Legislación municipal en materia animal de Cataluña para Mataró

4.6/5 - (66 votos)

Seguidamente vamos a exponer la legislación municipal en materia animal de Cataluña para Mataró: Normativa municipal sobre la tinença d’animals domèstics

Legislación municipal en materia animal de Cataluña para Mataró

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1.-

La present ordenança estableix la normativa municipal de protecció i regulació específica dels animals domèstics en el terme municipal de Mataró per tal de garantir el màxim respecte als drets dels animals, el bon nivell de convivència entre persones i animals en el medi urbà, i el màxim nivell possible de qualitat de vida per a tots.

Article 2.-

S’inclouen com a animals domèstics els animals de companyia que es crien i reprodueixen amb la finalitat de viure amb l’home, és a dir, totes les subespècies i varietats de gats (Felis catus), totes les subspècies i varietats de gossos (Canis familiaris), ocells, altres mamífers i peixos que siguin domèstics.

Resten exclosos de la regulació d’aquest reglament els animals destinats al treball o a proporcionar carn, pell, o algun altre producte útil per a l’home. També en queden exclosos els animals d’experimentació.

La criança domèstica d’aus de corral, conills, coloms i altres animals anàlegs en domicilis particulars, tant si és en terrasses, terrats o patis, quedarà condicionada al fet que les circumstàncies del seu allotjament, l’adequació de les instal·lacions i el nombre d’animals ho permetin, tant en l’aspecte higiènico sanitari, com per la no-existència d’incomoditats ni de perills per als veïns o per a altres persones.

Quan el nombre d’animals suposi una activitat econòmica, caldrà disposar de la corresponent llicència municipal i adequar-se a les normatives vigents en la matèria.

La tinença d’animals salvatges de manifesta agressivitat i potencialment perillosos o susceptibles de poder provocar enverinaments per la seva mossegada o picada en domicilis particulars estarà sotmesa a l’autorització expressa d’aquest Ajuntament.

La tinença d’animals exòtics o salvatges serà permesa sempre que es compleixin les condicions següents:

1 Animals de fauna no autòctona: Els propietaris d’animals pertanyents a espècies la tinença de les quals és permesa pels tractats i els convenis internacionals signats per l’Estat espanyol, per la normativa comunitària i pel que preceptua la Llei 3/88 de protecció dels animals, hauran d’acreditar la seva procedència legal.

2 Animals de fauna autòctona: Queda prohibida la tinença d’aquests animals si estan protegits per la Llei 3/88 de protecció dels animals.

3 La tinença d’aquests animals no ha de representar cap perill sanitari ni incomoditat per als veïns o per a altres animals.

Article 3.-

Correspon al municipi:

a) Establir i efectuar un cens de les espècies d’animals domèstics que es determinen.

b) Recollir i sacrificar animals domèstics d’acord amb les condicions establertes per aquesta ordenança.

c) Vigilar i inspeccionar els establiments de venda, guarda i cria d’animals domèstics.

TÍTOL II DE LA TINENÇA D’ANIMALS

Article 4.-

L’Ajuntament de Mataró permetrà la tinen-ça d’animals domèstics sempre que es compleixin i s’atenguin les condicions que es fixen en aquests articles:

1 Amb caràcter general, s’autoritza la tinença d’animals domèstics en els domicilis particulars, sempre que es reuneixen les condicions higièniques oportunes per allotjar-los i que no produeixin cap situació de risc sanitari, perill o molèsties als veïns, a altres persones en general o al propi animal que no siguin les derivades de la seva natura.

2 L’allotjament de l’animal o animals ha de ser adequat, segons l’espècie, i en correspondència amb el medi on ha de viure. D’acord amb aquest precepte, l’Ajuntament podrà limitar, previ informe tècnic, el nombre d’animals que es posseeixin.

3 Que la tinença d’animals no representi cap situació de perill, risc o incomoditat per als veïns, altres persones o animals.

4 Que les comunitats de veïns propietaris no prohibeixin en els seus estatuts la tinença d’animals domèstics.

5 Per a la resta d’animals es respectaran els mínims assumibles per al benestar animal.

Article 5.-

D’acord amb el que disposa l’article 5.2 de l’Ordre de 28 de novembre de 1988, de creació del Registre de nuclis zoològics, els particulars que realitzin periòdicament venda de les seves cries, seran considerats com a criadors i, per tant, hauran de complir els requisits establerts en l’esmentada Ordre, entre els quals hi ha el de sol·licitar la corresponent llicència a les autoritats municipals.

