels sistemes d’il·luminació per a terraris, és convenient posar-se al dia dels nous sistemes que ens ofereix el mercat per millorar la instal·lació.

c) És convenient que entre la bombeta d’ultraviolat i els animals no hi hagi cap vidre, ja que aquest material absorbeix la majoria d’aquests raigs, encara que tot tipus de focus de llum ha d’estar fora de l’abast dels animals i a una distància prudencial. Si és necessari, es pot instal·lar un separador de reixa metàl·lica.

6. Refugis:

Tots els elements dels refugis han d’estar fixats per evitar que puguin caure pedres o altres elements i ferir els animals.

7. Substrat:

S’ha d’evitar la grava als aquaris, ja que els animals tenen moltes possibilitats d’ingerir-les en menjar, així com sorra del desert o fangs molt fins en general per a terraris de molta humitat, ja que s’adhereixen a les extremitats amb molta facilitat tot creant un coixí entre les falanges dels dits, la qual cosa evita que les ungles s’erosionin i d’aquesta manera poden créixer desmesuradament i ser perilloses per als animals.

8. Higiene:

a) És molt important el control periòdic de l’aspecte extern de l’animal per detectar prematurament possibles malalties, sobretot epidèmiques, com ara abscessos, males mudes, etcètera. En aquest cas s’ha de separar l’animal afectat del grup i tractar-lo convenientment, assessorats per un especialista.

b) L’alta temperatura i la humitat poden afavorir l’aparició de floridures i altres fongs, orígens de nombroses malalties, per la qual cosa la higiene ha de ser òptima.

c) Els receptacles s’han de revisar diàriament i s’han de retirar les possibles restes de menjar, plantes mortes, etcètera.

d) S’ha de dur a terme una neteja general del receptacle cada vegada que s’hi introdueixi una espècie diferent de la que hi havia anteriorment.

e) No poden passar més de 3 mesos entre cadascuna de les neteges integrals i desinfeccions del receptacle.

f) Els animals han d’estar en un bon estat de nutrició i lliures de símptomes indicadors de malalties.

9. Alimentació:

a) Els ofidis que comparteixen terrari s’han de separar a l’hora del menjar, ja que corren el risc que dos animals ataquin la mateixa presa i acabin menjant-se entre ells.

b) S’han de retirar les preses que no s’hagin ingerit, ja que el rèptil pot ser atacat a la nit per la mateixa presa, sobretot en el cas dels ofidis, que mengen sobretot micromamífers.

c) S’ha de reposar l’aliment vegetal diàriament i netejar acuradament els receptacles que continguin menjar, ja que les restes poden produir una colonització de fongs o bacteris i provocar infeccions.

d) L’aliment s’ha d’introduir en el receptacle segons les preferències de l’animal, és a dir, per a les espècies diürnes, s’ha d’introduir al matí, mentre que per a les espècies nocturnes i crepusculars, el menjar s’ha introduir al vespre.

e) El comerciant d’animals ha de tenir disponibles tots els aliments vius necessaris o ha d’indicar on es poden adquirir i saber assessorar els clients sobre la tinença i conservació del menjar viu.

10. Transport postvenda:

a) El transport sempre depèn del tipus d’animal i de la quantitat d’animals.

b) Els rèptils petits es transportaran preferiblement en sacs, capses o recipients destinats a tal efecte i que disposin d’orificis d’aireig suficients (si els orificis es fan manualment, sempre es faran des de la part interior del recipient cap a fora per evitar que els vorells puguin ferir els animals).

c) Als rèptils que ho necessitin se’ls ha d’assegurar un grau d’humitat elevat.

d) Els rèptils de grandària mitjana i gran, així com les tortugues no aquàtiques, s’han de transportar en capses de fusta o plàstic apropiades.

e) No és aconsellable introduir animals de diferents espècies en un mateix recipient, ni tampoc els que tinguin una diferència de grandària superior al 30% o que siguin agressius.

f) Després d’una compra, el comerciant ha d’advertir els clients de la limitació que hi ha en el temps del transport, que no ha d’excedir les 3 hores per tal que els animals no pateixin cap contratemps (calor o fred excessiu, manca d’oxigen, lesions, fugues, etcètera) tot recordant-los que no se’ls pot deixar exposats al sol.

g) En cas que l’animal sigui molt àgil, s’ha d’explicar al client com ha d’actuar per evitar la fugida de l’animal a l’hora de desembalar.

h) S’ha de desaconsellar la venda d’animals de difícil manteniment en captiveri a la clientela no experimentada, venentlos només a persones amb experiència en el manteniment d’aquests animals.

i) Si els animals es venen en estat juvenil, cal recordar al comprador la grandària a la qual poden arribar els adults.

11. Aquaris per a tortugues:

a) Per a tortugues d’hàbits totalment aquàtics. Com ara: Chelus sp., Lissemys sp., Trionyx sp., Chelydra sp., Macroclemys sp., etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Filtre adequat en funció dels litres continguts.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (protegit dels animals).

– Temperatura regulada entre 25 i 28 °C. Sense variacions de temperatura diürna i nocturna.

– Allotjant Lissemys o Trionyx, al fons hi ha d’haver sorra fina d’una capa suficient per permetre’n l’ensorrament total.

– Nivell de l’aigua adequat a la mida de les tortugues (que des del fons de l’aquari els permeti, amb el coll estirat, arribar a la superfície per respirar).

– Reixeta d’aireig.

c) També han de disposar d’una pedra o d’un promontori d’accés fàcil que els permeti sortir de l’aigua completament.

d) Mides mínimes per a un aquari de tortugues (o de la part aquàtica d’un aquaterrari, si s’hi allotgen, amb les condicions exposades anteriorment): 50 cm de llarg, 30 cm d’ample i 30 cm d’alçada de l’aquari. Independentment del nombre o la grandària dels animals, l’aquari no ha de ser inferior a aquestes mides.

e) El nombre d’exemplars per aquari pot variar segons la seva grandària o la dels exemplars que s’hi allotgin; en tot cas, el nombre total d’exemplars no ha de ser mai superior al que, amb l’aquari sec, pugui situar totes les tortugues sense superposar-se en 1/5 part del seu fons.

12. Aquaterrari per a tortugues:

a) Per a espècies de tortugues amb hàbits lligats entre els medis aquàtic i terrestre. Com ara: Pseudemys sp., Chrysemys sp., Trachemys sp., Graptemys sp., Clemys sp., Mauremys sp., etcètera.

b) A la part aquàtica han de disposar dels elements següents:

– Un espai entre el 60 i el 80% del total de la superfície de l’aquaterrari.

– Filtre adequat en funció dels litres continguts.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (protegit dels animals).

– Temperatura regulada dia i nit entre 24 i 28 °C. Si hi hagués variació de temperatura entre dia i nit, aquesta no hauria de ser mai inferior a 22 °C.

– Elements que permetin l’accés fàcil a terra (pedres, rampes, etcètera).

c) El nivell de l’aigua ha de correspondre aproximadament al doble de la longitud de la closca de la tortuga més gran.

d) A la part terrestre han de disposar dels elements següents:

– Un espai entre el 20 i el 40% del total de la superfície de l’aquaterrari. – Termòmetre fix que no sigui de mercuri.

– La temperatura ambiental de l’aquaterrari ha de ser semblant a la de l’aigua. – Reixetes d’aireig.

e) Sobre la zona terrestre i a una distància de 20 cm i on no puguin arribar les tortugues, s’ha de col·locar una bombeta de 40 W. Amb portallànties antihumitat i UVA.

f) En tots els casos, la distància entre el nivell de la terra i el sostre de l’habitacle sempre ha de superar el doble de llargada de la closca de la tortuga més gran.

g) Mides mínimes de la part aquàtica: 30 cm de llarg, 30 cm d’ample i 30 cm d’alçada de l’aquaterrari. Independentment

del nombre o la grandària dels animals, la part aquàtica de l’aquaterrari no pot ser inferior a aquestes mides.

h) El nombre màxim d’exemplars en aquesta instal·lació no ha de superar mai el nombre d’animals que ocuparien 2/3 parts de la zona terrestre si tots els animals estiguessin a terra simultàniament i sense superposar-se.

13. Terrari per a tortugues:

a) Per a espècies de tortugues d’hàbits preferentment terrestres la vida adulta de les quals transcorre en el medi terrestre. Com ara: Terrapene sp., Gopherus sp., Testudo sp., Agryonemys sp., Pseudotestudo sp., Kinixys sp., Malacochersus sp., Asterochelys sp., Geochelona sp., etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (protegit dels animals).

– Temperatura regulada entre 24 i 28 °C de dia, amb una reducció entre 5 i 8 °C menys a la nit. – Reixeta d’aireig.

– Una cubeta d’aigua d’accés fàcil i poca profunditat. La grandària mínima ha de ser un cop i mig la grandària de la tortuga més gran.

c) Grau d’humitat adequat segons les espècies contingudes.

d) A una distància mínima de 20 cm i on mai pugui arribar una tortuga, s’ha de col·locar un llum, calor i radiació UVA directa.

e) Mides mínimes: 50 cm de llarg, 30 cm d’ample i 30 cm d’alçada. Independentment del nombre o la grandària dels animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

f) El nombre d’exemplars màxim en un terrari per a aquests animals varia segons la grandària de les instal·lacions i dels exemplars, però en tot cas, el nombre total de tortugues no pot ser mai superior al que col·locant tots els exemplars junts, sense superposar-se, ocupi més de 1/6 part de la superfície.

14. Aquaterrari per a cocodrils:

a) Per a espècies de cocodrils, caimans i al·ligàtors com ara: Crocodylus novaeguine, C. johnstoni, C. cataphractus, C. porosus, C. niloticus, Osteolaemus tetraspis, Paleosuchus palpebrosus, P. trigonatus, Caiman crocodylus i Alligator mississipiensis.

b) A la part aquàtica han de disposar dels elements següents:

– La zona aquàtica ha de tenir un espai d’entre el 60 i el 80% del total de la superfície de l’aquaterrari.

– Filtre adequat en funció dels litres continguts.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (protegit dels animals).

– Temperatura regulada dia i nit entre 26 i 30 °C.

– Elements que permetin l’accés fàcil a terra.

c) El nivell mínim de l’aigua ha de ser de la 1/2 de la llargada de l’animal més gran. Cal que disposi també d’una zona de poca fondària (pedra, rampa, etcètera).

d) A la part terrestre han de disposar dels elements següents:

– Un espai entre el 20 i el 40% del total de la superfície. – Termòmetre fix que no sigui de mercuri (protegit dels animals).

– Temperatura ambient regulada entre 25 i 30 °C. Si hi ha variació entre el dia i la nit, aquesta no ha de baixar més de 22 °C.

– Reixetes d’aireig.

e) El receptacle ha de disposar d’un cadenat o sistema de tanca de seguretat.

f) Fluorescent d’espectre ampli i bombeta d’UVA.

g) La distància entre el nivell de terra o superfície del substrat i el sostre de l’habitacle ha de ser com a mínim dues vegades la llargada total de l’animal més gran.

h) Mides mínimes de la part aquàtica: 75 cm de llarg, 40 cm d’ample i 2/3 cm d’alçada. Cada animal ha de disposar a la zona terrestre (amb els animals sense superposar-se) d’una distància mínima de la seva pròpia llargada (cap i cos, sense cua) per la mateixa llargada. És a dir, un aquaterrari amb la part terrestre que mesuri 20 x 40 cm pot allotjar fins a dos animals d’una grandària de fins a 20 cm des de la punta del morro fins al principi de la cua. Independentment del nombre o la grandària dels animals, la part aquàtica de l’aquaterrari no pot ser inferior a aquestes mides.

15. Terrari humit per a saures terrestres:

a) Per a saures d’hàbits terrestres, procedents de zones amb un alt grau d’humitat, com ara: Varanus niloticus, Tupinambis teguixin i espècies dels gèneres Ctenosaura, Cyctura, Phelsuma, Ameiva, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 25-30 °C).

– Branques, pedres i altres elements perfectament desinfectats que puguin oferir refugi.

– Reixeta d’aireig i grau d’humitat elevat.

– Cubeta d’aigua.

– Fluorescent d’espectre ampli i bombeta d’UVA.

c) Les mides del terrari han de ser com a mínim de 80 cm de llarg, 50 cm d’ample i 60 cm d’alçada. Un terrari d’aquestes dimensions podria allotjar de 8 a 9 exemplars de fins a 15 cm el més gran o de 4 a 5 exemplars de fins a 22 cm el més gran. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

d) Per a un nombre més gran d’animals o per a exemplars de grandària més gran, les instal·lacions han d’augmentar proporcionalment.

16. Terrari àrid per a saures terrestres:

a) Per a saures amb hàbits desèrtics o semidesèrtics i que requereixin un alt grau de lluminositat i temperatura, encara que moltes espècies poden romandre amagades sota el substrat durant les hores de més insolació, com ara Amphibolurus (Pogona) vitticeps, Eublepharis macularius, Uromastyx acanthinurus, Phrynosoma solare, Cordylus giganteus, etcètera, així com la major part de les espècies d’escincs.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 28-32 °C).

– Cubeta d’aigua.