Així mateix els establiments de venda, els centres de cria i les residències d’animals, s’ajustaran a l’esmentada normativa de nuclis zoològics, a aquesta Ordenança i a les altres ordenances locals relacionades amb l’activitat, i a qualsevol altra normativa vigent.

Article 6.-

De conformitat amb el que disposen els articles 2 i 4 de laLlei 3/88 de protecció dels animals, resta expressament prohibit:

a) Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui sofriments o danys injustificats.

b) Abandonar-los.

c) Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènico-sanitari.

d) Practicar-los mutilacions, llevat de les controlades pels veterinaris en cas de necessitat, o per mantenir les característiques de la raça.

e) No facilitar-los l’alimentació necessària per a subsistir.

f) Fer-ne donació com a premi, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa distinta a la transacció onerosa d’animals.

g) Vendre’ls als menors de catorze anys i a incapacitats sense l’autorització dels qui en tenen la pàtria potestat o la custòdia.

h) Vendre’ls a laboratoris o clíniques sense control de l’Administració.

i) Exercir la venda ambulant de qualsevol animal. Només l’autoritat municipal autoritzarà la venda d’animals domèstics, excloent-hi gossos i gats, en mercats i fires legalitzades.

j) L’ús d’animals en espectacles, lluites i altres activitats si aquests els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que el contemplen.

Article 7.-

Es prohibeix alimentar els animals en la via pública i en els espais públics, les portalades, finestres, terrasses i balcons, especialment a aquells que no tenen propietari legal conegut, com poden ser gats, gossos, coloms, gavines i altres.

Article 8.-

Els gossos de guarda han d’estar sota vigilància dels seus propietaris o persones responsables, els quals han de tenir-los de manera que els vianants no prenguin cap mal ni que l’animal pugui abandonar el recinte, el qual haurà d’estar convenientment senyalitzat, advertint del perill de l’existència d’un gos vigilant el recinte.

En qualsevol cas, el posseïdor d’un animal, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària, és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a les persones, a les coses, a les vies, espais públics i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix l’article 1905 del Codi Civil.

Article 9.-

Els propietaris o posseïdors d’animals que hagin causat lesions a persones o a altres animals i també tots aquells que siguin sospitosos de patir ràbia, hauran de: Facilitar les dades de l’animal agressor i les seves pròpies a la persona agredida o als seus representants legals i a les autoritats competents que ho sol·licitin. Comunicar-ho, en un termini màxim de 24 hores posteriors als fets, a l’Àrea de Sanitat d’aquest Ajuntament o Policia Municipal, posar-se a disposició de les autoritats municipals.

Sotmetre l’animal agressor a l’observació veterinària obligatòria, en el centre municipal de Zoonosi o, prèvia autorització municipal, a qualsevol consulta veterinària d’exercici lliure, i seguir les disposicions que determini el veterinari.

Presentar a l’Àrea de Sanitat Municipal, o on aquesta determini, la documentació sanitària del gos i el certificat veterinari de l’observació antiràbica, en un termini no superior a les 48 hores de produïda la lesió, i als catorze dies d’iniciada l’observació veterinària.

Comunicar a l’Àrea de Sanitat Municipal qualsevol incidència que es produeixi (mort de l’animal, robatori, pèrdua, desaparició, trasllat) durant el període d’observació veterinària.

Si l’animal té propietari conegut, les despeses de manteniment per al control antiràbic i possible aïllament són a càrrec seu.

El posseïdor d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari, és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a les persones, a les coses, a les vies i espais públics i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix l’article 1905 del Codi Civil.

El posseïdor d’un animal, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari, és responsable d’adoptar les mesures que calguin per a impedir que els animals embrutin les vies i els espais públics.

Article 10.-

No es considerarà maltractar un animal, quan s’actuï per autodefensa o defensa de qualsevol persona que sigui atacada per l’animal.

Article 11.-

1 Els posseïdors d’animals domèstics estan obligats a adoptar les mesures necessàries per impedir que la tranquil·litat dels seus veïns sigui alterada pel comportament d’aquells.