– Reixeta d’aireig.

– Substrat abundant i fi per permetre que els animals s’hi puguin enterrar. – Suficients refugis per a tots els animals.

c) Les mides mínimes del terrari han de ser 80 cm de llarg, 40 cm d’ample i 50 cm d’alçada. Un terrari d’aquestes dimensions podria allotjar de 8 a 11 animals de fins a 10 cm el més gran o de 5 a 7 exemplars de fins a 15 cm el més gran. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

17. Terrari per a saures enfiladors de parets:

a) Per a saures l’hàbitat dels quals solen ser àrees pedregoses, amb parets en molts casos verticals, hàbitats amb escassa vegetació i de caràcter àrid o semiàrid. Com per exemple espècies dels gèneres: Geko, Palmatogekko, Phyllodactylus, Cyrtodactylus, Ptyodactylus, Saurodactylus Hemidactylus, Tarentola, etcètera. (Espècies no protegides.)

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 26-32 °C).

– Una de les parets amples del terrari ha d’estar recoberta de pedres o escorces naturals o artificials, sense que hi hagi perill d’esllavissaments.

– Reixeta d’aireig.

– Cubeta d’aigua.

– Refugis a les parets i pedres o troncs a terra.

c) Les mides mínimes del terrari han de ser 80 cm d’alçada, 50 cm de profunditat i 50 cm d’amplada. Un terrari d’aquestes dimensions podria allotjar fins a 6 exemplars de fins a 10 cm de llargada (cap i cos) o fins a 2 exemplars de fins a 20 cm de llargada (cap i cos). Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

18. Terrari per a saures arborícoles:

a) Per a saures l’hàbitat dels quals solen ser les branques dels arbres i alguns dels quals en baixen molt poques vegades. Com per exemple: Iguana iguana, Basiliscus basiliscus, B. plumifrons, Hydrosaurus weberi, Physignathus cocincinus, Ptychozoon lionotus, o representants dels gèneres Chamaeleo, Anolis, Norops, Phelsuma, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 25-30 °C). Espècies com ara Physignatus suporten diferències de temperatura nocturna o diürna bastant grans.

– Troncs abundants i de diferents gruixos.

– Humitat saturant.

– Reixeta d’aireig.

– Cubeta d’aigua.

c) S’ha d’instal·lar un sistema de beguda per degoteig a la part alta del terrari.

d) Les mides mínimes del terrari han de ser 80 cm d’alçada, 50 cm de profunditat i 50 cm d’amplada. Un terrari d’aquestes dimensions podria allotjar fins a 6 exemplars de fins a 10 cm de llargada (cap i cos) o fins a 2 exemplars de fins a 20 cm de llargada (cap i cos). Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

19. Terrari per a rèptils de subsòl:

a) Per a animals que tenen tendència a passar gran part de la seva vida enterrats, perquè són espècies cavadores i amb necessitat d’una humitat alta del substrat, com per exemple tots els amfisbènids. Els gèneres Trogonophis. Espècies com ara Trogonophis wiegmanni, per la seva agressivitat, s’ha de mantenir separat cada individu. Bipes, Rhineura, Amfhisbaena i Blanus (espècies no protegides). Saures d’hàbits hipogeus com ara Dibamus sp., etcètera o ofidis d’hàbits hipogeus com els gèneres Typhlops, Leptotyphlops, Cylindrophis, Anomachilus i Amilius, així com algunes espècies del gènere Eryx com a representatives.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura diürna regulada entre 25-30 °C i nocturna entre 20-25 °C).

– Reixeta d’aireig.

– Humitat saturant.

– Cubeta d’aigua.

– Substrat torbós o altre d’origen vegetal poc compactat.

Han de disposar d’una pedra plana i la meitat del terrari cal que estigui cobert amb una densa capa de fullam o molsa. El substrat ha de tenir un gruix de com a mínim 15 cm, encara que, per a animals grans, el gruix ha de ser sempre més gran.

c) Les mides mínimes del terrari han de ser 80 cm de llarg, 40 cm d’ample i 50 cm d’alçada. Un terrari d’aquestes dimensions pot allotjar fins a 13 exemplars de fins a 12 cm o 5 exemplars de fins a 28 cm. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

20. Aquaterrari per a ofidis:

a) Per a ofidis la vida dels quals transcorre entre els mitjans aquàtic i terrestre, com per exemple: Natrix sp. (espècies exòtiques), Nerodia fasciata, Xenochrophis piscator, Eunectes notaeus, Herpeton tentaculatum, Acrochordus javanicus, etcètera.

b) A la part aquàtica han de disposar dels elements següents:

– Profunditat de l’aigua d’uns 12 cm (no menys de 8 cm).

– Filtre adequat en funció dels litres continguts.

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 26-29 °C).

– Difusor d’aire.

c) A la part terrestre han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 26-32 °C).

– Pedres i altres elements que puguin oferir refugi als animals.

– Humitat saturant.

– Reixeta d’aireig.

d) Els aquaterraris de les espècies estrictament aquàtiques han de contenir un 75% d’aigua. La resta d’espècies no estrictament aquàtiques, un 75% de terra i un 25% d’aigua.

e) La superfície del terrari ha de ser com a mínim d’1 per 0,5 de la llargada total de la serp més gran i l’alçada del terrari com a mínim la meitat de la llargada total de la serp més gran. Un terrari d’aquestes dimensions pot allotjar com a màxim 2 individus. Per cada animal afegit, el volum ha d’augmentar un 20%. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, l’aquaterrari no pot ser inferior a aquestes mides.

21. Terrari àrid per a ofidis terrestres:

a) Per a ofidis terrestres i d’hàbitats àrids o semiàrids com algunes espècies dels gèneres: Psammophis, Eirenis, Coluber (no protegides), Heterodon, Eryx, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 26-31 °C).

– Substrat abundant i fi per permetre que els animals s’hi puguin enterrar.

– Pedres i altres elements que puguin proporcionar refugi als animals.

– Cubeta d’aigua.

– Reixeta d’aireig.

c) La superfície del terrari ha de ser com a mínim d’1 per 0,5 de la llargada total de la serp més gran i l’alçada del terrari com a mínim ha de ser de la meitat de la llargada total de la serp més gran. Un terrari d’aquestes dimensions pot allotjar com a màxim 2 individus. Per cada animal afegit, el volum s’ha d’augmentar un 20%. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior al descrit per a 2 individus.

22. Terrari humit per a ofidis terrestres:

a) Per a ofidis terrestres que necessitin un alt grau d’humitat, com per exemple: Epicrates cenchria, Lampropeltis triangulum, Lampropeltis getulus, així com algunes espècies no protegides dels gèneres Python, Elaphe, Coluber, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 26-30 °C).