2 Es prohibeix des de les 22 hores fins les 8 hores, deixar en patis, terrasses, galeries i balcons o altres espais oberts, animals domèstics que amb els seus sons, crits o cants destorbin el descans dels veïns.

Article 12.-

Obligacions bàsiques:

1 Sens perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari, els posseïdors d’un animal de companyia tenen l’obligació de garantir la seva salut i benestar mitjançant el manteniment de l’animal en condicions higienicosanitàries adequades a la seva espècie.

2 Els posseïdors d’un animal de companyia han de proporcionar-li aliment, aigua, allotjament i les condicions ambientals d’espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, aixopluc i cures necessàries per evitar que l’animal pateixi cap sofriment i per satisfer les seves necessitats vitals.

Article 13.- Allotjament:

1 Els animals de companyia han de disposar d’espai suficient i d’aixopluc contra la intempèrie, especialment els que es mantenen en zones exteriors i en caneres. Els animals d’un pes superior als 25 Kg no poden tenir com a habitacle espais inferiors a 6 m2, amb excepció dels que romanguin en les caneres municipals.

2 Es prohibeix mantenir els animals de companyia en un lloc sense ventilació, sense llum o en condicions climàtiques extremes.

3 La retirada dels excrements i del orins s’ha de fer de forma quotidiana, i s’han de mantenir els allotjaments nets, desinfectats i desinsectats convenientment.

4 Els gossos de guarda i, de forma general, els animals de companyia es mantenen lligats o en un espai reduït, no poden restar en aquestes condicions de forma permanent. Els animals de companyia amb edat subadulta han de disposar d’un grau superior de llibertat de moviments.
Així mateix, han de poder accedir a una caseta o aixopluc destinat a protegir-los de la intempèrie.
L’aixopluc ha de ser impermeable i d’un material que aïlli de forma suficient i que, a la vegada, no pugui produir lesions a l’animal; ha d’estar convenientment airejat i s’ha de mantenir permanentment en un bon estat de conservació i de neteja. En tot moment s’han de prendre les mesures que calguin per evitar-hi l’entrada d’aigua i l’escalfament excessiu durant els mesos d’estiu.

Article 14.- Alimentació

Els animals de companyia han de disposar d’aigua potable, neta i degudament protegida del fred a l’hivern per evitar que es geli. Se’ls ha de facilitar una alimentació equilibrada i en quantitat suficient per mantenir uns bons nivells de nutrició i salut.

Article 15.- Mitjans de subjecció

1 El contingut d’aquest article és d’aplicació als animals de companyia que, per causes justificades, s’han de mantenir subjectes en un lloc concret durant un espai de temps determinat.

2 El mètode de subjecció habitual són les cadenes escorredores. Les cadenes fixes només s’utilitzaran quan la impossibilitat d’instal·lar una cadena escorredora estigui justificada.

3 El collar i la cadena han de ser proporcionals a la talla i a la força de l’animal, no poden tenir un pes excessiu ni impossibilitar els moviment de l’animal. En cap cas la longitud de la cadena pot ser inferior als 3 m.

4 Les cadenes escorredores han d’anar sobre un cable horitzontal i han de permetre que l’animal pugui jeure i pugui arribar a l’aixopluc.

5 Les cadenes de tipus fix han de portar un dispositiu que eviti la torsió, l’enrotllament i la immobilització de l’animal,

6 En cap cas el collar dels animals de companyia que es mantenen lligats ha de ser la mateixa cadena que el lliga, ni un collar de força o que produeixi estrangulació.

Article 16.- Manteniment en vehicles

1 És prohibit mantenir els animals de companyia en vehicles estacionats més de 4 hores; en cap cas pot ser el lloc que els albergui de forma permanent.

2 Durant els mesos d’estiu els vehicles que alberguin en el seu interior algun animal de companyia s’han d’estacionar en una zona d’ombra, i han de facilitar en tot moment la ventilació.

3 Es prohibeix tancar els animals de companyia en els maleters dels cotxes, llevat que s’adeqüi un sistema adequat que garanteixi un aireig eficaç, i que, alhora, eviti una possible intoxicació dels animals deguda als gasos originats pel mateix vehicle.

Article 17.- Mesures de seguretat

Els posseïdors d’animals de companyia que per la seva grandària o característiques de l’espècie puguin considerar-se potencialment perillosos han de prendre les mesures necessàries per garantir la seguretat ciutadana i la dels altres animals.

En la inscripció d’aquests animals en el cens caní constarà especialment la seva raça i la seva perillositat per tal que es pugui dur a terme el seu possible control cas que fos necessari per raons de seguretat o d’altres a Mataró, o bé si així queda establert per normativa autonòmica o estatal.

TÍTOL III PRESÈNCIA D’ANIMALS A LA VIA PÚBLICA I ESTABLIMENTS PÚBLICS

Article 18.-

A les vies públiques els gossos han d’anar lligats, amb la corresponent cadena, han de dur collar, i la xapa identificativa censal, d’acord amb el que disposa la Llei 3/94.

Hauran de circular amb morrió tots aquells gossos, la perillositat dels quals sigui raonablement previsible, d’acord amb la seva naturalesa i les seves característiques.

L’autoritat municipal podrà ordenar l’ús de morrió quan les circumstàncies així ho aconsellin i mentre aquestes circumstàncies no canviïn.

Article 19.-

Els gossos pigall podran circular lliurement en els transports públics urbans, sempre que vagin acompanyats del seu amo i gaudeixin de les condicions higièniques, sanitàries i de seguretat que preveuen aquestes ordenances.

Article 20.-

L’entrada de gossos, gats o altres animals a tota mena de locals destinats a la fabricació, emmagatzematge, transport o manipulació d’aliments queda expressament prohibida. És obligatori que els establiments senyalitzin de forma visible a l’exterior aquesta prohibició.

Es prohibeix la circulació o la permanència de gossos i altres animals als llocs públics de bany des de l’1 de maig fins al 30 de setembre.

Queda prohibida la permanència d’animals domèstics en parcs infantils i en zones de jocs públics.

Els propietaris d’establiments públics de tota mena, com ara hotels, pensions, i similars, poden prohibir, sempre que ho senyalitzin degudament, l’entrada i permanència de gossos, gats i altres animals en llurs establiments. Encara comptant amb la seva autorització, s’exigirà que els gossos portin morrió i que vagin subjectes amb la cadena.

Les anteriors limitacions i prohibicions no són aplicables als gossos pigall dels invidents.

Article 21.-

1 Queda prohibit que els gossos dipositin les seves dejeccions en els parcs infantils o jardins d’ús freqüent per part dels infants.

2 Queda prohibit deixar les deposicions fecals dels gossos a les vies públiques i, en general, a qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants. Els propietaris dels animals són responsables de l’eliminació d’aquestes deposicions. En el cas que es produeixi la infracció d’aquesta norma, els agents de l’autoritat municipal podran requerir al propietari o a la persona que condueixi el gos perquè procedeixi a retirar les deposicions de l’animal. Cas de no ser atesos en el seu requeriment, podran imposar la sanció pertinent.

3 Les deposicions recollides es col·locaran de manera higiènicament acceptable en les bosses d’escombraries o en els llocs que l’autoritat municipal destini expressament a aquest efecte.

TÍTOL IV RECOLLIDA D’ANIMALS ABANDONATS

Article 22.-

1 L’Ajuntament pot comissar els animals de companyia si hi ha indicis que hom els maltracta o tortura, si presenten símptomes d’agressió física o desnutrició o si es troben en instal·lacions indegudes.

2 L’Ajuntament pot ordenar l’aïllament o comissar els animals de companyia en el cas d’haverlos diagnosticat malalties transmissibles a l’home, bé per sotmetre’ls a un tractament curatiu adequat, bé per sacrificar-los si és necessari.

Article 23.-

D’acord amb el que disposa l’article 9 de la Llei 3/88 de protecció dels animals, es considera que un animal està abandonat si no duu cap identificació de l’origen o del propietari, ni va acompanyat de cap persona. En aquest supòsit, l’Ajuntament, o si s’escau l’entitat supramunicipal corresponent, es farà càrrec de l’animal i es retindrà fins que sigui recuperat, cedit o sacrificat.