– Cubeta d’aigua.

– Humitat saturant (es pot aconseguir amb moltes polvoritzacions repetides o col·locant la cubeta d’aigua sobre l’estoreta

tèrmica).

– Reixeta d’aireig.

– Refugis en suficient quantitat per a tots els animals.

– Substrat torbós o terra vegetal que retingui la humitat, amb molsa o fullam, almenys a la meitat de la superfície.

c) La superfície del terrari ha de ser com a mínim d’1 per 0,5 la llargada total de la serp més gran i l’alçada del terrari com a mínim ha de ser de la meitat de la llargada total de la serp més gran. Un terrari d’aquestes dimensions pot allotjar com a màxim 2 individus. Per cada animal afegit, el volum s’ha d’augmentar un 20%. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior al descrit per a 2 individus.

23. Terrari humit per a ofidis enfiladors:

a) Per a ofidis arborícoles que necessiten un alt grau d’humitat. Com per exemple: Corallus caninus, C. enhydris, Boa constrictor, Dasypeltis scaber, Python regius, Ahaetulla nasuta, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 26-32 °C).

– Cubeta d’aigua.

– Branques degudament desparasitades, de diferents mides i que estiguin distribuïdes per tot el terrari.

– Humitat saturant (es pot aconseguir amb moltes polvoritzacions repetides o col·locant la cubeta d’aigua sobre l’estoreta tèrmica).

– Reixeta de ventilació.

c) Per a grans ofidis, s’ha de disposar d’un receptacle apropiadament gran i construït sòlidament.

d) La superfície del terrari ha de ser com a mínim de 2/3 per 0,5 la llargada total de la serp més gran, l’alçada del terrari ha de ser com a mínim la llargada de la serp més gran. Un terrari d’aquestes condicions pot allotjar com a màxim 2 serps. Per cada animal afegit, el volum del terrari ha d’augmentar un 20%. Independentment del nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior al descrit per a 2 individus.

4.- Secció d’escorpins i taràntules

1. Cada terrari ha de disposar d’un petit recipient d’aigua de mida inferior al volum de l’animal i l’aigua s’ha de mantenir neta i sense clor.

2. També ha de disposar d’una bona ventilació mitjançant una reixa situada a cada lateral del terrari.

3. S’ha de mantenir una zona del terrari humida i una altra de seca per tal que els animals puguin triar. En el supòsit d’espècies tropicals, la zona humida s’ha de polvoritzar diàriament.

4. Cal emprar una làmpada d’infraroigs per a la calefacció ambiental i un coixí o cables calefactors per al substrat. Però s’ha de deixar un espai del terrari sense escalfar.

5. Els individus joves s’han d’alimentar cada dos dies i els adults, un cop per setmana.

6. Il·luminació: Se’n pot prescindir.

7. Refugis:

a) Sempre han de romandre secs.

b) S’aconsella que tinguin una estructura forta per evitar que s’esfondrin sobre l’animal.

c) S’han d’evitar refugis punxeguts o amb escaires punxeguts.

8. Higiene:

a) La temperatura i l’alta humitat poden afavorir l’aparició de molses o altres fongs, orígens de nombroses malalties, per la qual cosa la higiene ha de ser òptima.

b) Els receptacles s’han de revisar diàriament i s’han de retirar les possibles restes de menjar, plantes mortes, etcètera.

c) Cal dur a terme una neteja general del receptacle diferent de la que hi havia anteriorment.

d) No han de passar més de tres mesos entre cadascuna de les neteges integrals i desinfeccions del receptacle.

e) Els animals han d’estar en un bon estat de nutrició i cada vegada que s’hi hagi d’introduir una nova espècie ha d’estar lliure de símptomes indicadors de malalties.

9. Incompatibilitats:

a) No s’han d’allotjar animals de diferents espècies i mides en un mateix receptacle.

b) Hi ha espècies que, per exigències climàtiques, no sobreviuen en captivitat, per això no es comercialitzaran algunes taràntules com ara: Megaphobema mesomelas, Megaphobema peterklaasi, Hapalotremus albipes i algunes espècies del gènere Scricopelma.

10. Transport postvenda:

a) Els escorpins i les taràntules es transportaran en recipients de plàstic. Han de tenir orificis d’aireig suficients. Si els orificis es fan manualment, sempre s’han de fer des de la part interior del recipient cap a fora per evitar que els vorells puguin fer mal als animals.

b) Als animals que ho necessitin, se’ls ha d’assegurar un grau d’humitat elevat.

c) No és aconsellable introduir animals de diferents espècies en un mateix recipient, ni tampoc els que tinguin una gran diferència de grandària o que siguin agressius.

d) Després d’una compra, el comerciant ha d’advertir els clients de la limitació que hi ha en el temps de transport i ha de recordar-los que no es poden deixar els animals exposats al sol.

e) S’ha d’explicar al client com ha de procedir per evitar la fugida de l’animal a l’hora de desembalar-lo.

f) Si els animals es venen en estat juvenil, cal recordar al comprador la grandària a la qual poden arribar els adults.

11. Terrari humit tropical per a escorpins:

a) Per a escorpins procedents de zones amb un alt grau d’humitat, com per exemple espècies del gèneres: Pandinus, Heterometrus, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 22-27 °C).

– Grau d’humitat elevat (80%).

– Reixeta d’aireig.

– Substrat de terra humida i poc compacta, que ha de tenir el suficient gruix per permetre que l’animal s’hi enterri. Per exemple, ha de ser almenys el doble de la llargada de l’escorpí.

– Refugi format per fulles grans o escorces d’arbres.

c) Les mides mínimes del terrari han de ser 30 cm de llargada, 20 cm d’amplada i no més alt de 30 cm. No es recomanen els terraris amb portes verticals lliscants. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

d) Un terrari d’aquestes dimensions només pot allotjar un màxim d’un escorpí. De l’espècie Pandinus imperator, com és un escorpí sociable, es podria allotjar més d’un individu en un mateix receptacle, però per cada P. imperator, la superfície esmentada s’hauria de multiplicar.

12. Terrari àrid per a escorpins:

a) Per a escorpins procedents de climes àrids. Com per exemple espècies dels gèneres: Hadogenes, Hadrurus, Opistophthalmus, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura regulada entre 21-24 °C amb baixades de 6 °C menys a la nit).

– Grau d’humitat extremadament reduït. – Reixeta d’aireig.

– Substrat de terra seca compacta i poc compacta (50%), amb el gruix suficient per permetre que l’animal s’hi enterri.