El termini per recuperar un animal sense identificació és de vuit dies. Cas que l’animal porti identificació, els corresponents serveis municipals avisaran al propietari, que disposarà d’un termini de deu dies per recuperar-lo, abonant prèviament les despeses que hagi originat el manteniment. Un cop transcorregut aquest temps, si el propietari no ha satisfet l’abonament de les despeses, l’animal es considerarà abandonat.

Article 24.-

Un cop transcorregut el termini reglamentari per a la recuperació dels animals, l’Ajuntament podrà donar-los en adopció o sacrificar-los. El sacrifici es farà sota control veterinari, utilitzant mètodes que impliquin el mínim sofriment i que provoquin una pèrdua de consciència immediata.

TÍTOL V CENS CANÍ MUNICIPAL

Article 25.-

D’acord amb el que disposa la Llei 3/94, els posseïdors de gossos han de censar els animals en el corresponent cens municipal dins el termini màxim d’un mes a comptar des de la data de naixement o d’adquisició de l’animal. L’animal ha de portar necessàriament la seva identificació censal de manera permanent.

Els gossos han de ser identificats obligatòriament d’acord amb la normativa vigent.

En cas de mort o desaparició, el propietari del gos ha de comunicar aquesta circumstància al citat cens municipal en un termini màxim de trenta dies, presentant la targeta sanitària i la placa municipal al Servei de Sanitat.

Si en transfereix la propietat de l’animal, es canvia d’adreça o de població, també s’està obligat a comunicar-ho en un termini màxim de trenta dies.

L’Ajuntament fixarà anualment una taxa municipal de tinença d’animals de companyia que hauran de pagar totes aquelles persones propietàries d’un gos, excepte els que tenen un gos pigall a causa d’una disminució física i altres casos similars que l’Ajuntament acordi.

Qualsevol persona que tingui un gos està obligada a: Satisfer anualment les taxes i arbitris municipals corresponents al cens caní.

Proveir-se de la xapa censal del municipi. Aquesta constarà de l’escut de l’Ajuntament, l’any en qüestió i el número d’ordre en el cens.

Enganxar al collar del gos la xapa censal canina, en circular aquest per la via pública.

Article 26.-

Els gossos per a la vigilància d’obres hauran d’estar inscrits al cens de gossos. La no retirada d’un gos, un cop acabades les obres, es considerarà un abandonament i serà sancionat com a tal.

TÍTOL VI NORMES SANITÀRIES

Article 27.-

Qualsevol animal domèstic té dret a viure en condicions sanitàries adequades, i el propietari té el deure d’oferir-les-hi. Amb aquesta finalitat les autoritats administratives podran ordenar l’execució de determinades campanyes sanitàries obligatòries per als animals de companyia, de la forma i al moment que es determini.

Cada propietari o posseïdor d’un animal domèstic haurà de disposar de la corresponent documentació sanitària en la qual s’especificaran les característiques de l’animal i l’estat sanitari.

Els veterinaris, clíniques, consultes o hospitals veterinaris estan obligats a comunicar tota malaltia transmissible i de facilitar les dades que amb finalitats sanitàries l’Ajuntament els requereixi. També aquelles que la normativa vigent permeti.

Els propietaris d’animals de convivència humana estaran obligats a fer les cures adients, tant en tractaments preventius de malalties com de guariment, a aplicar-los les mesures sanitàries preventives que l’autoritat municipal disposi, i facilitar-los un allotjament d’acord amb les exigències pròpies de la seva espècie.

Article 28.-

1 Els establiments dedicats a la venda d’animals han de complir, sens perjudici de les altres disposicions que els són aplicables, les normes següents:

a) Han d’ésser declarats nuclis zoològics del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

b) L’establiment ha de dur un registre, a disposició d’aquest Departament, en el qual han de constar les dades establertes pel reglament.

c) Els animals s’han de vendre desparasitats i lliures de tota malaltia.

2 L’existència d’un servei veterinari depenent de l’establiment que atorga certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat davant malalties d’incubació no detectades en el moment de la venda.

3 Els establiments han de tenir a disposició d’aquest Ajuntament les dades anteriors i documents.

Article 29.-

1 A petició del propietari i sota control veterinari municipal, l’observació antiràbica dels gossos agressors podrà fer-se en el domicili del propietari sempre i quan el gos estigui vacunat contra la ràbia i inclòs en el cens caní municipal.