– Refugi format de pedra a la zona de sorra compacta.

c) Les mides mínimes del terrari han de ser de 30 cm de llargada, 20 cm d’amplada i no més alt de 30 cm. No es recomanen els terraris amb portes verticals lliscants. Un terrari d’aquestes dimensions només pot allotjar un màxim d’un escorpí. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

13. Terrari humit tropical horitzontal per a migalomorfes:

a) Per a taràntules habitants constants del terra de clima tropical. Per algunes espècies com: Euathlus mesomelas, Euathlus albopilosa, Theraphosa blondi, Metriopelma zebrata, Rechosticta seemanni, Gramostola cala, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura recomanada 21-24 °C).

– Grau d’humitat elevat (80%).

– Reixeta d’aireig.

– Substrat de terra poc compacta i humida. Ha de tenir el gruix suficient per permetre que l’animal s’hi enterri.

– Refugi format per escorça d’arbre.

c) Mides mínimes: 30 cm de llargada, 20 cm d’amplada i no més alt de 30 cm quan allotgi una sola taràntula.

Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

14. Terrari humit tropical vertical per a migalomorfes:

a) Per a taràntules de clima tropical i hàbits arborícoles. Algunes espècies com ara: Poecilotheria regalis, Avicularia avicularia, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura recomanada 22-27 °C). – Grau d’humitat elevat (80%). – Reixeta d’aireig.

– Objectes que permetin enfilar-se, plantes i branques, així com altres elements semblants. – Refugi format per escorça d’arbre.

c) Mides mínimes: 30 cm de llargada, 20 cm d’amplada i no més alt de 30 cm quan allotgi una sola taràntula.

Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari no pot ser inferior a aquestes mides.

15. Terrari àrid per migalomorfes:

a) Per a taràntules habitants del terra de clima àrid. Com ara: Aphonopelma chalcodes, etcètera.

b) Han de disposar dels elements següents:

– Termòmetre fix que no sigui de mercuri (temperatura recomanada 21-24 °C).

– Grau d’humitat extremadament reduït.

– Reixeta d’aireig.

– Substrat de terra seca i compacta i seca (50%) que ha de tenir el gruix suficient per permetre que l’animal s’hi enterri.

– Refugi format de pedra a la zona de sorra compacta.

c) Mides mínimes: 30 cm de llargada, 20 cm d’amplada i no més alt de 30 cm quan allotgi una sola taràntula. Independentment de la grandària o el nombre d’animals, el terrari pot ser inferior a aquestes mides.

5.- Secció d’aus

1. Els animals han de tenir un lloc que els permeti aïllar-se de la vista de les persones (pantalles, nius, caixes).

2. Les gàbies han de complir les condicions següents:

a) Han d’estar situades en llocs clars i amb circulació d’aire.

b) Han de ser de superfície bàsicament rectangular. La rodona és permesa a partir d’1 m de diàmetre. L’alçada mínima ha de ser de 70 cm. Així mateix, han de fer difícil l’evasió. Cal preveure mecanismes que excloguin la fugida durant la manipulació a la vora de les gàbies.

c) Les de superfície de fins a 1 m2 han de tenir una cara, com a mínim, que no permeti l’observació.

d) El material de l’enreixat no pot estar rovellat. La seva amplada i solidesa s’ha d’ajustar a les dimensions de les aus que conté.

e) El recobriment del terra ha de ser adequat per a cada espècie. No és permesa la utilització de sorra mineral per a gats.

f) Les barres de suspensió no han de ser metàl·liques i han de tenir diàmetres adaptats a les mides dels animals. Hi ha d’haver com a mínim dues barres intercanviables.

g) Les aus han de tenir la possibilitat de banyar-se o, altrament, han de ser ruixades.

3. Només poden socialitzar entre elles espècies de mides similars i que s’avinguin les unes amb les altres.

4. Els psitàcids no es poden socialitzar amb els no-psitàcids. Les guatlles només es poden mantenir juntament amb altres aus quan puguin disposar de gabials de grans dimensions i ben estructurats.

5. Les aus només poden ser exhibides en zones apartades de la botiga sota la vigilància del personal i observades per part del client des d’una sola banda.

6. La intensitat de la llum ha de correspondre a 200 lux com a mínim i cal garantir-la durant 10 hores, caps de setmana i festius inclosos, i instal·lar il·luminació orientadora.

7. La temperatura, en general, s’ha de mantenir entre 15 i 25 °C.

8. No és permès el recobriment amb sorra en el cas de les aus que mengen tou (pasta). Les aus terrestres com les guatlles han de tenir la possibilitat de gratar la terra.

9. L’habitació dels animals ha d’estar organitzada de manera que els ocells evadits es puguin recuperar amb facilitat.

10. Les aus s’han de treure de les gàbies i gabials causant-los el mínim dany possible. Només estan permeses les trampes de captura fetes amb malles fines. Els contenidors de transport han de ser enfosquits i amb bona ventilació. Els ocells petits poden ser transportats amb contenidors de cartró. Per a les aus grosses, cal un contenidor de transport fet de material estable.

11. Per tal de determinar, de forma aproximada, la densitat de població, cal recórrer a la llista següent que conté totes les indicacions mínimes. (GMB = grandària mínima de la gàbia; MaxD = densitat màxima.)

12. Les dades sobre la llargada (L), profunditat (P) i alçada (A) de les mides de les gàbies i gabials són indicades en centímetres. Algunes desviacions de les mesures mínimes indicades, motivades per diferències en el tipus de construcció, poden ser tolerades quan no s’ultrapassa la superfície (L x P) corresponent al nombre d’aus indicades.

13. Exòtics granívors fins a les dimensions dels pinsans zebra:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 16 ocells.

120 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 30 ocells.

100 (L) x 50 (P), a partir de 150 (A), MaxD = 35 ocells.

14. Fringíl·lids fins a les dimensions del canari:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 10 ocells.

15. Insectívors de talla petita o menjadors de tou (pasta), de mides semblants als rossinyols, amb conductes socials i necessitats d’espai similars:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 6 ocells.

120 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 10 ocells.

16. Insectívors de talla petita o menjadors de tou (pasta) que viuen en solitari i no són sociables, com el tord vergonyós:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 1 ocell.

17. Insectívors de talla gran com el minà religiós (Gracula religiosa) i els estornells grans:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 100 (A), MaxD = 2 ocells.

18. Periquitos o papagais de la mateixa mida, amb conductes socials i necessitats d’espai similars.

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 12 aus.

120 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 20 aus.

100 (L) x 50 (P), a partir de 150 (A), MaxD = 20 aus.

19. Papagais de cua llarga o papagais que toleren la vida en grup de la mida de la cacatua de les nimfes i dels

inseparables o agapornis:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 100 (A), MaxD = 6 ocells.

120 (L) x 50 (P), a partir de 100 (A), MaxD = 10 ocells.

100 (L) x 50 (P), a partir de 150 (A), MaxD = 10 ocells.

Observacions: Els periquitos dels gèneres Neophema i Platycercus han de ser exhibits en gabials i només poden ser lliurats a condició que siguin allotjats en gabials.

20. Amazones i lloros grisos:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 100 (A), MaxD = 2 ocells.

120 (L) x 50 (P), a partir de 100 (A), MaxD = 4 ocells.

100 (L) x 100 (P), a partir de 150 (A), MaxD = 6 ocells.

21. Cacatues:

GMB: 100 (L) x 100 (P), a partir de 150 (A), MaxD = 2 ocells.

Advertiment: La vida en parella només és per a les cacatues d’ulls plomats, Goffini i Rosa. La resta d’espècies sovint no són sociables i, per tant, s’han de mantenir en solitari.

22. Guacamais (Aras):

GMB: 200 (L) x 200 (P), a partir de 200 (A), MaxD = 2 ocells.

Advertiment: Com a alternativa a la gàbia hi ha la possibilitat de col·locar l’au en un arbre d’escalada sobre una superfície de 2 m2 per animal i amb una alçada d’1,70 m. En aquest supòsit, no es poden tenir encadenats.

23. Guatlles, perdius i faisans:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 1 parella.

Advertiment: Les mesures indicades valen per a guatlles nanes. Per a les altres espècies de guatlles, s’exigeix el doble de superfície. El clos de les guatlles s’ha de construir amb un terra tou com ara amb arrels, escorces de suro o sorra. Els animals necessiten una superfície per gratar i una altra d’oberta cap amunt per poder-se amagar amb la intensitat de llum reduïda. La superfície del sostre ha de ser entapissada, ja que els animals, quan estan excitats, volen cap amunt i es podrien ferir.

24. Tórtores i coloms:

GMB: 80 (L) x 50 (P), a partir de 50 (A), MaxD = 2 o 3 parelles en el cas de tórtores nanes.

120 (L) x 50 (P), a partir de 100 (A), MaxD = 2 o 3 parelles en el cas de tórtores grans i coloms.

25. Tucans:

GMB: 200 (L) x 200 (P), a partir de 200 (A), MaxD = 2 ocells.

26. Cal adaptar el menjar a les necessitats naturals de les respectives espècies d’ocells: Insectívors o menjadors de tou (estornells brillants, minà religiós).

27. L’estructura del menjar ha de ser adequada a la grandària corporal de l’ocell. S’ha d’oferir alimentació suplementària. El menjar que s’ha elaborat ha d’estar en perfectes condicions. Els frugívors, els que mengen nèctar i els insectívors han de rebre en tot moment les seves respectives alimentacions. No és suficient una dieta feta exclusivament a base de menjar preparat.

28. Exòtics granívors i fringíl·lids (espècies de pinsans, canaris, pinsans majestuosos). També han de ser alimentats regularment amb verdures i fruites.

29. Papagais de cua llarga:

a) L’estructura del menjar ha de ser adequada a la grandària corporal de cada exemplar. És necessari que se’ls ofereixi regularment fruita, verdura i material per rosegar (branquillons no ensulfatats, galetes).

b) Un cop per setmana se’ls ha de subministrar proteïna animal, com ara insectes i pasta d’ou.

c) Aquells papagais que tenen dietes específiques, com els lloros, els llorets de la figuera, els llorets ratpenats, etcètera, se’ls ha de donar una dieta adequada a les seves necessitats.

30. Lloros australians i del sud-est asiàtic:

a) Tenen una dieta específica entre els papagais i, per tant, cal administrar-los unes farinetes especials per a ells. A més, cal donar-los fruita i, ocasionalment, menjar viu (insectes).

b) Aquests tipus de lloros no han de ser oferts sense advertiments del tipus de menjar que se’ls ha de donar, ja que es tracta d’exemplars que no es poden mantenir amb llavors.

31. No es pot admetre la venda d’animals amb deformitats físiques producte de manipulacions genètiques o d’altres tipus que perjudiquin la qualitat de vida de l’animal.

6.- Secció de petits mamífers

1. Les gàbies han d’estar construïdes de materials que no puguin ser rosegats pels animals.

2. A la gàbia s’instal·larà qualsevol element que pugui substituir els caus on viuen els animals en estat de llibertat així com material per rosegar.

3. Per tal de mantenir el ritme dia i nit d’aquests animals cal que les instal·lacions tinguin llum orientador, espais enfosquits i intensitat lluminosa adient per a cada espècie.

4. Petits mamífers i ocells han d’estar separats espacialment o bé protegits de les molèsties mútues, mitjançant altres mesures.

5. Cal que el material de les gàbies no pugui produir ferides als petits mamífers que s’hi allotgen. Cal garantir una circulació suficient de l’aire. Les gàbies poden estar fetes, per exemple, de vidre, plexiglàs o altres plàstics resistents no tòxics. L’enreixat ha de ser fabricat amb un material antioxidant.

6. L’amplada de la gàbia ha d’excloure la possibilitat que els animals que s’hi allotgen hi quedin enganxats. Per a petits mamífers molt escaladors, com els ratolins domèstics, les rates i els hàmsters, cal que les reixes de la gàbia de manteniment siguin entrecreuades transversalment.

7. El sòl i el recobriment poden plantejar un considerable problema higiènic i, en conseqüència, s’han de mantenir constantment nets i secs. El recobriment s’ha de fer de tal manera que tapi tot el terra d’una manera uniforme i sense risc de relliscades. El material utilitzat ha de ser absorbent i no perjudicial per a la salut. La sorra mineral per a gats (components químics) així com l’adob de torba (espores de plantes criptògames, producció de pols) no són adequats per a aquesta finalitat.

8. El farratge sec no pot ser utilitzat com a recobriment per als conills i conillets d’Índies, sinó que se’ls ha d’oferir en una grípia com a menjar essencial en una forma qualitativament enriquidora.

9. Durant la fase de claror (aproximadament, 10-12 hores diàries) cal que els petits mamífers crepusculars o nocturns disposin d’espais adequadament enfosquits perquè s’hi puguin retirar. Els animals albins no han de ser exposats a un raig de llum directe i enlluernador, perquè, en cas d’alta intensitat de llum, aquests petits mamífers desenvolupen canvis d’estructura pilosa i també una elevada producció hormonal. La intensitat de llum apropiada en aquesta zona és de 150- 400 lux aproximadament.

10. Els petits mamífers s’han d’agafar amb molta cura i tranquil·litat. Tots els contenidors de transport han de ser enfosquits i amb bona ventilació. Els contenidors de cartró, habituals als comerços, s’han d’utilitzar, sense altres embolcalls, només per al transport de curta durada.