2 El Municipi disposarà de caneres individuals en les condicions sanitàries adients per a l’allotjament dels gossos recollits, mentre no siguin reclamats pels seus amos o mantinguts en el període d’observació.

3 El Municipi disposarà d’un servei d’eliminació de gossos, tant per a animals recollits, vagabunds, d’acord amb l’article 24 d’aquesta ordenança, i per a les persones que per diferent motius, sanitaris o no, vulguin desprendre’s de l’animal. El sacrifici del gos, es farà a través del veterinari titular.

TÍTOL VII DE LES INFRACCIONS I SANCIONS

Article 30.-

A efectes d’aquesta ordenança i d’acord amb la legislació vigent, l’incompliment de les normes que preveu serà sancionat basant-se en els criteris següents:

MOLT GREU:

No censar el gos

Tinença d’animals salvatges potencialment perillosos o verinosos sense autorització expressa, d’acord amb el que disposa l’article 2

No comunicar les malalties transmissibles de declaració obligatòria a l’Ajuntament

Sacrificar un animal sense control veterinari

No vacunar l’animal de companyia quan sigui obligatori

Cas d’agressions causades per animals, no facilitar les dades de l’animal agressor

No comunicar l’agressió a l’Ajuntament

No sotmetre l’animal agressor a observació antiràbica

No comunicar qualsevol incidència que es produeixi durant el període d’observació de l’animal agressor

No portar morrió els gossos perillosos d’acord amb el que disposa l’article 18

L’abandonament de l’animal

Embrutar les vies públiques i qualsevol lloc destinat al trànsit o esbarjo dels ciutadans amb deposicions fecals dels gossos i dels gats

La presència d’animals en parcs infantils o zones ajardinades quan així s’especifiqui

Molèsties a tercers

Alimentar els animals en la via i/o espais públics d’acord amb el que disposa l’article 7

No portar corretja ni collar a la via pública

L’incompliment dels articles 12, 13, 14, 15, 16 i 17

GREUS:

No disposar de la documentació sanitària

Cas d’agressió, no presentar la documentació sanitària i el certificat veterinari de l’animal agressor

No facilitar a l’Ajuntament les dades requerides als veterinaris, clíniques, consultoris o hospitals veterinaris

La venda ambulant d’animals de companyia i venda d’animals domèstics sense autorització municipal

No tenir els gossos de guarda amb les degudes condicions de seguretat d’acord amb el que disposa l’article 8

No comunicar la mort, desaparició o canvi de propietari d’un animal l’Ajuntament

LLEUS:

L’entrada de gossos i de gats als locals i llocs assenyalats en l’article 20

Qualsevol altre incompliment d’aquesta ordenança que no estigui expressament en aquest article

L’import de les sancions de caràcter lleu serà fins a 5.000 ptes. (30,05 €)

L’import de les sancions de caràcter greu serà de 5.001 fins a 10.000 ptes. (60,1 €)

L’import de les sancions de caràcter molt greu serà de 10.001 fins a 15.000 ptes. (90,15 €)

Article 31.-

Aquestes quantitats s’adaptaran automàticament en cas que, per norma, s’ampliés la capacitat sancionadora de les administracions locals.

Article 32.-

La infracció reiterada de més de dues vegades en un any d’una falta lleu es considerarà com a una falta greu.

La infracció reiterada de més de dues vegades en un any d’una falta greu, es considerarà com a molt greu.

Article 33.-

La prescripció o caducitat de la sanció serà de sis mesos cas d’infracció lleu i greu i d’un any si és molt greu.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Per tot allò que no prevegi aquesta ordenança municipal, caldrà atenir-se a allò que disposa laLlei d’intervenció integral de l’Administració Ambiental i a lalegislació vigent en aquesta matèriade la Generalitat de Catalunya, concretament la Llei 3/1988 del 4 de març de protecció delsanimals i normativa concordant i desenvolupada.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquesta ordenança entrarà en vigor d’acord amb el que disposa l’article 70.2 de la Llei 7/1985,del 2 d’abril, reguladora de bases de règim local i normativa concordant, i continuarà en vigormentre no se n’acordi la derogació o modificació.

Encuentra toda la legislación animal de España a través de este enlace.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.