11. En el cas dels petits mamífers més habituals als comerços, cal mantenir-los a una temperatura adient a cada espècie. La humitat relativa a les zones de permanència dels animals s’ha de situar al 55% +/- 15%. Els animals no han s’han exposar gaire temps ni per sota del 40% ni per damunt del 70%. A causa de l’alta necessitat d’oxigen i per evitar el polsim de l’escalfor, cal que es disposin dues superfícies d’entrada d’aire que garanteixin la circulació sense corrents. Cal que hi hagi en aquestes zones entrades d’aire situades a 8-10 cm d’alçada perquè s’originen altes concentracions de matèries perjudicials, especialment al voltant dels cossos, a causa dels orins concentrats i la pudor que emeten.

12. Cal facilitar de forma addicional informacions sobre el ritme d’activitat (diürna/nocturna) de l’animal així com les respectives conductes socials (sociable/solitari).

a) Activitat diürna: conillets d’Índies i conills.

b) Activitat diürna i nocturna: rates, ratolins i jerbus.

c) Activitat crepuscular i nocturna: xinxilles, hàmsters i esquirols ratllats (activitat principal de matinada).

13. No es poden mantenir juntes espècies agressives entre elles. Les espècies sociables es poden mantenir en solitari només en casos eventuals.

14. En principi, només poden estar junts petits mamífers d’una espècie. Excepció: conills joves amb conillets d’Índies joves.

15. La pubertat, l’edat, la conducta social i els coneixements sobre les conductes específiques de l’espècie condicionen les mínimes exigències detallades a continuació per al manteniment dels petits mamífers. Per tal d’evitar embarassos no desitjats, cal mantenir separats els mascles púbers de les femelles. Cal tenir en compte les especificitats de cada espècie (vegeu més avall). Abans de la compra d’una femella, cal advertir el client d’un possible embaràs. Els animals joves seran oferts als clients a partir d’una edat en què es consideri adient separar-los de la mare.

(Totes les indicacions en cm que s’expressen als articles següents corresponen a: llargada x profunditat x alçada.)

16. Conills nans:

a) Conducta social: Només s’han de mantenir en solitari animals adults que presentin una conducta no social i les llebres femelles, a causa de les seves especials característiques de reproducció; la resta s’ha de mantenir en grup.

b) Dimensions de la gàbia: 80 x 50 x 50

c) Densitat: Un animal adult o màxim 5 de joves.

d) Equipament: Cau per dormir-hi amb terrat, menjadora per al farratge.

17. Conillets d’Índies:

a) Conducta social: Manteniment en grup, mascles adults generalment no sociables entre ells, les femelles sempre tenen una conducta sexual, possible eventualment en els mascles.

b) Dimensions de la gàbia: 80 x 50 x 50

c) Densitat: Màxim 4 adults o 8 joves.

d) Equipament: Cau per dormir-hi, menjadora per al farratge.

18. Hàmster:

a) Conducta social: Manteniment en solitari en el cas dels hàmsters daurats púbers. Manteniment en parella en el cas dels hàmsters nans adults.

b) Dimensions de la gàbia: 40 x 50 x 50.

c) Densitat: Un o dos animats adults o fins a 10 animals joves.

d) Equipament: Cau per dormir-hi i caseta per a les provisions, material d’encoixinament (farratge, palla, cap fibra sintètica), roda giratòria segura, instruments d’escalada encavalcats, arrels, escorça d’alzina surera prèviament cremada, sorra, recobriment d’una profunditat mínima de 10 cm.

19. Ratolí:

a) Conducta social: Manteniment en grup de femelles o famílies, manteniment en grup dels mascles d’una mateixa família sempre, amb mascles de diferents famílies rarament és possible.

b) Dimensions de la gàbia: 40 x 50 x 50

c) Densitat: Màxim 15 animals adults.

d) Equipament: Casetes per dormir-hi, roda giratòria que sigui segura, material d’encoixinament col·locat en diferents posicions (farratge, palla, cap fibra sintètica), espai distribuït en tres dimensions amb instruments d’escalada encavalcats i tubs per amagar-se, «castell de ratolins», recobriment d’una profunditat mínima de 10 cm.

20. Rata:

a) Conducta social: Manteniment en parelles del mateix sexe o en grup amb un mascle com a màxim.

b) Dimensions de la gàbia: 80 x 50 x 50

c) Densitat: Màxim 6 adults.

d) Equipament: Casetes per dormir-hi, material d’encoixinament (farratge, palla, cap fibra sintètica), distribució tridimensional de l’espai en el conjunt de la instal·lació.

21. Jerbu:

a) Conducta social: Fins a la pubertat, manteniment en grup; després, en parella.

b) Dimensions de la gàbia: 80 x 50 x 50

c) Densitat: 1 parella o una cadellada (aproximadament 6 animals).

d) Equipament: Casetes per dormir-hi i guardar-hi provisions, roda giratòria segura, tubs per amagar-se, material d’encoixinament, sorra, tridimensionalitat, ubicació en un lloc escalfat (com a mínim 20 °C), recobriment d’una profunditat mínima de 10 cm.

22. Xinxilla:

a) Conducta social: Fins a la pubertat, manteniment en grup; després, en parella.

b) Dimensions de la gàbia: 100 x 50 x 100

c) Densitat: 1 parella o màxim 4 joves.

d) Equipament: Distribució tridimensional de l’espai amb posts o lleixes de fusta situats a diferents alçades, pedres planes, tubs per amagar-se, pedres de formigó lleuger, sorra (especial amb talc), ubicació tranquil·la.

23. Esquirols ratllats:

a) Conducta social: Animals joves en grup; els adults, sols.

b) Dimensions de la gàbia: 100 x 50 x 50

c) Densitat: 1 animal adult o 5 de joves com a màxim.

d) Equipament: Post per jeure-hi, casetes per dormir-hi o per tenir-hi les provisions, arbre d’escalada, material d’encoixinament, roda giratòria segura, enreixat encreuat transversalment amb malla metàl·lica d’uns 13 mm d’ample, li agrada el sol matinal.

Observacions: Els esquirols ratllats no s’han d’oferir o vendre com a alternativa als conills nans, d’Índies o d’altres. No són animals per acariciar. Els clients han de ser informats sobre la seva conducta especial. Per al seu manteniment, cal recomanar un contenidor alt amb instruments perquè l’animal pugui escalar.

24. Degu: A causa del seu comportament extremadament rosegador és inadequat com a animal domèstic. Per tant, no s’ha d’exhibir i només es pot vendre a persones qualificades.

25. Fonamentalment, el menjar ha de ser l’adequat a les necessitats naturals de les respectives espècies de petits mamífers. En el cas dels conills, xinxilles i conillets d’Índies, el menjar mixt corrent als comerços no els acaba de proporcionar una alimentació completa, ja que exigeixen més matèria nutritiva en forma de fibra crua. Per això, cal que tinguin sempre farratge fresc a lliure disposició. Cal oferir, a partir de les 10 setmanes, a tots els petits mamífers menjar verd addicional en quantitat creixent (compte amb l’enciam i les cols!). Rates, ratolins i hàmsters necessiten regularment proteïna animal en forma de cucs de farina, ous o formatges forts. Cal vetllar especialment pel subministrament de prou vitamina C en el cas dels conillets d’Índies.

26. Les provisions de menjar per als rosegadors i conills que són a les botigues han de ser conservades seques, no adulterades i higièniques. S’han d’emmagatzemar en contenidors especials i separar espacialment de la resta de materials i dels animals.

27. Formes salvatges de ratolins (superfamília Muroidea) només s’han de lliurar amb la condició que es mantinguin en instal·lacions que reprodueixin el seu medi natural.

7.- Secció de gats, gossos i fures

1. En relació amb l’estada de gats, gossos i fures a les instal·lacions, els animals han de ser sotmesos a examen veterinari el dia d’entrada en el centre i en el moment de sortir-ne i de manera regular per part de personal veterinari col·legiat.

2. No poden romandre al punt de venda durant un període de temps superior a 3 setmanes.

3. Per tal d’assegurar-ne l’adequada socialització, la botiga ha de disposar per a cada espècie animal que tingui a la venda d’un programa de socialització específic elaborat per un veterinari, amb les situacions més habituals que requereixi la seva convivència com a animals de companyia. Aquest contacte s’ha d’establir tant en relació amb el moviment de persones com amb la pràctica de jocs amb alguna persona concreta i amb altres animals de la seva espècie.

4. A les instal·lacions de les botigues no s’han de barrejar caràcters incompatibles ni grandàries diferents. Les botigues han de disposar dels medis que es concreten a l’annex i cada departament ha de tenir un amagatall per tal que els animals s’hi puguin refugiar.

5. Les botigues no poden oferir animals que provinguin de la cria particular o de criadors que no disposin de les autoritzacions pertinents per dur a terme l’activitat de cria i venda d’animals. Aquests animals, així com els que provinguin d’associacions de protecció animal, es poden oferir sempre que disposin de la corresponent avaluació veterinària del seu estat sanitari i comportamental i que el responsable de la cria particular s’hagi registrat com a tal en el Registre de Nuclis Zoològics.

6. Tots els gossos, gats i fures han d’estar identificats amb qualsevol dels sistemes establerts per la llei en el moment de produir-se la venda.

7. Només es poden exhibir gats, gossos i fures en instal·lacions de venda especialment equipades.

8. Per a una cadellada o un màxim de 5 gats de la mateixa edat cal preveure un departament especial de 5 m2 amb l’alçada normal d’una habitació. Aquest departament ha d’estar protegit de possibles molèsties. Es recomana molt particularment que sigui decorat com una cambra de gats, és a dir, agradable i adequada per al desenvolupament equilibrat d’aquests animals. Ha d’estar il·luminat durant un termini de 10-12 hores diàries.

9. Requisits que han de complir les construccions per poder satisfer les disposicions anteriors:

a) Espai de 10 m2 aprox., en instal·lacions apartades del lloc de pas de la botiga.

b) Una tanca d’exhibició oberta cap amunt i de material transparent.

c) Caseta o altre tipus d’amagatall de gos-gat-fura amb llibertat per entrar-hi i sortir-ne i amb el terra a la mateixa alçada o amb abocament de sorra sobre el terra de formigó.

d) Les instal·lacions han de ser d’un material que en permeti la desinfecció.

Les instal·lacions a) i c) són les ideals per agrupar els uns amb els altres i, combinant-les, els cadells es poden interrelacionar en tot moment.

10. Mides de les gàbies: Les mides per a les gàbies, amb una variació de centímetres segons el fabricant, han de ser:

a) Gats: 100 x 70 x 70 cm, amb una capacitat màxima de 4 cadells.

b) Gossos:

– Gossos de races petites (100 x 70 x 70 cm, amb una capacitat màxima d’1 a 5 cadells). – Gossos de races mitjanes (100 x 70 x 70 cm, amb una capacitat màxima d’1 a 3 cadells).

– Gossos de races grans (100 x 70 x 70 cm, amb una capacitat màxima d’1 a 2 cadells, fins a l’edat de 4 mesos).

– Per a les races grans a partir dels 4 mesos o per a un sol exemplar de 8 mesos de qualsevol raça: 2 m2 de superfície x 1,5 d’alçada.

c) Fures: 80 x 40 x 40 cm, amb una zona per descansar que pot ser un niu o una hamaca.

11. Alimentació: L’alimentació de cadascun dels animals ha de ser l’apropiada, atenent les necessitats de la seva edat i espècie, ja sigui mitjançant aliment sec o humit. La freqüència i dosificació del menjar ha de ser l’adequada segons l’edat i la mida del gos, gat o fura.

12. En cas de malaltia, cal aïllar l’animal i posar-lo en tractament. L’aïllament i tractament s’ha de dur a terme en una zona diferenciada i habilitada per a l’hospitalització de gossos, gats i fures. Aquestes instal·lacions han de ser de material de fàcil higienització, que faciliti l’aïllament entre els animals i en permeti el tractament per part del personal responsable.

13. Higiene:

a) La zona de descans dels animals s’ha de netejar com a mínim 2 cops al dia i s’han de retirar els excrements i material brut sempre que hi siguin, fins i tot els dies festius.

b) Cal fer una higienització diària de les gàbies.

c) Quan una gàbia es buida perquè l’ocupin altres animals, s’ha d’higienitzar amb desinfectants que cobreixin bacteris, fongs i virus.

d) Cal fer, un mínim de 2 cops l’any, un buidat sanitari de les instal·lacions.

Encuentra toda la legislación animal de España a través de este enlace.

5 comentarios sobre «Legislación municipal en materia animal de Cataluña para Barcelona»

  1. Las leyes en defensa de los animales tienen que desarrollarse mucho más, pero sin partidos políticos como PSOE y Podemos, que pretenden auténticas barbaridades, criminalizar a los animales y a sus dueños.

    Hay que aumentar las penas y hacer leyes realistas, no montarse películas absurdas que llevan a abandonar a más animales y a sacar más dinero a aquellos que queremos tener uno.

  2. Deberíais explicar punto por punto, porque la legislación animal así resulta muy difícil de entender para algunos.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.